L'anàlisi d'Antoni Bassas: ‘La professora de Mallorca i l'espanyolitat fràgil’

El Mundial de futbol es juga dins i fora del camp. De tota la vida, l’esport professional, sobretot quan s’exerceix sota el nom d’un país, com és el cas de les seleccions o els equips olímpics, ha amplificat els conflictes polítics i socials preexistents. Sense anar més lluny, ahir jugaven Bèlgica i el Marroc i hi va haver enfrontaments als carrers de Brussel·les entre marroquins i belgues. Aquest matí sentia el corresponsal de TV3 a Pequín explicant que els xinesos veuen el Mundial per la tele i observen que els aficionats no porten mascareta, i a ells els hi fan portar, i que aquesta és una raó més per haver sortit al carrer a demanar la dimissió del president Xi Jinping. 

I ara ens ha tocat a nosaltres. Suposo que estan al cas. Divendres passat, un grup d’alumnes de primer de batxillerat (16 anys) de l'escola La Salle de Palma, van voler penjar a classe una bandera espanyola amb l’argument que era per donar suport a la selecció de futbol. La professora els va dir que no perquè l’equip directiu del centre havia decidit que només hi hauria banderes a les classes el dia de partit, i divendres Espanya no jugava, va jugar ahir. Els nois la van desobeir, i fins i tot es van encarar amb una companya de classe que no estava d’acord amb la seva actitud. A la vista que l'incident anava a més, el director de l’escola va cancel·lar les dues hores de classe que quedaven i va enviar els alumnes cap a casa. En una nota, diu el director: “Senzillament no podem impartir classe en una etapa educativa no obligatòria a un grup d'alumnes que no volen acatar les normes de convivència del centre”.

Com es poden imaginar, el nacionalisme espanyol ha sortit en massa: “Expulsen tota una classe per penjar una bandera d’Espanya”. Arrimadas dient que “alguna cosa fem malament si no es pot penjar una bandera d’Espanya” i el que és pitjor, a la professora l’estan amenaçant de mort per les xarxes. A més a més, es tracta d’una professora de català, amb la qual cosa la caverna tanca el cercle.

A veure, el cas no hauria de durar ni dos minuts. Si el claustre del centre s’ha posat d’acord perquè només hi hagi banderes a classe el dia de partit, s’ha d’obeir i punt. I aquí s’esperaria que els pares dels nois fessin costat a l’escola. Ja sabem que no és fàcil concentrar-se i fer classe quan a fora passen coses excitants (normalment, qualsevol cosa que passa fora de classe és més excitant que a dins), i només faltava el Mundial. Però en un dia que no hi ha partit, no hi hauria d’haver cas.

D’aquest parer és la presidenta Francina Armengol (l’assumpte ha arribat fins al govern balear): “Els centres són els que marquen les regles de convivència a les aules i els nostres docents han de ser respectats, i la seva tasca, protegida. I el que és intolerable és que se'ls ataqui i amenaci. Tot el nostre suport a la professora de La Salle de Palma assetjada per la ultradreta.

És una vergonya que partits polítics i mitjans de comunicació atiïn el foc del nacionalisme contra l’autoritat d’una professora i d’un claustre que han pres una decisió perfectament raonable. En comptes d'educar el nois en el respecte i en el compliment d’una norma, apunten a la professora que, per cert, segons exalumnes que han sortit a les xarxes i l’han tingut de tutora, és una docent excel·lent.

Amb això demostren que el nacionalisme espanyolista és ambivalent, perquè és agressiu per un cantó i fràgil per un altre. Sí, l’espanyolisme és un nacionalisme fràgil, perquè necessita fer-se la víctima perquè sembli que té més raó. No en tenen prou amb tenir-ho tot, d’estat en avall, i tenir selecció, i que Catalunya o el País Basc no en puguin tenir, que en parlin tots els mitjans, que el rei vagi a Qatar, que ara han d’instrumentalitzar una desobediència juvenil amb un cost personal i emocional molt gran per a la professora a la qual han situat en el centre de la diana.

Bon dia.