Sergi Talamonte i Elena Ferre: “ERC volia liderar el canvi però s’ha convertit en el recanvi del PSC”

LleidaDesprés d’uns mesos convulsos a la Paeria que han portat a la sortida del Comú de Lleida del govern d’entesa amb ERC i Junts, ens citem amb els regidors Sergi Talamonte i Elena Ferre, ara a l’oposició, per treure l’entrellat d’una crisi de govern amb final incert. Les cares llargues de tots dos denoten una decepció difícil de dissimular.

Com esteu?

Sergi Talamonte: D’ànims, millor. Però de vegades dubto que hagi valgut la pena dedicar tants esforços a intentar convèncer uns companys de viatge que no tenien ganes de viatjar amb nosaltres. I trist per tot el que queda i quedarà per fer.

Elena Ferre: A nivell humà, em sap greu, tant per la manca d’humanitat d’alguns companys a l’hora de dur a terme el traspàs com per les mostres d’humanitat dels tècnics municipals amb qui hem treballat i continuarem fent-ho des de l’oposició.

Parlant del traspàs, ¿de quina manera s’ha produït?

S.T.: No hi ha hagut un traspàs pròpiament dit, sinó una mera conversa de poc més d’una hora amb el Jaume Rutllant [tinent d’alcalde d’ERC] per informar-lo sobre els projectes actualment en marxa.

E.F.: Ídem, però la meva reunió va ser de mitja hora. Estan massa ocupats fent vacances...

S.T.: No perdem l’esperança de poder fer un traspàs com cal quan tornin de les vacances. [Riu.]

Com s’arriba a aquesta situació?

S.T.: S’hi arriba quan el Comú opta per complir el pacte d’entesa que havíem signat amb ERC i Junts per aturar el projecte de Torre Salses.

Què té de dolent Torre Salses?

S.T.: Que es tracta d’un model de comerç depredador que no només destrueix una ciutat i el seu teixit comercial, sinó que esdevé terra cremada, perquè quan marxa, i sempre acaba marxant, ho deixa tot destruït.

E.F.: Tingues en compte que assecaria el teixit comercial de Lleida. A més, tots els cotxes desplaçats generarien una quantitat de COa l’atmosfera que la Generalitat ha quantificat en 14.500 tones anuals.

¿Esquerra i Junts no volen aturar el projecte o, tal com asseguren, no poden?

E.F.: No volen, claríssimament. De fet, el projecte va en contra del que diu la llei catalana, que tan sols permet ubicar aquestes superfícies en zones urbanes consolidades, és a dir, on viu gent.

S.T.: Per això vaig proposar a l’alcalde que demanés els informes tècnics de la zona on ha d’anar Torre Salses, per valorar si hi ha carrers, edificis, serveis públics, enllumenat, aigua... Demostrant que els terrenys no són una zona urbana consolidada també es demostra que no es compleixen ni la llei de centres comercials ni la llei de protecció ambiental. Però s’hi va negar en rodó, ves a saber per quins interessos.

Tot i això, l’alcalde Pueyo segueix defensant la seva aposta pel comerç de proximitat.

E.F.: Més que paraules, s’ha de tenir paraula.

S.T.: Esquerra no ha tingut la valentia de liderar el canvi a la ciutat de Lleida i s’ha convertit en un recanvi del que hi havia, el PSC. I tot això va més enllà de Torre Salses...

A què et refereixes?

S.T.: Per exemple, que hem perdut una oportunitat històrica per poder redefinir la Lleida del futur amb canvis reals i des de la mateixa arrel dels problemes.

E.F.: El pacte d’entesa preveia remunicipalitzar serveis, protegir el comerç de proximitat i consolidar un model de mobilitat sostenible, quan, en canvi, els cotxes continuen sent els grans privilegiats d’aquesta ciutat. Si les coses no han avançat més és perquè no hi havia prou voluntat política.

S.T. En aquest sentit, m’ha decebut molt el Miquel Pueyo, amb qui sempre hem parlat de coses que després no han passat mai. Representa el paradigma de les bones paraules que no es fan realitat. No és fum el que necessita Lleida, sinó acció, sobretot després de tants anys de PSC.

Una decepció que devia anar en augment després que va acusar públicament Elena Ferre de cobrar més que ell...

S.T.: Quines ganes de remoure el fang d’una manera tan barroera i cutre! L’Elena, com jo, està sotmesa a un codi ètic amb limitació de sou.

E.F.: M’agradaria separar l’acció política dels atacs personals. De totes maneres, l’alcalde sap perfectament que menteix.

Se us responsabilitza d’haver tensat massa la corda, fins al punt de trencar-se. N’és un exemple l’acusació per suposades irregularitats en contractes a Junts que va acabar amb l’expulsió del regidor Sergio González.

S.T.: Que quedi clar que nosaltres no el vam expulsar, perquè la culpa no és només de qui ha fet el que ha fet, sinó també dels que han permès que ho fes. I el Sergio va ser el cap de turc per mantenir el Toni Postius [tinent d’alcalde de JxCat] al govern municipal.

E.F.: En realitat, ens cal més tradició de governs de coalició, perquè les discrepàncies són naturals, i cal treballar per arribar a consensos. I com ha passat en aquest cas o en el de Torre Salses, si signes un pacte de govern cal fer tot el possible per assolir els objectius marcats, i si no ho fas has d’explicar molt bé per què.

S.T.: Tampoc es pot confondre la lleialtat amb la pleitesía. Nosaltres vam facilitar un govern de canvi. Però al final els que no han volgut canviar són ells.

I ara, què?

S.T.: Doncs ara ens toca intentar ser útils des de l’oposició i continuar amatents als projectes que havíem iniciat perquè tinguin continuïtat. Però no som gaires optimistes al respecte.

E.F.: Ara bé, el que més ens preocupa al Sergi i a mi és que si no hem estat capaços de tirar endavant polítiques valentes amb un govern alternatiu, què ens queda? ¿Tornar al PSC? Necessitem una força política que pugui esperançar els lleidatans. Siguem nosaltres o no.