L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Marchena no s'ho ha deixat fer'

Hola, com estan?

¿A vostè li ha estranyat que el jutge Marchena es negui a rebaixar les condemnes del judici del Procés? O sigui, Pedro Sánchez, que ja va indultar els presos que Marchena havia condemnat, pacta amb Esquerra que desapareix el delicte de sedició, i que per tant el Suprem haurà de rebaixar el temps d'inhabilitació de Junqueras… Marchena ha dit que ja n'hi ha prou.

Recordin d’on venim: el tribunal presidit per Marchena els va processar per rebel·lió, que era una bestiesa, perquè no hi va haver cap aixecament armat, i per això, al final i a contracor, es va haver d’agafar a la sedició (que tampoc no ho era) per aconseguir una sentència dura per als líders del Procés. ¿I ara Pedro Sánchez i Oriol Junqueras li volen prendre el clau al qual es va haver d’agafar? 

Marchena diu de cap de manera. I diu que la sedició se’n va, però que les penes es queden.

Junqueras i Bassa continuaran inhabilitats fins al 2031 i Romeva i Turull fins al 2030. I ara ve el més curiós: Marchena no els ha volgut aplicar el nou delicte de desordres públics agreujats. Els manté les penes per desobediència i per malversació agreujada (que no es posessin un euro a la butxaca no importa), però diu que de cap manera pot considerar que el que va passar el 17 siguin uns simples desordres públics. I que, atenció, això és una escletxa que ha deixat Pedro Sánchez perquè algun dia uns altres catalans ho tornin a fer, així, sense violència.

Però quan diu això –que és una manera de dir “Espanyols, tenim un govern que no protegeix adequadament la unitat d’Espanya, la pròxima vegada voteu PP o Vox”– en canvi sí que aplica els desordres públics als Jordis, Cuixart i Sànchez, perquè creu que ells sí que “van executar actes de violència sobre les coses i actes intimidatoris durant el 20-S”. Per això Marchena dona a Forcadell, Forn, Rull, Sànchez i Cuixart la inhabilitació per extingida.

O sigui, Marchena creu que un president o uns consellers en un despatx organitzant un referèndum d'independència unilateral no estan fent cap acte de desordres públics però estan perpetrant una cosa molt greu que en desaparèixer el delicte de sedició no es pot qualificar. I en canvi, si vostè se’n torna a anar davant d’Economia a protestar per un escorcoll judicial, pot estar cometent un delicte amb violència. 

Resultat de tot plegat: la reforma PSOE-Esquerra per la reforma del Codi Penal queda en ben poca cosa. El PSOE s’ho ha agafat per la banda que li convé i ha dit “¿Veuen com el PP mentia quan deia que la reforma beneficiaria Junqueras?”. L’aposta pel diàleg d’Esquerra torna a quedar tocada. I espera’t al judici dels càrrecs que encara estan pendents, perquè amb aquesta resolució de Marchena poden acabar a la presó, de la qual els hauria de treure al cap d'un temps una altra tongada d’indults de Pedro Sánchez, si és que torna a governar.

Això acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, però en el supòsit que doni la raó als independentistes, passarà temps. O sigui que una de les conseqüències de la resolució d’ahir del Suprem és que Pere Aragonès té via lliure per continuar sent el candidat a la presidència de la Generalitat, perquè de moment Junqueras no podrà presentar-s’hi.

Una última cosa: Esquerra diu que el Suprem fa política. És veritat, fa política, però és que el rei els va dir “A por ellos!” i el Suprem va fer el que dècades enrere hauria fet l’exèrcit, que és erigir-se en salvador de la unitat d’Espanya. I és que el govern espanyol del 2017, el de Rajoy, va actuar amb covardia. No va voler tractar políticament el problema i el va externalitzar a la justícia. I la justícia funciona amb una plantilla que es diu Codi Penal. I amb unes ulleres rojigualdas que miren cap a la dreta. Que a Catalunya hi hagués més de dos milions de persones que volien votar, la majoria per convertir Catalunya en un estat independent, és a dir, que hi hagués un enorme problema polític, la justícia s’ho mira com un problema legal. Van convidar la justícia a resoldre un problema polític. I la justícia va dir que sí, que se n’ocuparia encantada, però a la seva manera. Per això estem com estem.

Bon dia.