Cap a la desestacionalització turística

Tot i ser un país petit, Catalunya concentra una gran riquesa paisatgística, patrimonial i cultural. Barcelona, la capital, és juntament amb els municipis i viles que poblen la nostra geografia un reclam turístic de primer ordre, tant per al viatger de proximitat com per a l’estranger. Les empreses del sector, amb l’Agència Catalana de Turisme al capdavant, ja fa temps que treballen per segmentar i desestacionalitzar l’oferta turística del nostre país com més millor, una fita, segons Daniel Imbert-Bouchard, investigador del Grup de Recerca TURCiT del CETT-UB, que en part ja està consolidada. “Gràcies a iniciatives dutes pels gestors en turisme dels territoris, la temporada ja s’allarga bona part de l’any”. I afegeix: “Fa temps que es treballa en agendes d’activitats d’oci, cultura i natura pròpies de tardor repartides pel territori català, com és el cas de Benvinguts a Pagès [enguany celebrada el 2 i 3 d’octubre] o fires i festivals pensats per atraure visitants en escapades de caps de setmana o més dies, afavorits per un calendari generós pel que fa a festius abans d’arribar a Nadal”.

El pla estratègic de turisme de Catalunya 2018-2022 ja preveia assolir el 2022 objectius com l’increment de la despesa diària per turista o arribar al 37% de visitants als mesos de març, abril, maig i octubre, entre altres. Ara bé, en quins elements de l’oferta turística del nostre país caldria fer més èmfasi a l’hora d’oferir una proposta diferenciadora de cara a la tardor? Imbert-Bouchard destaca, en primer lloc, que la tardor “ja és una estació de l’any que desperta un fort atractiu a casa nostra”.

En aquesta època, els dies es fan més curts i aquells aspectes associats al recolliment i contemplació afavoreixen que “les destinacions que ofereixen experiències relacionades amb la cultura o la gastronomia prenguin un paper destacat”. També és temps, continua, en què "el contacte amb la natura té un pes molt significatiu". En definitiva, apunta, “experiències com l’enoturisme, visitar les vinyes després de la verema, passejar per boscos de fagedes, recórrer camins de muntanya o visitar pobles d’interior tenen un atractiu més gran”.

Oferta integrada, completa i enriquidora

En el cas del turisme urbà, cultural, d’interior i muntanya adaptar-se als mesos de tardor sembla fàcil, però... què passa amb les destinacions litorals, que tenen el binomi sol-platja com a màxim exponent? En paraules d’Imbert-Bouchard, “moltes ja han posat en valor nous recursos o bé han reenfocat els ja existents creant productes per tal que hi hagi un interès més enllà de la temporada estival, principalment amb fórmules lligades a l’oferta cultural o bé amb la gastronomia com a reclam”. Així mateix, apunta, moltes “amb el temps s’han reinventat al llarg de l’any tot oferint propostes dirigides a segments més específics com tercera edat, famílies o joves amb vocació esportiva organitzant estades i campus en instal·lacions degudament adaptades”. En qualsevol cas, “el secret és oferir propostes de qualitat que despertin l’interès del visitant amb experiències més integrades, completes i enriquidores”, puntualitza l’investigador.

Durant aquest últim any i mig, les escapades de proximitat i de poca durada han sigut tendència, tot i haver estat per obligació. Per al director del grau de turisme de la UOC, Francesc González, es tracta “d'una resposta lògica en situacions de risc en tant que estimulen una triple reacció davant la incertesa i el risc: la por al que és desconegut (per exemple viatjar a l'estranger), la por a la massa (evitar llocs amb elevades densitats de turistes i de població) i l'etnocentrisme (o preferència per anar a llocs pròxims per afavorir el que és local en moments de crisi)”.

Tot i tractar-se d’una pràctica per la qual el turisme estranger, sobretot el de proximitat, pot veure’s interessat, González matisa que “respon sobretot a una tendència nacional”. I és que, afegeix, “cal pensar que els mateixos països d'origen ja tenen aquestes modalitats que els resulten atractives i serveixen per afrontar les condicions de reacció al risc sense necessitat d'allunyar-se de casa”.

Tot i així, González advoca per “explorar modalitats específiques que, a través de la qualitat i la singularitat del producte, puguin generar interès entre els mercats internacionals”. No obstant, matisa, “el volum difícilment serà suficient per canviar la dinàmica global dels fluxos o l'estacionalitat del fenomen turístic estival de Catalunya”.