Els presos polítics continuen reivindicant la democràcia

Barcelona“Soc innocent, estic aquí perquè soc un pres polític”. És Raül Romeva i ho va verbalitzar ahir en una entrevista al diari britànic The Times, però podria ser qualsevol dels nou presos polítics distribuïts en diversos centres penitenciaris catalans. Romeva és una de les cares més visibles de l’1-O. És qui va donar la cara davant la premsa internacional i qui, acompanyat de l’aleshores vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i del conseller de Presidència, Jordi Turull, va presentar la primera de les urnes que es farien servir en el referèndum. Faltaven 48 hores per a l’1 d’octubre del 2017 quan tots tres van revelar un dels secrets més ben guardats durant mesos.

Romeva va ser ahir procliu als mitjans estrangers. Le Monde també va publicar un article conjunt signat amb Junqueras en què l’exconseller d’Exteriors reivindicava l’1-O i assegurava que aquell dia el Govern va defensar “la democràcia”. “Organitzar un referèndum no és un crim. No reconeixeré una sentència condemnatòria”, assenyalava al rotatiu francès, en ple debat sobre la reacció que ha de tenir el sobiranisme quan es coneguin les sentències. Un any després d’haver intentat que el poble català s’autodeterminés, tant Romeva com Junqueras insisteixen en la via del diàleg i aposten per un nou referèndum, aquest cop pactat amb l’Estat. El president d’ERC considera que, per guanyar, els independentistes “han d’assumir contradiccions”.

Junqueras encapçalarà la llista del seu partit a les pròximes eleccions europees en un intent més d’internacionalitzar el procés sobiranista. Precisament va ser l’1-O, i en especial les càrregues policials, el que va elevar l’interès del món en el cas català. En una entrevista a Nació Digital, Junqueras recorda com, després de la violència policial, l’executiu va seguir apostant “prioritàriament per la via de la mediació”, tot i que no va trobar resposta a l’altra banda. El Parlament va acabar declarant la independència unes setmanes més tard i la intervenció de l’autonomia via article 155 de la Constitució es va precipitar.

Punt de no retorn

Ahir fins a Lledoners s’hi van acostar diverses personalitats polítiques del país. La visita més important va ser la del president del Parlament, Roger Torrent, que va compartir dues hores amb els set presos polítics que conviuen des de fa mesos en aquesta presó del Bages. “L’únic que han fet és posar les urnes perquè el poble es pogués expressar i per això estan tancats”, denunciava un cop més ahir Torrent. No va ser l’únic. El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, va sortir del centre penitenciari amb un missatge d’“unitat” que li havien fet arribar els presos de l’entorn de la seva formació política: Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn.

Precisament l’exconseller d’Interior va fer servir les xarxes socials per felicitar Jordi Sànchez, que ahir va celebrar el seu aniversari: “Moltes felicitats, Jordi Sànchez, ara injustament a la presó, que avui fas 54 anys. Des d’enguany i per sempre celebraràs el teu aniversari i l’1-O, en què Catalunya i la seva gent van ser exemple de dignitat i de defensa dels seus drets democràtics en pau i sense violència”.

També va fer servir les xarxes el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. “L’1-O és la clau que obre tots els panys. Des de la radicalitat democràtica ens vam autodeterminar de manera individual. A partir de cert punt no hi ha retorn (Kafka). Mai més res no tornarà a ser com abans”, apuntava a Twitter.

El gruix dels presos polítics és a Lledoners, però Dolors Bassa (Figueres) i Carme Forcadell (Catllar) són en altres centres penitenciaris. L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va rebre la visita del delegat del Govern a Tarragona i excompany al grup parlamentari d’ERC, Òscar Peris. “El missatge que trasllada és que hem de seguir persistint en la defensa de la democràcia, dels drets polítics dels catalans i de l’1-O”, va dir Peris.

Un any després, i malgrat tot, els responsables polítics del referèndum continuen reivindicant la democràcia.