Què puc fer amb els pares?

La diferència entre ingressar en una residència per a gent gran o tenir una persona cuidadora a casa pot ser molt gran, sobretot, per a l’usuari de la dependència, però també per als seus familiars. Hi ha molta gent que veu amb mals ulls -o com l’últim recurs possible- portar un familiar a una residència i prefereixen contractar un cuidador, ja que, d’aquesta manera, la persona que necessita les ajudes pot quedar-se al seu domicili, amb els beneficis psicològics que això suposa, i els familiars no tenen la sensació d’haver-la obligat a deixar casa seva. D’altra banda, però, les residències compten amb unes instal·lacions molt més preparades que una casa particular, especialment en aquells casos d’usuaris que requereixen atencions molt intensives.

Però, més enllà dels elements positius i negatius d’un servei i l’altre, quin cost té cadascun? ¿És més barat contractar un cuidador o una residència? La resposta, malauradament, és ambigua: depèn de diversos aspectes. En tot cas, però, es tracta de costos molt elevats fins i tot per a les famílies amb rendes més altes.

En primer lloc, cal tenir en compte el tipus d’assistència que necessita l’usuari. En els casos de dependència més severa, estaríem parlant d’un cuidador les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana, mentre que, en altres casos, l’assistència es pot limitar a unes hores al dia o a unes cures concretes. A més, la necessitat d’assistència acostuma a anar acompanyada de costos addicionals, com ara mobles nous, que cal adquirir si l’usuari es queda a casa. Un dels més habituals i més cars seria un llit mèdic. Els preus d’aquests aparells poden oscil·lar entre els 600 i els 8.000 euros, en funció de les prestacions i de si és manual o elèctric.

Pel que fa a les residències, els costos també són molt variats. A Catalunya hi ha més de 35.000 places en residències públiques i 18.000 més en centres privats. Entre les públiques, més de 10.000 són en residències de propietats de la Generalitat o dels ajuntaments i la resta són en residències privades amb alguna mena de col·laboració o concert amb l’administració. El preu pot oscil·lar molt segons el tipus de servei que es contracta i si és un centre privat o públic. També hi fa molt el tipus d’habitació: les habitacions dobles són més barates que les individuals. En les residències privades els preus es poden enfilar fins als 8.000 euros mensuals o fins i tot més, mentre que les públiques i concertades estan per sobre dels 1.000 euros, però estranyament superen els 3.000 euros. Les privades justifiquen aquestes diferències amb instal·lacions més noves i més grans, i amb serveis addicionals, com ara classes o més activitats de lleure.

Una altra opció és el centre de dia, que pot servir per a persones amb un grau de dependència més petit i que poden passar la nit soles. Els preus també són molt variats i fluctuen molt segons cada cas, entre els 500 i els 1.500 euros al mes.

En cas que no es vulgui o no es pugui portar un usuari de dependència a una residència, hi ha l’opció del cuidador. Aquest cuidador pot ser un familiar directe o un professional contractat. De nou, els costos d’aquests professionals varien molt segons les necessitats.

Segons la llei de dependència, aprovada el 2007, les administracions han de subsidiar les famílies que tinguin persones dependents, ja sigui amb ajudes sobre el cost de les residències o, si el familiar es queda al domicili, assumint part del cost dels materials necessaris i donant un sou als familiars que es queden a casa per cuidar-lo. Els tràmits, però, són molts lents i les llistes d’espera a Catalunya augmenten any rere any i, actualment, poden oscil·lar entre l’any i mig i els set anys. Segons dades d’Acra, la patronal catalana del sector de l’assistència, el setembre passat hi havia prop de 19.000 persones dependents a l’espera de rebre ajudes de la Generalitat. Les ajudes, a més, depenen de la renda de cada família, així com del grau de dependència de cada persona.