Teatre, art i cinema reivindicatius i amb compromís social

Un món feliç?

La novel·la distòpica Brave New World presenta un món il·lusòriament feliç que, en realitat, amaga un sistema totalitari creat per bastir una societat manipulada, condicionada i controlada on la discrepància no té cabuda. Aldous Huxley avisava sobre els perills d’un control social que arremet contra les llibertats individuals i col·lectives. Societat caníbal, la tercera exposició col·lectiva de l’Associació d’Artistes Promethea, abordarà el lligam entre societat i individu “basat en la normalització i la uniformitat, en el control i la vigilància”. Míriam Fuentes i Aka Modesto són alguns dels quinze artistes participants que reflexionaran sobre la “relació tòxica que es genera i que atempta contra la individualitat i la desobediència”. L’exposició s’inaugurarà el 9 de desembre al local de Promethea i es podrà visitar fins al 27 de gener.

Arts escèniques alternatives

Hi ha companyies que basen els seus espectacles en la innovació, el compromís social i el risc. La companyia madrilenya El Montacargas, que visitarà per partida doble La Saleta de Lleida el primer cap de setmana de desembre, basa el seu treball en “un teatre contemporani, crític, proper, directe, lúcid i lúdic”. La sàtira amb tocs dramàtics El río en llamas, “una per-versió del Macbeth de Shakespeare”, reflexionarà sobre la corrupció

política, l’ambició i la lluita pel poder el 2 de desembre a les 20.30 h. L’endemà serà el torn del muntatge “multidisciplinari que aglutina teatre, dansa, música i audiovisuals” Isadora, creat, dirigit i interpretat per veus femenines. La peça pretén “ser un cant a la vida” i reivindicar la figura de la ballarina i coreògrafa estatunidenca Isadora Duncan, feminista i revolucionària, artífex de la dansa moderna.

Un documental més que necessari

El cinema social permet que es visibilitzin problemàtiques col·lectives amb la voluntat d’interpel·lar l’espectador, generar debat, incidir críticament en la realitat i millorar-la. Els projectes cinematogràfics de la directora i guionista catalana Isabel Coixet es caracteritzen per sensibilitzar i evidenciar injustícies socials. El seu darrer documental, El sostre groc, s’estrenarà als cinemes el 16 de desembre. Mitjançant una reconstrucció dels fets, el film posa sobre la taula els abusos sexuals que un grup d’exalumnes de l’Aula de Teatre de Lleida, algunes d’elles menors d’edat, van patir per part dels professors Antonio Gómez i Rubén Escartín. La cinta, que posa el focus en els abusadors i els seus mètodes, va ser entregada a la Fiscalia a finals d’octubre per demanar la imputació dels dos exprofessors i dues de les exdirectores de l’Aula.