"Bota al cuello y urna arrancada": cinc alcaldes reviuen la por, la ràbia i l’orgull viscuts l'1-O

BarcelonaL’ARA ha reunit a l’Institut Balmes de Barcelona cinc alcaldes protagonistes de l’1-O. Al Balmes, la Policia Nacional ja va carregar a la mateixa porta del xamfrà, situat a la cruïlla entre els carrers Pau Claris i Consell de Cent.

Gil Ariso, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), ho recorda com un dia de pànic, “perquè havent passant la nit en un institut pensava que vindrien, però que no farien servir la violència”.

A Sant Carles de la Ràpita (Montsià) havien concentrat tots els col·legis electorals en el pavelló firal per “garantir la defensa de les urnes a partir de la concentració de la ciutadania”, explica l’alcalde Josep Caparrós. Però quan només feia un quart d’hora que votaven, “baixen dels furgons policials i comencen les càrregues contra grans, petits, dones, embarassades, homes… sense miraments”.

Els nens tenien por d’una guerra

A Calella feia un mes i mig que hi tenien dormint en hotels uns 250 policies nacionals. L’alcaldessa, Montserrat Candini, encara els veu “amb aquella supèrbia, pujant i baixant dels furgons en direcció contrària, aturant tota la N-II, amb les portes obertes perquè tothom veiés les porres i les armes”. “Els nens preguntaven si venia «la guerra». Era evident que tenien la missió d’atemorir-nos. Les vigílies de l’1 d’Octubre anaven pels bars i deien en veu alta: « Esto es muy fácil. Lo echas al suelo, le pones la bota en el cuello y le arrancas la urna »”, recorda.

Venien a fer mal

Caparrós explica: “[A Sant Carles] vaig veure que ja hi havia molta gent amb el cap obert, amb sang, cops a la cara o a l’esquena, i vam desallotjar el pavelló. Li comunico al cap policial que les portes estan obertes, que agafin les urnes i que marxin. I des d’esta conversa i fins que marxen fan tres càrregues més! Per tant, la Guàrdia Civil no va venir a la Ràpita a evitar el referèndum, sinó a fer mal”.

Maties Serracant, alcalde de Sabadell, recorda: “Vam començar el dia emocionats de tants col·legis on la gent havia dormit des de feia 48 hores, vam continuar enrabiats perquè van rebentar l’escola on havia de votar la presidenta Forcadell (l’escola de «¿ Dónde están las putas urnas? ») i malgrat tot vam acabar dient: «Quina capacitat d’organització que ha tingut la gent!» Aquesta és la lliçó, la part de la victòria. Ho hem fet!”

A Sant Julià de Ramis hi havia de votar el president Puigdemont. L’alcalde, Marc Puigtió, diu: “La Guàrdia Civil va entrar forta al poble, de manera que tots els mitjans de comunicació que hi havia ho veiessin. Vaig acabar el dia orgullós del meu poble”.

«‘Ayer los hostiamos’»

A Sant Joan de Vilatorrada també van rebre cops de porra. Tot i així, l’alcalde, Gil Ariso, explica: “Però vam sortir a les teles perquè un veí, que no diries que és independentista, veu que trinxen la porta de l’escola, els llança una cadira i fa caure un agent. Suposo que ho va fer per desesperació i en un acte de defensa de l’altra gent. El van anar a buscar a casa seva, va estar un dia incomunicat i ara està pendent de judici”.

Candini recorda el comentari d’un veí: “A Calella no vindran, perquè aquí hi dormen. Ara, la nit d’aquell dia 1 la gent del poble se’n va anar a l’hotel a cridar: «Fora les forces d’ocupació!» Els agents van sortir als balcons a escopir, a pixar-se i a tirar pebre negre sobre la gent. Alguns van sortir de paisà, amb les porres, a córrer pels carrers. Vaig anar a l’hotel i els vaig dir: «Aquí tenim casernes de la Guàrdia Civil on viuen catorze famílies. Bona gent, que la seva canalla van a les escoles i estan integrats. Ells són uns professionals i vostès venen a fer mal». L’endemà presumien: « Ya ves, ayer los hostiamos y hoy estamos tomando un café aquí »”.

“Quan sigui gran podré votar?”

L’alcalde de Sant Julià de Ramis, Puigtió, rememora: “L’endemà, a la plaça, venia canalla i em deia: «Marc, ¿saps que al meu pare ahir el va picar la policia dolenta?» Vam haver d’estar explicant a l’escola que no hi havia policia bona i dolenta i que anar a votar era bo, perquè, esclar, ells deien: «¿Jo, quan sigui gran, podré anar a votar?»”

A Sant Joan hi posaran una placa de record; a Sant Carles descobrian un monòlit; la plaça del rei de Calella passarà a dir-se plaça de l’1 d’Octubre i hi exhibiran l’exposició Presos políticos en la España contemporánea, de Santiago Sierra, prohibida a la fira madrilenya ARCO; a Sabadell estan buscant un espai al nomenclàtor, i a Sant Julià s’hi reunirà el consell executiu del Govern. “I demà a les 9.03 h els trabucaires faran una salva. A les 9.03 h perquè és l’hora que van començar les càrregues”.

Ens perd l’estètica.