El repte d’afrontar el 2-O a les aules

BarcelonaLa violència policial de l’1-O quedarà gravada per sempre a la retina dels catalans, especialment en la d’aquells que la van patir en primera persona als col·legis electorals. Molts punts de votació eren centres educatius (156 només a Barcelona), i entre les persones agredides hi va haver professors, mares, pares i alumnes de totes edats que participaven en la defensa de les urnes. La insòlita imatge de víctimes en escoles i instituts de tot el país -públics i privats, tot i que la policia només tenia ordres d’actuar en edificis de titularitat pública- va anar acompanyada de portes esbotzades, vidres trencats i nombrosos desperfectes a les classes. Vint-i-quatre hores després la Generalitat xifrava els danys materials a les escoles en 314.000 euros, però la principal preocupació als centres no era aquesta, sinó el repte d’afrontar el dia 2 a les aules.

A través dels Serveis Territorials, el departament d’Ensenyament es va posar en contacte amb els centres afectats, als quals va oferir orientació i assessorament, una oferta que el mateix dia 2 va aprofitar l’Escola Verd de Girona, on una desena de nens d’entre 6 i 12 anys havien vist hores abans com la policia espanyola els amenaçava al menjador del centre amb les porres enlaire. El claustre de professors es va reunir amb un equip de psicopedagogs que els van donar consells per rebre els alumnes. “Ens van dir que havíem d’escoltar-los, no donar opinions, i que si ens deien que els policies són dolents havíem de limitar-nos a dir que els agents s’havien equivocat”, recorda la cap d’estudis de l’escola, Montse Font. El treball coordinat amb l’AMPA va resultar i Font assegura que es va aconseguir apaivagar els ànims, si bé explica que durant un temps a l’hora del pati encara hi havia nens que quan sentien un helicòpter corrien a abraçar-se als mestres.

Tornar a la normalitat com més aviat millor era l’objectiu principal dels centres afectats. “Volíem que els nens tornessin a sentir l’escola com un lloc segur”, afirma la directora de l’Escola Pi Gros de Sant Cebrià (Maresme), Neus Marquès. Davant l’evidència de les destrosses que la policia havia fet al centre, Marquès explica que els alumnes tenien “necessitat” de parlar-ne i que se’ls va donar total llibertat per fer-ho. El missatge dels docents era clar: “Res justifica que les coses es facin malbé o que hi hagi agressions”, diu la directora.

De la prudència al silenci

La mateixa idea és la que es va transmetre a l’Escola Nostra Llar de Sabadell, on encara ressona aquell “On són les putes urnes?” que un policia va etzibar al centre, tal com es veu a les gravacions difoses per Eldiario.es. Els cops de mall als vidres i les càrregues es van explicar als alumnes amb la reflexió que “la violència no és justificable mai, vingui d’on vingui”, expliquen des de l’escola, i l’AMPA confirma que a les aules es va parlar del que havia passat el dia 1 “sense demonitzar ningú”. Els centres contactats coincideixen a dir que la tasca del professorat, emocionalment tocat, no va ser fàcil. La por de possibles denúncies per suposat adoctrinament, de fet, va portar alguns claustres a minimitzar les explicacions sobre l’1-O a les aules. És el cas de l’Institut Jaume Balmes de Barcelona, un dels més castigats pels cossos policials espanyols a la ciutat. “Hi ha una situació en la qual el professorat no sap què fer i què no. Alguns prefereixen no fer res per no equivocar-se”, diu el coordinador pedagògic, Albert Daví, assegurant que a les classes s’ha parlat poc del que va passar. “Tant de bo el centre ho hagués fet, era necessari explicar-ho”, lamenta Roser Català, presidenta de l’AMPA i mare d’una alumna del centre. Tot i entendre que els professors estan molt “qüestionats i pressionats”, Català subratlla que el que va passar l’1-O “no és un tema d’independència, sinó de drets humans”. A l’IES Tarragona es van fer grans debats amb els estudiants, explica el director, Borja Boada, que confessa: “Ens han posat el focus al damunt i costa trobar el punt”.

Un any després, afegeix Boada, el centre continua intentant recuperar la normalitat després d’un curs que ha sigut “complicat” i en què ha notat “tensions subterrànies entre companys que pensen diferent”. ¿La solució era parlar-ne o no parlar-ne? Cada escola o institut va intentar -i encara intenta- trobar les millors eines per tractar a les aules una violència que mai haurien esperat. A Girona, l’Escola Verd inaugurarà un any després un mural amb valors relacionats amb la pau. A Barcelona, centres com la llargament assetjada i assaltada Escola Ramon Llull prefereix no fer comentaris un any després. L’objectiu: “Passar pàgina”, almenys mediàticament.

Els 9 del Palau: creix la pressió als docents

El tractament de l’1-O a les aules s’ha fet durant aquest any sota la pressió de la justícia arran de les investigacions per suposats delictes d’odi a l’Escola Mossèn Albert Vives, de la Seu d’Urgell, i, sobretot, a l’IES El Palau, de Sant Andreu de la Barca. Les denúncies contra els vuit mestres del primer centre van quedar arxivades al juny, però quatre docents de l’institut del Baix Llobregat (del total de nou que van ser denunciats) encara són investigats. Acusats per la fiscalia d’“haver humiliat” els alumnes fills de guàrdies civils, als quals les famílies asseguren que van titllar d’“animals” o “gossos salvatges”, els professors neguen haver criticat el cos policial i des del primer moment han rebut la solidaritat del qui consideren la seva situació com una altra forma de repressió. Malgrat que tots els docents investigats menys un han demanat el trasllat de centre, el president de la Generalitat, Quim Torra, va visitar l’institut aquest dijous, on va expressar “tot el suport del Govern”. La tensió que encara s’hi viu va traduir-se en la cinquantena de persones amb banderes espanyoles que van escridassar-lo a la porta del centre.