L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘La covardia de Rajoy i Soraya’

"Es van amagar covardament ahir rere les cames del ministre Zoido. Van traslladar sis mil efectius a Catalunya. Va costar 87 milions. Però no en sabien res"

28/02/2019
2 min

Al judici s’està repetint una veritat que a Catalunya tenim clara des de fa temps: al setembre i l’octubre del 2017, l'única violència que hi va haver va ser la de la Policia Nacional i la de la Guàrdia Civil. La novetat és que ara aquesta violència s’està demostrant en seu judicial. I mirin si va ser lamentable aquella actuació que els seus dos principals responsables polítics es van amagar covardament ahir rere les cames del ministre Zoido. Rajoy i Soraya no en sabien res. Van traslladar sis mil efectius a Catalunya. Va costar 87 milions. Van noliejar un vaixell de dibuixos animats i el van atracar al port de Barcelona. Però no en sabien res.

I Soraya Sáenz de Santamaría, amb aquell somriure encarcarat que fa sempre, la dona que l’1 d’octubre va sortir a la tele per mentir i dir que l’actuació policial havia sigut proporcionada, i que només anava encaminada a buscar les urnes i no les persones, va carregar les culpes a Zoido.

La cosa més greu és que abans havia volgut donar una lliçó a la sala afirmant que tot allò que no es publica en un diari oficial no existeix. I la van enxampar també quan va dir que quan van veure la manifestació del 20-S davant d’Economia van contractar el barco dels piolins. Error: li van demostrar que l’havien contractat abans.

En les declaracions de tots dos no va faltar l’argument que la culpa va ser dels polítics catalans, per haver mantingut un referèndum suspès pel TC, i de les muralles humanes. Quan a Soraya li van parlar de càrregues policials, ella en va dir “actuacions policials en compliment d’un manament judicial”. Fan com Borrell quan va tenir la poca decència d’afirmar que la Guerra Civil va ser culpa de l’independentisme català, que desperta el feixisme espanyol. Borrell disculpa Franco.

De tot això, què en quedarà a la sentència? Ja sabem el pa que s’hi dona. Els mitjans espanyols continuen impermeables a reconsiderar els fets. Avui s’ho miren d’una altra manera: Que si hi va haver assetjament als policies, que si la sobirania nacional no es negocia… l’Estat sap que està en fals davant el món per l’actuació policial de l’1 d’octubre, els diaris també ho saben i miren cap a una altra banda, com està passant durant tot aquest judici. Per això Gerard Piqué, al final de l’afortunat 0-3 del Barça al Bernabéu, quan li van preguntar pel VAR va fer aquesta recomanació: "Si les televisions de Madrid dediquessin menys temps a parlar del VAR i més a parlar del judici injust als presos polítics, potser el país aniria millor"

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

stats