La veu lleidatana de la independentista emprenyada

Periodista / 
És la veu lleidatana de la independentista emprenyada. Diumenge va votar amb una papereta de l’1-O per recordar als partits sobiranistes que el mandat que tenen pendent es dirimeix al Parc de la Ciutadella, no a la Carrera de San Jerónimo. “Perquè el dret a l’autodeterminació no es demana, s’exerceix”. El març passat l’exrepublicana Núria Marín Casas va substituir Jordi Pesarrodona a la vicepresidència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i, malgrat que no duu un nas de pallasso al rostre, hi porta una mosca que li va pujar quan el resultat del referèndum es va posar en remull sine die.

No suporta que les formacions polítiques tractin els votants d’analfabets polítics i sense memòria. “Si al Parlament amb el 52% dels vots no s’ha fet res per a la independència, em resulta molt difícil de creure que ara sí que ho faran”. Vam conversar abans de diumenge i ella pronosticava una victòria de l’abstenció i els vots nuls per instar els partits a la reflexió. Està ressentida amb ERC, Junts i la CUP. “Fan papers diferents però sota el mateix paraigua, que és la pura retòrica”. “Espero que s’adonin que no hi ha marxa enrere i que la ciutadania buscarà la manera de fer efectiva la independència”, subratlla, i destaca que la divisió entre els partits ha dut l’Assemblea a liderar el moviment civil, que s’ha quedat orfe.

Aquesta professora de secundària, que aquest estiu rellegeix Incerta glòria, de Joan Sales, a més de Màrius Torres, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig i Italo Calvino, s’expressa loquaçment i sense embuts. Porta l’activisme a la sang. Neta d’un resistent i supervivent de Mauthausen i filla d’un ferm defensor de la terra i la llengua, sap que “la història familiar marca”. La Núria, que entre el 2015 i el 2019 era regidora a la Paeria de Lleida, li havia promès al seu pare que veuria una Catalunya lliure. Però va morir el març de l’any passat. “M’ha quedat aquesta agror”, admet.

Amb referents com Simone de Beauvoir, Silvia Federici i Carme Porta, Núria Marín és tan independentista com feminista. Per a ella, són dues condicions indissociables: “per damunt de tot, soc defensora dels drets i la llibertat de les persones”. Per això també és part de Dones Lleida - Grup Feminista de Ponent, molt centrat en la defensa del dret a l’avortament quirúrgic a les comarques lleidatanes. Denuncia l’opacitat en les dades que proporcionen els hospitals i el departament de Salut. “Demanem informació no tendenciosa i que la dona realment pugui escollir el mètode d’interrupció voluntària de l’embaràs”. Una altra reclamació que fa dècades que arrossega l’entitat és un centre públic d’acollida per a víctimes de la violència masclista, perquè els quatre pisos que hi ha actualment a la capital de la demarcació per a aquest fi es consideren insuficients.

Sempre n’hi haurà que volen una Catalunya submisa, igual que les dones, submises i obedients, relegades a la feina domèstica gratuïta. Fan falta més Núries Marín que, des de Lleida i per a tot el país, desemmascarin aquests mecanismes de disciplina, siguin de l’Estat o del patriarcat, sense donar mai el braç a tòrcer.