FELIÇMENT, DONES

La sanaügina amb veu a la Sagrada Família

Maria Garganté

Maria Garganté presentant 
la mostra Dones de paraula
al Museu Frederic Marès. PEP HERRERO
NOEMÍ VILASECA
29/01/2025
2 min
Regala aquest article

La sanaügina amb arrels urgellenques Maria Garganté viu i treballa a la ciutat sense desarrelar de la Segarra, on intenta tornar setmanalment. Experta del Barroc català, com més passen els anys més clar té el pes dels orígens en el bastiment de la persona. De petita, observava les pedres velles del seu paisatge, pujava al castell que encimbella el sostre del poble, visitava petites esglésies, jugava amb les amigues en algun jaciment arqueològic, escenari de la seva quotidianitat.

Doctora en història de l’art, antropòloga i professora titular a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Facultat Antoni Gaudí, avui és l’única lleidatana amb veu en el procés constructiu de la Sagrada Família com a membre de la Comissió Artística Assessora de la basílica. Una de les responsabilitats d’aquest òrgan és proposar els artistes adients per imprimir el seu segell en aquest símbol del país. És conscient que la Sagrada Família “sempre despertarà debat a Catalunya”, però l’aurèola del projecte magne de Gaudí va més enllà. Amb vista a la futura façana de la Glòria, ha de ser com a mínim estimulant participar en l’afaiçonament de “l’edifici més icònic avui dia en construcció al món”. No obvia que “l’art religiós i l’art contemporani sovint costen d’encaixar”. “Pot ser una oportunitat guanyada o perduda i, per tant, és un repte apassionant”, diu.

Formada també en estudis de gènere, aquests dies Maria Garganté apareix en pàgines i pantalles sota el títol Dones de paraula. És el nom que va escollir per a l’exposició que comissaria fins al 25 de maig al Museu Frederic Marès de Barcelona. Hi aborda l’ús de la paraula des d’un univers femení i des de l’època moderna fins a la contemporaneïtat. Els tres eixos de l’exposició són la necessitat d’elaborar una genealogia d’autores que reivindiquen la seva tasca intel·lectual, la recuperació de la figura de santa Anna ensenyant a llegir la Verge Maria per subratllar la transmissió materna d’un ordre simbòlic i la visibilització del descrèdit i l’ocultació que històricament ha patit la paraula femenina.

Amb la lupa de la perspectiva de gènere qüestionant els relats dels museus, ella és del parer que en la història de l’art no tot s’acaba amb la figura de la dona artista. “També hem tingut altres maneres de ser-hi: hem estat promotores, mecenes, catalitzadores perquè algunes obres s’hagin pogut fer”, diu la professora. Igualment, reivindica la presència de les dones en altres àmbits, com la crítica d’art, on encara són minoria.

Si li pregunteu pels millors museus de les comarques de Lleida, no n’espereu una resposta inequívoca. De la majoria n’exalta la “tasca immensa que desenvolupen en condicions precàries”. És una gran defensora dels museus en clau comarcal i d’especialització: l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu de Guissona, la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, el Museu de Solsona, la Casa-Museu Duran i Sanpere de Cervera, el Morera de Lleida... són alguns dels espais amarats de l’entusiasme d’aquesta sàvia segarrenca.

stats