L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Es permet parlar d'independència; decidir-la, no'

Hi ha un fil que uneix tres dels més destacats titulars del dia: el president Puigdemont defensant els seus drets a Luxemburg, l'absolució de la mesa del Parlament i el no del Tribunal del Regne Unit a un segon referèndum a Escòcia.

I aquest fil es diu democràcia.

Ho ha explicat molt bé la primera ministra d’Escòcia. Ahir, quan es va saber la negativa de la justícia britànica, Nicola Sturgeon va dir: “Des del dia d’avui el que està en joc és la democràcia. Ja no es tracta únicament de si Escòcia és o no independent, per fonamental que sigui aquesta pregunta. Es tracta de si tenim el dret democràtic bàsic de decidir el nostre futur. A partir d'avui, el moviment independentista defensa tant la independència com la democràcia mateixa. Perquè la sentència exposa el mite que el Regne Unit sigui una unió voluntària de nacions i reforça la causa de la independència.

Perquè mirin què ha dit el Tribunal Suprem del Regne Unit: un referèndum legal –encara que fos merament consultiu–  tindria conseqüències, seria l’expressió democràtica del poble escocès, serviria per reforçar una de les dues postures, reforçaria o soscavaria les credencials democràtiques del moviment independentista, perquè un referèndum no és un sondeig d’opinió.

Ens ho hem preguntat en alguna ocasió: per què en aquesta època de la història dels drets humans i llibertats de la humanitat, en què podem decidir casar-nos amb homes o amb dones, en què podem triar la nostra identitat sexual, no podem triar la nostra identitat nacional? Et pots separar de la teva parella, però no et pots separar del teu passaport? La insistència de nacions com Escòcia i, més recentment, de Catalunya, està posant de manifest que el sistema democràtic en què vivim, a Europa, s’ha quedat petit per als drets que reclamem i que ens semblen evidents a aquells que volem decidir el futur de l’estatus polític del nostre país. Per això diu Sturgeon: “A partir d'avui, el moviment independentista defensa tant la independència com la democràcia mateixa”. A Catalunya fa temps que havíem arribat a aquesta conclusió.

Per això dic que hi ha un fil que uneix el no a Escòcia amb la resolució sobre la mesa del Parlament.

EL TJSC ha absolt l’aleshores president Torrent i la mesa dient que el que sí que es pot fer és debatre d’autodeterminació als Parlaments, però no se’n pot parlar si és per exercir-la, de forma unilateral. O sigui, vostè pot votar partits independentistes, vostè pot debatre al Parlament sobre la independència, però materialitzar-la, no que no pot. Aquest dèficit democràtic, aquest límit entre parlar-ne sí, exercir-la, no, no se sosté. Perquè aleshores tornem a Sturgeon: això no és una unió voluntària.

Si hi volen aprofundir, llegeixin el professor Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la UPF, que diu que dient no al segon referèndum, Londres catalaniza la realitat escocesa, perquè no li dona una sortida, que Londres no ha dit com el tribunal del Canadà que el constitucionalisme era un dels quatre principis de la Constitució, que també hi havia democràcia, federalisme i protecció de les minories, “i que cap d’aquests principis era superior als altres”, que si no hi ha sortides legals s’incentiven les insurreccions. 

Que tot això té a veure amb la situació a l’exili del president Puigdemont és obvi. Per això deia que hi havia un fil que unia totes tres notícies. Un fil ben visible i que es diu democràcia.

Bon dia