Els CDR apugen el to contra el Govern

Barcelona“El nostre horitzó és la República, no ens conformarem amb menys”, advertia ahir un dels membres del CDR de Sant Julià de Ramis (Gironès) al president Quim Torra, i a la resta de consellers, en un discurs sense concessions en què va reclamar fer efectiu el mandat de l’1-O. Durant l’acte institucional en record de l’actuació policial d’ara fa un any en aquesta localitat, l’organització independentista va demanar no supeditar la lluita antirepressiva a la materialització de la República. “Ni un pas enrere amb el xantatge que es fa amb els nostres ostatges”, va afegir sota l’atenta mirada de la plana major de l’executiu i també del president del Parlament, Roger Torrent.

Una estirada d’orelles que es va plasmar després en un comunicat oficial dels CDR de Catalunya en què es va exigir a l’executiu que no endarrerís més el desplegament de la República, i que si no tenia la voluntat de fer-ho dimitís. Per denunciar la falta de concreció del Govern a l’hora de treballar per la independència, els CDR van combinar ahir la lluita nacional amb la social. A Girona, el CDR Nord-oriental va despenjar la bandera espanyola de la seu de la delegació de la Generalitat a la ciutat. “Hem fet el que ells no s’atreveixen a fer”, sentenciava el comunicat.

Cinc mesos després de la investidura de Torra, el CDR demana passar de les paraules als fets i concretar un full de ruta que no arriba per fer efectiva la República. “Seguim immersos en l’autonomisme i el Govern no deixa d’acatar totes les decisions judicials”, explica a l’ARA una membre del col·lectiu, que reconeix que en molts barris i municipis és la CUP qui porta la veu cantant perquè té “més interioritzada la lluita al carrer”.

Contra les injustícies socials

Amb la voluntat de denunciar fora de les institucions i amb accions al carrer i a les carreteres “les injustícies que pateix la societat catalana en el dia a dia”, els CDR van portar a terme tot un seguit d’accions descentralitzades amb un clar accent social. “Construïm la República que el Govern no fa per deixar clar quin país volem”, remarca la integrant del CDR. Les barreres aixecades en alguns peatges, la concentració en dos pisos per evitar que els seus inquilins fossin desallotjats i a la Borsa de Barcelona i al Banc d’Espanya contra l’especulació immobiliària, o l’ocupació de les vies de l’AVE a Girona per protestar contra l’encariment del transport públic posaven en relleu ahir la seva determinació d’unir l’eix social i el nacional. “Les empreses de l’Íbex-35 són les que més pressionen les institucions perquè optin pel diàleg”, remarca un altre membre del CDR, que considera que “només defensant els drets socials s’avançarà cap a l’autodeterminació”. Una tasca que no és nova. “A escala local, des dels CDR ja hem aturat desnonaments, però en l’aniversari de l’1-O hi hem volgut donar més pes”, admet la integrant del CDR.