Pere Soler: “Els Mossos van complir el mandat judicial sense violència”
Entrevista a l'exdirector dels Mossos d’Esquadra
BarcelonaPere Soler va accedir al càrrec de director de Policia de la Generalitat a mitjans de juliol de l’any passat, quan va dimitir Albert Batlle, i va ser cessat tres mesos i mig després pel 155. Està imputat en la mateixa causa que Josep Lluís Trapero i espera judici acusat de sedició. Defensa que ni la conselleria d’Interior ni els Mossos es van apartar de la legalitat.
¿S’esperava que hi hagués les càrregues policials que hi va haver?
Francament, no. Ho vaig passar molt malament veient les imatges a la televisió. La gent va anar als col·legis perquè volia expressar-se, i aquelles actuacions em van provocar molta angoixa i molta tristesa.
¿Quines instruccions havien donat vostè i/o el conseller Quim Forn als Mossos?
Cap ni una. Com a policia judicial, estaven coordinats amb els altres cossos policials en reunions amb Diego Pérez de los Cobos, la fiscalia i el TSJC, i nosaltres no hi érem. I la direcció general de Policia de la Generalitat va facilitar els recursos que demanaven els Mossos per fer efectiu el mandat judicial. Vam autoritzar hores extres i vam allargar la jornada laboral dels agents.
Però el Govern deia que tenia el mandat de fer el referèndum...
Però una cosa és que el Govern no desconvoqués el referèndum i una altra que els Mossos d’Esquadra, com a policia de Catalunya, no complissin el mandat judicial. No els podíem portar a aquesta disjuntiva. Actuaven com a policia judicial i havien de complir el mandat del jutge.
Dies abans del referèndum, Josep Lluís Trapero i dos comissaris més van alertar Puigdemont, Junqueras i Forn que hi podia haver violència. I van suggerir que es fessin les votacions fora de les escoles i els espais públics per no incomplir la instrucció del TSJC...
Van alertar que hi podia haver violència, tant si es feia el referèndum com si no es feia. Els Mossos sempre treballen amb diverses hipòtesis, i una de les que tenien era que si no hi havia referèndum es podia generar frustració i això podia portar a alguns escenaris de violència. I no crec que hi hagués marge per canviar la distribució dels col·legis.
La Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l’exdelegat del govern espanyol Enric Millo acusen els Mossos de no actuar l’1-O i de poc interès de complir l’ordre judicial...
Suposo que diuen això perquè, veient el que van fer els altres cossos, no els queda més remei. Però és clar que els Mossos van actuar correctament, seguint el pla acordat, que deia que enviarien binomis d’agents als col·legis i que si hi havia molta gent i no podien actuar avisarien els cossos estatals. El problema va ser que els cossos estatals no van esperar aquest avís. I tampoc van complir els principis bàsics que diuen que la policia ha d’actuar amb proporcionalitat i oportunitat; ni el mandat del TSJC, que demanava no trencar la convivència. Els Mossos van complir el mandat judicial i van tancar més col·legis que els altres cossos sense fer servir la violència.
Quan arriba el 155, vostè és el primer d’acatar el seu cessament, només unes hores després, amb una carta als Mossos. Per què?
Aquella carta, que es penja a la intranet del cos, i que no és pública, la vaig escriure d’acord amb el conseller d’Interior, Quim Forn. Era divendres i jo sabia que el dilluns següent nosaltres ja no aniríem a la conselleria perquè tothom acceptava el 155.
Hi va haver consellers que sí que van anar al seu despatx...
Potser sí que alguns hi van passar, però a la meva conselleria havíem decidit no anar-hi per no violentar els agents dels Mossos.
Volien preservar els funcionaris, però tenen Trapero i la intendent Teresa Laplana acusats de sedició.
D’una manera completament injusta. I és cert que no hem sigut capaços de revertir aquesta situació en fase d’instrucció, però és clar que no poden condemnar-los.
N’està convençut?
És que només pot haver-hi una absolució. Però no només amb ells i amb nosaltres [ell i l’exsecretari general, Cèsar Puig], sinó amb els consellers. Perquè els delictes que ens atribueixen no hi són. El dret penal s’ha d’interpretar restrictivament i en aquest cas els judicis només poden comportar una absolució.
També creien que no hi havia motius per a la presó provisional i allà hi ha molts membres del Govern. Sí, i això et dona un punt d’incertesa. Però és que des d’un punt de vista jurídic, una cosa són els indicis i sostenir una acusació amb indicis i una altra és que es pugui condemnar. Per condemnar hi ha d’haver proves. I al departament d’Interior no trobaran cap prova per la qual a nosaltres se’ns pugui acusar ni de rebel·lió ni de sedició. I molt menys als operatius, el major Trapero o la intendent Laplana.
¿Mai van tenir la sensació d’estar desobeint la legalitat espanyola, encara que obeïssin un mandat polític?
No! Els Mossos actuen com a policia judicial i compleixen un mandat per al qual la conselleria els proporciona recursos. I, en el terreny polític, el TC ens exigeix que no fem cap acte ni promoguem cap acte contra de la suspensió acordada de la llei del referèndum i a la conselleria d’Interior segur que no se’n fa cap.
¿Vist amb la perspectiva del que ha passat l’últim any, creu que hauria canviat alguna cosa desconvocar el referèndum, com se’ls va demanar a la Junta de Seguretat?
Si el Govern hagués volgut desconvocar-lo, i això és una opinió personal, el referèndum s’hauria fet igual. Estava en mans de la gent i és la gent qui el fa.