L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Marta Ferrusola, adeu al caràcter d'una època'

El més sacrificat i el més pedestre es barregen a la seva biografia. El 1960 li diu a Jordi Pujol que no es retracti davant el consell de guerra. El 2015 la compareixença al Parlament de Marta Ferrusola mostra la dona combativa de sempre però desconnectada de la realitat

Dia ple de notícies importants. Marta Rovira ha dit aquest matí que voldria tornar dissabte a Catalunya, i acabar així sis anys i mig d’exili a Suïssa.

I això seria possible perquè Rovira ja no pot ser empresonada. Ahir, el jutge García-Castellón es va veure obligat a arxivar la causa en què pretenia processar-la per terrorisme pel Tsunami Democràtic. 

La causa cau per un error en la instrucció. García-Castellón obre la causa, la té morta de fàstic en un calaix, no cita ningú a declarar i quan veu que hi haurà amnistia, acusa de terrorisme Puigdemont i companyia, perquè el terrorisme no es pot amnistiar. Ara l’Audiència Nacional li diu que tota la pròrroga que va fer no val. 

García-Castellón no ha tingut més remei que tancar-se ell mateix la causa perquè la seva espifiada processal va ser monumental. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, se’n va adonar i va presentar el recurs que ara ha estat estimat. És important notar que mentre Rovira ja podria tornar, el cas de terrorisme de Puigdemont també depèn del Tribunal Suprem perquè és aforat. El més normal seria que també tanquessin el cas, però tractant-se d’independentistes, “normal” i “Suprem” són dos substantius que no van junts. De fet, en l’entorn de Puigdemont creuen que l’arxivament de García-Castellón ha estat la manera d’estalviar-se l’aplicació de l’amnistia.

En una piulada d’aquest matí, Puigdemont diu que els jutges sabien que “l’acusació de terrorisme era delirant, i quan la causa ja no donava més de si i estava condemnada al fracàs, l’han llançada a la paperera. Ells, no la llei d’amnistia contra la qual estan en actitud de rebel·lia”. 

I és avui notícia també que Marta Ferrusola va morir ahir al migdia a casa seva, a l’avinguda general Mitre de Barcelona, rodejada dels seus fills i al costat del seu marit, el president Jordi Pujol. Així ho va disposar el metge que l'ha estat atenent aquests últims anys d’Alzheimer, evitant-li acarnissaments terapèutics inútils i facilitant les cures pal·liatives en la intimitat i la companyia del nucli familiar. La notícia va transcendir a la nit perquè la família estava esperant l’arribada d’un dels germans, que era fora de Catalunya. 

Ferrusola tenia 89 anys i en feia 68 que estava casada amb Jordi Pujol. Una dona forta, prou forta per saber fer un pas enrere en públic però governar la família davant l’evidència del pare i el marit absent. En una època en què l'hàbitat normal de les dones era la gestió domèstica, va tenir prou personalitat per ser “la Ferrusola”, per tenir agenda de primera dama, per fer vida de partit, perquè tothom sabés que tenia caràcter i una visió conservadora, catòlica i molt més independentista que la del seu marit, líder de CDC i president de la Generalitat durant 23 anys. El més sacrificat i el més pedestre es barregen a la seva biografia. El 1960 li diu a Jordi Pujol que no es retracti davant el consell de guerra, judici militar durant la dictadura, que el condemnarà a set anys de presó. El 2015, després de la confessió de la deixa de l’avi Florenci, la compareixença al Parlament de Marta Ferrusola mostra la dona combativa de sempre però desconnectada de la realitat i de la percepció de la societat sobre la seva família quan va dir allò que no en tenien ni cinc i que els seus fills anaven amb una mà al davant i l’altra al darrere. Jordi Pujol, que fa un mes en va fer 94, va acomiadar-se ahir de la seva dona amb resignació.

Dia ple de notícies importants, amb dues dones de protagonistes.

Bon dia.

stats