L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La resposta indigna de Marlaska'
Abans de parlar de l’escàndol del ministre Marlaska, tres flaixos del dia:
El president Aragonès dient a la seu de les Nacions Unides, a Ginebra, sota la cúpula pintada per Barceló que Zapatero va regalar a l’ONU, que Espanya porta a terme contra Catalunya "un procés conscient d'assimilació nacional, cultural i lingüística", i que ni Espanya ni França no en garanteixen ni “el ple reconeixement ni la protecció” que mereixen.
Del que diu l’ONU ja en saben el cas que en fa Espanya. Però consta en acta.
Salvador Illa, que ahir va afirmar a TV3 que “en allò que depengui del PSC, hi haurà pressupostos”. Ja els ho vaig dir dilluns passat, Esquerra sap que Junts no li aprovarà els comptes després d'haver abandonat el Govern i que l’única opció que li queda és el PSC. Ja fa setmanes que es veia a venir, i ara Esquerra i el PSC han de trobar el moment d’anunciar l’acord, ràpid, que superi les contradiccions d’Esquerra i, en especial, d’Oriol Junqueras, i després llançar-se a competir per les municipals.
I el tercer flaix és que la reforma del delicte de sedició ha començat al Congrés a tota velocitat. Ahir es van refusar les esmenes a la totalitat presentades, tant les de la dreta nacionalista espanyola (valgui la redundància) com les de Junts i la CUP. Ara és quan Esquerra ha d’obtenir del PSOE que el nou delicte de desordres públics agreujats no vagi en contra del dret de protesta i que per manifestar-se davant la Policia Nacional a Via Laietana no acabis tres anys a la presó, perquè un jutge amic (de la policia) consideri que hi ha hagut “intimidació”. I en aquest tràmit, encara una pregunta: ¿presentarà batalla ERC per derogar part del delicte de malversació? Això podria ser clau perquè Oriol Junqueras o Jordi Turull es poguessin presentar a eleccions més d’hora que tard.
Però deia, Marlaska, que va anar al Congrés a explicar la seva responsabilitat en la mort de 23 persones (i la desaparició de 77) el dia de Sant Joan a la tanca de Melilla. Si ja va ser impresentable que Pedro Sánchez digués que la policia del Marroc i l’espanyola ho havien resolt bé (¿com es pot donar per ben resolt res que acabi amb 23 morts?), Marlaska va aprofundir en la indignitat negant que passessin “fets tràgics” en territori espanyol.
Tot el que li preocupa a Marlaska és que els morts van ser en un estret i curt passadís delimitat per tanques entre el Marroc i Espanya, que va dir que era terra de ningú. L’únic escrúpol del ministre és per poder dir que els morts no van ser en territori espanyol. Que hi hagués morts, que l'operació policial fos un fracàs, no li importa. Tothom, des de l’ONU fins al Parlament Europeu, creu que hi ha matèria per investigar la responsabilitat espanyola en la mort de 23 éssers humans, però el ministre no, no ho creu. O sigui que ¿el que passi a pocs metres de la teva frontera no és cosa del govern, sobretot si estem parlant de la mort de persones tractades com a bestiar?
Bon dia.
