This browser does not support the video element.
Avui hi ha dues notícies latents. L’una són les conseqüències per a l'independentisme de la sentència europea sobre la immunitat de Puigdemont de la setmana passada.
L’altra és què faran el PSOE i el PP després de les eleccions. Perquè avui hi ha el cara a cara televisat entre Sánchez i Feijóo, i Sánchez s’ha tancat tot el cap de setmana per preparar-lo perquè creu que pot capgirar les enquestes que donen guanyador el PP… Però qui no els diu que el PP i el PSOE no acaben pactant per facilitar el govern de l'un o de l'altre?
Primer això de Puigdemont. Avui publiquem una entrevista de Núria Orriols a Clara Ponsatí, feta a Perpinyà. Com saben, Clara Ponsatí es pot moure per Europa perquè encara que no tingui immunitat només està reclamada per desobediència, que és un delicte que no comporta presó i, per tant, Llarena no pot emetre una euroordre de detenció contra ella.
Diu Ponsatí que “Junts ha instrumentalitzat la batalla judicial de l’exili per tapar l’autonomisme”. I que Junts va fer creure que les sentències europees portarien la tornada de Puigdemont, i que si tornava el president a l’exili passarien coses a Catalunya i a Espanya.
Sobre si amb això Junts tapa el seu autonomisme, depèn. Potser per a alguns sí, però quan Junts plega del Govern no està tapant cap autonomisme. I sobre el que deien a Junts que podrien passar coses, és veritat. Era com un objectiu (per a alguns era una pastanaga) que ajudava a suportar un present sense avenços.
Però després, a l’entrevista, Ponsatí parla de reiniciar l’independentisme, que calen nous partits, nous líders, que s’hi vol implicar… Que ella no votaria ni Esquerra ni Junts ni la CUP la setmana que ve, que potser s'abstindrà…
La posició de Ponsatí és una constant del moviment independentista: dividir-se. Dividir-se a cada decisió que no ens agrada, o que no surt com voldríem, i buscar-se un nou espai, un nou líder, un nou partit. Entenc el raonament de Ponsatí, però precisament per això cal recordar que si ara no la poden extradir és perquè el delicte de sedició ja no existeix, i això és el resultat de la pressió europea a Espanya (feta gràcies la lluita dels exiliats i a la negociació d'Esquerra amb el PSOE), i que si és eurodiputada és, també, perquè anava a les llistes de Junts. Vull dir que alguns objectius demanen temps i una solidesa en les posicions.
En el fons d’això hi ha l’evidència que els partit independentistes han perdut la capacitat de mobilitzar i que l’exili i la presó són drames personals que afecten les estratègies polítiques, a part que a vegades es confonen les estratègies polítiques amb les judicials.
Puigdemont sap que avui és molt difícil que una tornada seva provoqui un desbordament, però això no ho sabem del cert. El que sí que sabem és que sí d’aquí 8 mesos el TJUE li retorna la immunitat i estableix definitivament que no va cometre cap delicte perseguible a Europa, haurà donat una victòria als més de dos milions de votants de l’1 d’Octubre del 2017.
I finalment, aquesta nit, a les 10, hi haurà el duel televisat (cal parlar de duel) entre Sánchez i Feijóo, en què Sánchez sap que ha d’escombrar el candidat popular si vol capgirar les enquestes. I en les últimes hores tot són estudis d’opinió en què surt que la immensa majoria de la gent a Catalunya creu que el fet que Vox entri al govern pot significar un retrocés en els drets socials i de les dones. A Catalunya ho pensen el 78%. A Espanya, el 63%. 15 punts menys. Diferència de cultura política i social.
I molta gent confessa una gran preocupació per un govern de coalició amb Vox. Més que no pas gran preocupació pel pacte PSOE-Sumar. I Feijóo demana al PSOE que no repeteixi amb ell el bloqueig a Rajoy.
Totes aquestes expressions de preocupació pels pactes amb Vox ajuden a preparar la pista d'aterratge per a un acord entre el PP i el PSOE perquè no hagin de pactar ni amb Vox ni amb Sumar. Però d'això ja en parlarem demà.
Bon dia.