L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Espanya, prohibit votar"
Vist des de Catalunya, no ens estranya gens. I fins i tot és una broma de mal gust veure el PSOE posant-se les mans al cap. Els últims cinc anys, el TC ha fet amb el Parlament de Catalunya el que ha volgut.
Espanya s’adona avui que fa temps que està enfonsada en una crisi institucional. La crisi no va començar ahir a la nit, va començar a partir del moment que el PP va decidir que quan no pogués governar, governarien els jutges, que la majoria són conservadors. I així, el 2010, el Tribunal Constitucional va corregir el Congrés, el Senat i el poble de Catalunya que havia votat l’Estatut en referèndum. I d’aquí en avall tot el que ha vingut a continuació.
I el que va venir, tard, ahir a la nit, fa molt soroll, perquè el que ha passat és que el Tribunal Constitucional ha saltat per sobre del poder legislatiu, les Corts, el Congrés i el Senat. Ahir el Tribunal Constitucional va prohibir votar al Senat la reforma d’una llei que volia desbloquejar la renovació del mateix Tribunal Constitucional. Ho va fer a petició del PP per sis vots a favor dels conservadors contra cinc dels progressistes. Entre els magistrats conservadors que van votar hi havia dos magistrats decidint la seva recusació. Dos magistrats que tenien interès directe en el plet i van participar en la votació. I van participar en la votació perquè els jutges conservadors del CGPJ no trien els seus dos magistrats pel TC, perquè el PP no vol renovar el CGPJ.
Sembla que el Senat sí que podria votar la reforma de la sedició i la malversació. El TC va deixar passar la votació del Congrés de dijous passat potser perquè li devia semblar massa gros aturar-la, i ara ha aturat la llei quan l’havia de votar el Senat.
Vist des de Catalunya, no ens estranya gens. I fins i tot és una broma de mal gust veure el PSOE posant-se les mans al cap. Els últims cinc anys, el TC ha fet amb el Parlament de Catalunya el que ha volgut. I ho ha fet perquè, a Espanya, la Constitució és a la carta.
La dreta espanyola, que ha governat tota la vida, no tolera avui un govern del PSOE amb Unides Podem. Encara que no hi ha cap article en cap llei que ho prohibeixi, ho troben contrari a la llei, perquè tota la vida els seus interessos han sigut la llei.
A això hi hem d’afegir que la política s’ha anat convertint en el joc de la destrucció de l’enemic. Va haver-hi una època que tot era ETA, després tot va ser Procés, els fets del 2017 eren rebel·lió, van acabar sent sedició, mentre cap país d’Europa ha extraditat cap dels exiliats catalans. Després, els governs eren il·legítims, els presidents eren uns tirans i les majories eren colpistes. I així tot. De què s’estranyen, avui?
Bon dia.
