L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La nacionalista identitària que va fer carrera a Catalunya i va fracassar a Espanya'

Dues dones van perdre ahir la seva condició política: el Parlament va retirar ahir l’escó a la presidenta Laura Borràs i Inés Arrimadas va anunciar que plega de la política. 

Esquerra, el PSC i la CUP, integrants de la mesa del Parlament, van retirar-li l'escó malgrat que la sentència encara no és ferma, però, mentre que Junts creu que la justícia persegueix Borràs pel fet de ser independentista, Esquerra i la CUP consideren que el seu cas és corrupció. I a part que ningú està a favor de desobeir, en una nova i clara prova que estem en un altre moment del moviment independentista. De manera que igual que Roger Torrent va retirar l'escó a Quim Torra i Borràs mateix va retirar l’escó a Juvillà, ara li ha tocat a la presidenta suspesa del Parlament. I no només això, en la mateixa reunió, que no es va allargar gaire, la mesa ja va convocar el ple per substituir la presidenta. Serà d'avui en vuit, el divendres dia 9 de juny. Qui serà el pròxim presidenta o presidenta del Parlament? El que digui Junts. Esquerra votarà el que digui Junts. La preferida de Turull és l’exalcaldessa de Vic Anna Erra, però Junts és un partit amb molt debat intern. La setmana que ve sortirem de dubtes, però aquí s’acaba el recorregut al Parlament de Laura Borràs, que continuarà sent presidenta de Junts. Ha estat un final desmaiat, cansat i que agafa els partits fent pactes pels ajuntaments i les diputacions i posant en marxa la campanya electoral que ha de començar d’aquí un mes.

I ara, mirin aquest fotografia: la va fer el fotògraf Diego Radamés de l’Agència Europa Press i té la força d’haver capturat la personalitat pública del personatge retratat: aquesta mirada superba, reptadora, autoritària i creguda que coneixem bé d’Arrimadas.

Esclar que, al llarg d’aquests anys, també l’hem vist retratada en un altre desplegament de la seva personalitat, agressiva, crispada, provocadora, passejant el seu menyspreu per tot arreu, especialment quan ha anat a TV3.

Arrimadas ha fet de l’agressivitat el seu estil de comunicació política, és a dir, el seu missatge. Agressivitat contra qui? Contra l'ensenyament en català, contra l’independentisme, però fonamentalment contra el fet nacional de Catalunya. Ho ha fet sovint en català i amb una capacitat dialèctica esmolada, apresa a les escoles de debat on ensenyen a posar nerviós l’adversari trencant-li les oracions i derrotant-lo amb constants interrupcions. I, sempre, acusant els altres de nacionalistes. I atribuint-se el mèrit de fer-ho sense complexos i de trencar els silencis. Sense complexos quan tens l’exèrcit, la Guàrdia Civil, la Corona, el poder judicial, l’hegemonia lingüística, per dir alguns elements que juguen a favor seu. I quin silenci ha trencat: ¿el de totes les cadenes de ràdio i televisió espanyoles? El del tot el sistema comunicatiu espanyol, que s’han fet ressò sempre de les seves actuacions davant els faristols? El pitjor per a ella, com avui explica David Miró, és que aquesta Espanya que tant ha defensat, no l'hi ha agraït gens. Haver intentat una moció de censura amb el PSOE a Múrcia va marcar l'inici del seu declivi. Anava per Madrid i se sentia a dir traïdora. Fins i tot s’ho va sentir dir dins del seu propi partit. Ahir va plegar. El seu mal record, no. 

Bon dia.