L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Una campanya més espanyola que catalana'

S’ha acabat la campanya de les municipals. A la de Barcelona hi ha faltat to: ningú hi ha exposat una idea brillant i ni tan sols ha exposat brillantment les seves idees.

Colau, que juga amb l’avantatge de ser l’alcaldessa, ha aconseguit el mateix que durant els últims quatre anys: passar de puntetes sobre la Barcelona deixada, cara i inaccessible d’aquests anys. I ha passat de puntetes sobre el fet que Manuel Valls li va donar els vots que li faltaven per fer-la alcaldessa.

Jaume Collboni no ha aconseguit fer-nos oblidar que ha estat corresponsable del govern de Colau. 

I tant Ernest Maragall com Xavier Trias brillen menys si, per voler eixamplar la base, no connecten emocionalment el seu vot amb la independència.

Perquè, per exemple, bona part dels problemes de mobilitat de Barcelona tenen a veure amb Rodalies, que depenen d'un Estat que durant dècades no ha invertit gens a l’àrea metropolitana.

Després, a Barcelona sembla que anirà tan just que ningú sap del cert qui guanyarà ni qui governarà. Hi ha molts pactes possibles: el de la sociovergència de Trias i Collboni perquè Colau no sigui alcaldessa, el de Collboni i Colau perquè Pedro Sánchez pugui continuar sent president, el de Colau, Collboni i Maragall perquè representen els partits que s’entenen a Madrid i van facilitar l’aprovació dels pressupostos de Pere Aragonès... Cal recordar que Maragall va facilitar a contracor l’aprovació dels pressupostos de Colau i Collboni per no entorpir la negociació dels comptes a la Generalitat.

Per tant, la pregunta als candidats, gairebé més que vostè què farà, ha estat vostè amb qui pactarà, i com que no ho acaben de saber ens hem passat quinze dies en un joc de sobreentesos. Aquestes eleccions han agafat els partits independentistes més dividits que mai i per això el factor Catalunya n’ha estat absent, mentre que el factor Espanya hi ha estat molt present, a la seva manera.

Repassem, sinó, alguns dels protagonistes de la campanya: ETA, a través de Bildu i els exetarres amb delictes de sang que anaven a les seves llistes.

El racisme, de la mà d’un milionari jugador del Madrid, Vinícius, a qui la caverna va arribar a comparar amb Rosa Parks.

Desokupa, el neofeixisme ha aparegut a Barcelona per intentar fer girar la campanya al voltant de les ocupacions, la inseguretat i com la solució de tot plegat és pagar 3.000 euros perquè clavin una pallissa als okupes. Per sort, la gent no els ha fet cas i els Mossos l'han encertat amb les proporcions. 

I, finalment, la compra de vots, que és l'escàndol més sòrdid perquè barreja la pobresa material i cultural de qui es ven el vot amb la picaresca delictiva de qui el compra.

O sigui que Otegi, Vinícius, Desokupa i la compra de vots. Veurem què en pesca Vox, o la CUP, perquè tal com recorda avui l'Aleix Moldes, només les candidatures que superen el 5% dels vots totals poden entrar en el repartiment de vots. 

I, per cert, no em resisteixo a posar-los la imatge de la campanya.

El president del Madrid clavant un calbot a l'alcalde de Madrid, dimarts passat. Ha quedat clar qui mana, oi?

Mentrestant, ahir vam saber que serà el 5 de juliol, un dimecres, quan es dictarà la resolució del tribunal de Luxemburg sobre la immunitat del president Puigdemont. Compte amb els efectes d’aquesta data. Bon dia, bon cap de setmana i bon vot.