L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Perquè Junqueras torni aviat i perquè el PSOE governi molts anys'
Esquerra envia a la política espanyola el missatge que amb ells no hi haurà sorpreses unilaterals, just la tarda que el PSOE més necessita dir als seus que no han desarmat l’Estat
Hola, com estan?
En les últimes 24 hores han passat moltes coses. La pregunta que ens fèiem ahir ha estat contestada. Què farà Esquerra amb la proposta del PSOE?
Acceptar-la. “Esquerra accepta la proposta del PSOE sobre malversació”, titulem avui. O sigui que l’1 d’Octubre serà delicte de malversació, però en comptes d’un màxim de dotze anys de presó ara el màxim serien quatre. Al PSOE, des de la dreta, li estan dient venut als que volen trencar Espanya, i a Esquerra, des de Junts i la CUP, l’acusen d’acceptar el delicte d’haver convocat un referèndum; només cal veure el tuit de Jordi Turull ahir a la nit:
“Guanya Marchena”.
Què ha contestat Esquerra? Que aquesta redacció del Codi Penal no aplica als fets de l’1 d’Octubre. Què diu el PSOE? Que sí, que l’1 d’Octubre va ser delicte. Les causes de l’1-O podrien tenir càstig de presó. I fins i tot mirin quin enfocament perquè quedi clar que el pacte amb Esquerra no debilita l’Estat:
“Puigdemont veurà rebaixada la seva pena de presó amb la proposta del PSOE”. O sigui, Puigdemont a presó. Menys anys, però a presó.
De tota manera, al final, el com ho venguin el PSOE o Esquerra té menys importància del que sentenciï un jutge en el futur. I el que és clar és que aquesta reforma és un canvi de cromos entre el PSOE i Esquerra. El PSOE guanya estabilitat (més de la que sembla) i Esquerra veu com el temps perquè Junqueras torni a ser habilitat s’escurça.
Per què dic que el PSOE guanya més estabilitat de la que sembla? Perquè amb els indults i ara amb la reforma de la sedició i la malversació ha trencat el bloc independentista i allunya per molt de temps la possibilitat d’un nou Junts pel Sí.
Perquè (i per això deia que ahir van passar moltes coses, molt interessants), ahir al vespre, quan estàvem a l’espera de saber què passaria, va i Esquerra publicita que al congrés que ha de celebrar a començaments de l’any que ve proposarà que perquè guanyi el sí a la independència en un referèndum acordat per l’Estat caldria el 55% de vots afirmatius, tipus Montenegro, és a dir, que en un assumpte com aquest, amb el 50% més un dels vots no n’hi hauria prou. La tàctica informativa d’Esquerra és hàbil: desvia (lleugerament) l’atenció de la malversació, provoca que la gent debati sobre les condicions d’un referèndum pactat, tot i que el referèndum pactat no hi és i no se l’espera, i, sobretot, envia a la política espanyola el missatge que amb ells no hi haurà sorpreses unilaterals, just la tarda que el PSOE més necessita dir als seus que no han desarmat l’Estat si algun dia els independentistes catalans tornen a la unilateralitat, perquè no hi haurà unilateralitat, perquè Esquerra parla de referèndum acordat i el PSOE sempre diu, i ho ha tornat a dir el ministre Bolaños aquest matí, que mai acordarà un referèndum amb Catalunya.
I ara podem criticar si el rei de la tàctica Pedro Sánchez dona peixet a Esquerra i Esquerra se’l menja, però és evident que el PSOE i Esquerra estan marcant un nou terreny de joc en la política espanyola.
I com a cirereta d’aquestes hores, l’anunci de Xavier Trias. Això va ser ahir a la nit, Trias es presenta. Amb les mans lliures per fer la llista (anotin aquests quatre primers llocs: Trias, Munté, Martí, Alsina), dient que si no guanya pot fer alcalde a qui guanyi, Maragall o Collboni, però mai a Colau. Trias buscarà el vot no independentista, però que vol una Barcelona endreçada i creadora de riquesa. I com a prova d’allò que els vaig dir, que el president Puigdemont li deixa mans lliures per fer la campanya que vulgui, aquí tenen aquest tuit d’aquest matí:
“Gràcies, @xaviertrias ! Hi serem tots fent pinya per guanyar i governar bé Barcelona. La teva experiència, el teu tarannà i la teva honestedat en són la garantia. Endavant!”
Trias es presenta per guanyar i la candidatura d’aquest polític de 76 anys, únic supervivent de la Convergència de Jordi Pujol, sacseja la campanya de Barcelona del 2022. Qui ho havia de dir.
Bon dia.