L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Qui es creu que hi haurà un referèndum pactat?'

El Pere Aragonès que vam sentir ahir al discurs de balanç de l’any era un president que treia pit de l’estratègia d’Esquerra de diàleg amb l’Estat, perquè aquest any ha aconseguit la reforma del Codi Penal en els delictes de sedició i malversació.

“Avui és evident que el diàleg i la negociació per resoldre el conflicte polític amb l’Estat comença a donar els seus fruits. Es va dir que era impossible derogar la sedició, que era impossible modificar el delicte de malversació. I avui el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els presos i preses polítiques ja no existeix. I s’han limitat bona part dels aspectes de la malversació que manipulant la llei vigent permetien perseguir l’organització del referèndum de l’1-O”.

No és l’amnistia, però, combinat amb els indults, millora la situació penal dels que van ser presos polítics. I ara què? Quin és el següent pas de l'estratègia d’Esquerra si la Moncloa no pensa reunir la taula de diàleg fins passades les municipals i autonòmiques del maig, i va dient que “la carpeta catalana està tancada”?

Doncs ara, pactar el referèndum. 

“Aquest 2023 la Generalitat impulsarà el debat amb el conjunt de la societat per donar forma i visibilitzar aquest consens. Per visibilitzar un acord entre nosaltres sobre quan Catalunya ha de poder tornar a exercir el dret a decidir, sobre en quines condicions s’ha de tornar a votar, perquè aquesta vegada totes les parts s’hi sentin incloses i tothom accepti el resultat”.

Aragonès torna a parlar sobre una idea que va llançar al Parlament al setembre: un acord de claredat per decidir, per exemple, que perquè Catalunya fos independent caldria que el sí guanyés amb un mínim del 55% de vots a favor.

El moviment d’Esquerra és clar. Els pròxims mesos Pedro Sánchez no voldrà saber res de Catalunya. Com explicar a l’electorat que no s’abandona l’objectiu de la independència? Traslladant el focus de Madrid a Catalunya, buscant un gran acord a Catalunya sobre com hauria de ser el referèndum i anar amb Madrid amb la proposta. És una manera d'omplir el buit d’aquests mesos, i també és una manera discreta de dir-li al PSC que Esquerra està d’acord que hi ha d’haver un gran diàleg polític a Catalunya. 

La jugada és interessant per a Esquerra, perquè la torna a situar al centre del tauler, mantenint la iniciativa, dirigint la conversa, fent difícil a l’independentisme no participar en un diàleg com aquest, contradient Pedro Sánchez quan diu que el Procés s'ha acabat, però donant-li la raó quan li diu que aquell procés s’ha acabat, perquè un nou referèndum envia a la història el de l’1 d’Octubre com a mandat.

I, de pas, manté la brasa independentista en vigílies de les municipals, però sense espantar no indepes, perquè es tractaria d’un referèndum pactat. Esquerra diu: “Tinc una estratègia, quina és la vostra? I si el referèndum us sembla irrealitzable, digueu-me si un altre 1 d’Octubre us sembla més útil”.

No sembla que a la majoria d'independentistes els emocioni la proposta del president, perquè els partits independentistes han perdut el carrer amb les seves baralles o perquè creuen que Espanya mai no l’acordarà i una part de l’independentisme no vol saber res de l'estratègia d’Esquerra perquè la troben tova. 

Però un punt de tensió a l’Estat l'hi posa, aquest anunci. El PP va respondre ahir al discurs d’Aragonès a través de Cuca Gamarra, portaveu al Congrés. 

“Mai van somiar anar tan lluny i tan ràpidament”. Segur que la portaveu popular es fa la falsa escandalitzada, perquè aquesta narrativa que Pedro Sánchez acabarà amb Espanya és la seva salvació de sempre. Però no em diguin que no és curiós que sembli que el PP es creu més això del referèndum que els independentistes.

Bon dia.