This browser does not support the video element.
Segur que estan millor que la política espanyola, que aquest matí és com una troca ben embolicada. Aquest matí a primera hora hem conegut el cop d’efecte del president valencià Mazón. Després que ahir Feijóo mateix li digués que espavili i que ja no pot cometre cap més error, després que no trobés ningú (ningú que li agradés a ell, esclar) per dirigir la reconstrucció des d’una vicepresidència extraordinària, aquest matí ha anunciat que nomena un militar en situació de retir, un tinent general de l’exèrcit de terra, Francisco Gan Pampols, com a vicepresident de la reconstrucció. És català, de Figueres i té 66 anys. Sobta que Mazón no hagi trobat ningú en el món civil. L’uniforme del nou vicepresident li ha quedat com una gran operació de màrqueting. Per cert, els reis d’Espanya han tornat aquest matí al País Valencià, on se suposa que ja no els rebran amb llançament de fang i quedarà una foto ben bonica del poble amb els seus reis.
Però on la troca continua ben embolicada és al voltant del govern espanyol i de la precària majoria de Pedro Sánchez. Ahir a la tarda hi havia sessió de la comissió d’hisenda del Congrés per deixar a punt el dictamen que s’ha de votar demà passat al ple del Congrés sobre la reforma fiscal. La sessió va durar més de vuit hores, entre empats tècnics, recessos, amb diputats parlant per telèfon per fer consultes, diputats entrant i sortint, en una llarguíssima, caòtica sessió.
Resultat final? El govern espanyol salva els mobles, salva part de la reforma fiscal amb els vots d’Esquerra, Bildu i BNG. Salva l’impost de societats mínim del 15% a les multinacionals, que és un impost imperatiu de la UE, perquè si no es perdien 7.000 milions dels fons europeus, i en això va tenir els vots de Junts i PNB. També s’ha votat a favor de l’increment del 28% al 30% de la tributació de les rendes del capital superiors als 300.000 euros. I BNG, ERC i Bildu han pactat prorrogar l’impost a les energètiques al 2025, durant un any. Però ja veurem com acaba això, perquè el ministeri d’Hisenda diu que manté l’acord amb Junts per no gravar les empreses que mantinguin el compromís d'invertir en descarbonització. Sortirem de dubtes demà passat, que és el dia que tot això anirà al ple del Congrés i s’haurà de votar, incloent-hi un impost a la banca que ahir no es va aprovar. Aquí el problema de Sánchez és doble. Per una banda, el PSOE necessita els vots de dretes i esquerres per continuar governant. A l'hora de posar impostos no veuen igual la vida Esquerra o Bildu que Junts i el PNB. I, per l'altra, hi ha el factor Catalunya. Esquerra ha fet una aposta decidida per un govern PSOE-Sumar. Però ara es troba que els èxits de la seva negociació a Madrid no els pot aprofitar un govern d’Esquerra a Catalunya com el d'Aragonès, sinó Salvador Illa. I a sobre, Junts és imprescindible aritmèticament, i Junts i Esquerra continuen a Madrid la lluita per l’hegemonia de l’independentisme.
I acabem amb la relliscada de Salvador Illa, que aquest cap de setmana va elogiar l’oli d’oliva de Jaén a Sabadell. Ahir, a manera de rectificació, va dir que “l’oli català és el millor”. El president Illa el va confondre l’espanyolitat desacomplexada que sempre exhibeix i per un moment va oblidar els interessos comercials del país que presideix.
Bon dia.