La ciutat de Lleida encara les eleccions municipals amb un nou enfrontament entre dos tòtems polítics: Miquel Pueyo per ERC i Fèlix Larrosa pel PSC. Ambdós es disputen una alcaldia que l’any 2019 el primer va arrabassar al segon per tan sols 81 vots, una victòria històrica dels republicans que apartava els socialistes d’un dels seus feus més significatius. Per això, Pueyo es continua aferrant al discurs del canvi després de quatre dècades d’alcaldes socialistes; un canvi, però, amb simpatitzants i detractors, sobretot pel que fa als temes més polaritzats, com l’alberg per a temporers i emergències projectat a Pardinyes, que compta amb l’oposició d’alguns veïns del barri que fins i tot han intentat aturar les obres de demolició de les sitges en diverses ocasions. Per no parlar de la querella contra el paer en cap i el seu soci de govern, Toni Postius (Junts), per part de la promotora del complex comercial i d'oci de Torre Salses per presumpta prevaricació, en considerar que el govern actual ha retardat indegudament el projecte que havia impulsat l’anterior equip encapçalat pel PSC.
De totes maneres, se sap que Fèlix Larrosa no era la primera opció del PSC per concórrer als comicis, com també que Miquel Pueyo no era la primera opció ni per a ell mateix, més pendent de la seva prematura retirada en favor de la tinent d’alcalde Jordina Freixanet. Amb Pueyo i Larrosa en hores baixes, Postius tirarà de veterania, a pesar de la seva eterna joventut, per tornar a ser decisiu a l’hora de formar govern, mentre que Xavi Palau (PP) confia a millorar els bons resultats obtinguts el 2019. D’altra banda, tot apunta que la versió original de Ciutadans, amb Maria Burrel al capdavant, podria cedir la seva representativitat política a la còpia de Cs, Valents, liderada per l’extaronja Ángeles Ribes. Tanmateix, una de les grans incògnites és el paper que jugarà el Comú de Lleida en la pròxima legislatura, atesa la seva dolorosa sortida del govern municipal ara fa dos anys.
Així doncs, aquest és el desolador panorama que presenta Lleida ciutat electoralment parlant, la qual cosa no millora en excés si desviem la nostra atenció cap a Tàrrega, Balaguer, Mollerussa o Cervera, on els noms de sempre advoquen per canviar-ho tot sense tocar res. I si ells no volen canviar, per què no optem per canviar nosaltres?