L’aniversari de l’1-O evidencia els límits del Govern de Torra

BarcelonaQuim Torra viurà avui el seu primer debat de política general en un dels moments més difícils de la seva ja de per si convulsa presidència i després d’un aniversari de l’1-O amb regust agredolç. El president, que no té garantida la majoria dels vots per sortir airós de les resolucions del debat, va veure ahir com part de la base independentista ha perdut la confiança en un Govern que, si bé insisteix que el seu objectiu és “fer efectiu el mandat de l’1-O”, es manté en un compàs d’espera fins al judici dels presos. Del “No esteu sols” de fa un any, una consigna de suport a l’acció dels polítics, s’ha passat al clam d’ahir, d’exigència: “El poble mana, el Govern obeeix”.

Torra arribava a l’aniversari de l’1-O després d’un mes d’inici de curs en què s’han constatat els límits del seu Govern i del Parlament. Enmig de crides a “fer efectiu el mandat de l’1-O”, reiterades ahir, l’executiu ha reactivat les comissions bilaterals amb el govern espanyol, ha participat en trobades sobre el finançament autonòmic i ha arrencat compromisos de l’Estat. Si aquest punt ja creava escepticisme en una part de l’independentisme, les decisions del Govern de la setmana passada han acabat d’enrarir l’ambient: els Mossos van desallotjar la plaça Sant Jaume poc després que Torra sortís a donar suport explícit als acampats; i la mateixa policia catalana va reprimir amb força els manifestants independentistes que dissabte pretenien boicotejar una marxa per reivindicar la tasca policial de l’1-O del sindicat policial Jusapol. Torra va començar el curs confiant en la mobilització al carrer, però aquestes protestes -que no han deixat mai de cridar contra l’Estat i a favor de la llibertat dels presos- se li han començat a girar en contra.

I malgrat tot, Torra entoma la pressió i fins i tot l’estimula. El president va iniciar el dia de reivindicació de l’1-O a Sant Julià de Ramis, el poble on fa un any havia de votar Carles Puigdemont i que va convertir-se en el primer lloc reprimit a la força pels cossos estatals. Durant l’acte, quan feia dues hores que els Comitès de Defensa de la República havien iniciat accions com l’ocupació de les vies de l’AVE a Girona i els talls de carreteres, dos representats dels CDR van llegir un text en què l’avisaven que “la desobediència civil” era l’única manera d’“aconseguir la plena sobirania”.

“Als amics dels CDR: pressioneu i feu bé de pressionar”, va respondre’ls Torra, que va a cridar a “tornar a determinar-se” si hi ha una sentència adversa contra els dirigents jutjats al Tribunal Suprem. “Tot comença l’1-O i tot torna a l’1-O”, va insistir. El record de la força popular del referèndum, la denúncia de la repressió i la promesa d’un nou horitzó amb la sentència va caracteritzar els discursos de Torra, amb una agenda intensa: va iniciar el dia a Sant Julià amb l’acte i una reunió del seu consell executiu; va continuar-lo sumant-se a l’aturada contra la repressió, al migdia, al costat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Parlament, Roger Torrent; i va acabar-lo, al vespre, rebent els manifestants convocats per la Plataforma 1 d’Octubre.

La picada d’ullet als CDR no va ser suficient. Torra va haver de sentir com li demanaven obrir les presons, posar “fi a l’autonomisme” i, especialment, forçar la dimissió de Miquel Buch, en el punt de mira per les últimes actuacions de la policia autonòmica. “El que hem fet malament ho corregirem però us necessitem a tots”, va prometre Torra al migdia, davant d’un grup d’estudiants que protestaven a la plaça Sant Jaume. Un grup d’activistes que es van encadenar a la Borsa de Barcelona, fins i tot, van demanar la seva dimissió.

La pressió a carrer va anar augmentant fins a la principal manifestació del dia, organitzada per les entitats reunides a la Plataforma 1 d’Octubre a les quatre capitals catalanes. A la de Barcelona, en què es van congregar 180.000 persones, hi va haver xiulets contra Torra i Torrent, que també van haver de sentir discursos crítics llegits per ciutadans anònims: “Els discursos republicans no ens serveixen, buits de contingut. Abandoneu la submissió o dimitiu, els nostres vots no són un xec en blanc”. Les proclamacions anaven acompanyades de més peticions de dimissió a Buch i crides a desobeir. La tensió amb els Mossos d’Esquadra, a més, va derivar en enfrontaments al final a Barcelona i Girona. El moment més crític es va viure a les portes del Parlament, on van arribar els manifestants després de superar el cordó dels Mossos, que es van tancar a dins. Minuts després van carregar des dels costats per dispersar la gent.

La CUP i l’ANC van secundar la moció del carrer. Els anticapitalistes, que avalen la demanda de dimissió de Buch, van assegurar que “la victòria popular” de l’1-O havia sigut “frustrada” per les institucions i van lamentar que, actualment, “la República està al congelador”. Un missatge similar al de l’Assemblea, que va reclamar un Govern “amb iniciativa i autoritat” que passi “de les paraules als fets”. Sense parlar de la dimissió de Buch, sí que va instar a “depurar responsabilitats” per les càrregues de dissabte. Òmnium Cultural, en canvi, va preferir centrar les seves crítiques en l’Estat i recordar la “dignitat col·lectiva” de l’1 d’Octubre.

Debat de política general

Després d’un 1 d’octubre més difícil del que es podia imaginar, Torra afronta avui el debat de política general. Una sessió -que vol centrar en la recuperació del Govern del 155- que es preveu tensa: a la polèmica del canvi de criteri dels lletrats del Parlament per facilitar el vot delegat dels diputats suspesos s’hi suma la indignació de l’oposició pel suport de Torra als CDR.

Amb tot, Torra pot constatar la seva fragilitat parlamentària: si no s’assegura pactes en les resolucions amb la CUP o els comuns, el Govern pot sortir tocat. Sense una estratègia independentista definida i amb els partits remoguts, Torra fiava tot el seu pla a la mobilització al carrer i limitar les proclames republicanes a la retòrica fins al judici al Suprem. L’aniversari de l’1-O demostra, però, que els mesos que falten poden ser convulsos per a l’executiu. Ahir els manifestants van parlar: volen desobediència a l’Estat, i obediència al carrer.