L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Felipe i Guerra es fan del PP'

Aquesta nit, a Nova York, Pedro Sánchez ha insinuat que l’amnistia és possible i que està disposat a negociar-la. En resposta a la pregunta de quina és la seva posició respecte a una llei d'amnistia, Sánchez ha contestat: "Seré coherent amb la política de normalització i estabilització de la situació política a Catalunya, i estic dient molt". 

I en una frase que ha sonat a argumentari, ha dit: "Una crisi política no hauria hagut de derivar mai en una acció judicial i de judicialització com la que vam veure de tota aquesta crisi".

A veure, Junts diu que l’amnistia, amb ells, no està pactada, i que desconeixen si ja hi ha alguna cosa pactada amb Esquerra. En tot cas no trigarem gaires dies a saber si hi haurà amnistia, perquè la investidura de Feijóo (que fracassarà, com tothom sap) traslladarà la responsabilitat de formar govern a Pedro Sánchez i Junts vol la garantia de l’amnistia abans de decidir el seu vot. 

A veure, no és fàcil. Aquesta amnistia tindria una fotografia per a la història: la de la tornada a Catalunya de Carles Puigdemont, declarat enemic públic número 1 (i a qui Sánchez mateix volia extradir per jutjar-lo) i, en el terreny polític, Sánchez s’ha d'enfrontar al PP i a Vox (el PP es manifestarà contra l’amnistia aquest diumenge amb banderes espanyoles a Madrid, i el diumenge 8 d’octubre a Barcelona), a la immensa majoria del sistema mediàtic espanyol i, molt important, a una part del PSOE liderat pels qui van ser secretari i vicesecretari general del partit i president del govern i vicepresident del govern, Felipe González i Alfonso Guerra, respectivament.

Avui en parla David Miró, que els va anar a sentir ahir al vespre a Madrid. Van dir que “l’amnistia significa una humiliació deliberada de la generació de la Transició".

González i Guerra demostren que sempre van ser molt més de dretes del que semblaven, fins al punt que ara ja s’han passat ideològicament al PP. Felipe i Guerra personifiquen una tendència molt estesa a Espanya: un país que ha estat tan carca, governat per una dictadura, ha acceptat amb naturalitat el divorci, l’avortament, el matrimoni homosexual o l'eutanàsia. Però en matèria de llengües i identitats, no poden acceptar res, i en matèria de Catalunya els surt el supremacista que porten a dins. I en el cas de Guerra, fregant el delicte d’odi. Ahir va dir que “els nens a Catalunya no poden ni parlar en castellà al pati”. Aquest és el nivell d’odi.

En aquestes condicions, a Sánchez no li serà fàcil aprovar una llei d’amnistia. I hi ha qui creu, com Salvador Cardús que Sánchez va tenir clar la nit de les eleccions que n’hi tornaria a haver, i que el que ara està fent és administrar “amb extrema intel·ligència i dissimulació” els mesos que queden fins al 31 de desembre, que és quan acabarà la presidència espanyola del Consell de la UE. 

Jo els puc dir que els contactes continuen i que no hi ha res fet ni definitivament perdut.

Bon dia.