I si el món girés al revés? Si el món girés al revés, la vida transcorreria en el sentit contrari. Altrament dit: anar contra direcció és anar en la direcció correcta. Ho vaig veure clar després de visionar Tenet, un galimaties audiovisual de Christopher Nolan. Per cert, no hi ha res més frustrant que no entendre una pel·lícula, la qual cosa acostuma a relacionar-se amb el tram final de l’inevitable viatge cap a la senectut, en què la música sona massa forta, la televisió massa fluixa i els altres massa, en general, perquè callats estarien més macos.
Ara bé, tot i no haver-ne entès ni els títols de crèdit, sí que vaig copsar-hi una gran veritat: al revés, les nostres vides millorarien ostensiblement. Ja ho apuntaven Francis Scott Fitzgerald a El curiós cas d’en Benjamin Button (i David Fincher en la seva versió cinematogràfica), la història d’un nen que neix amb l’aspecte d’ancià i que va rejovenint a mesura que passen els anys; una vida a la inversa, en definitiva. Per tant, el susdit Button neix en el moment de decrepitud màxima de l’ésser humà, però mor en el moment de màxima plenitud. Néixer vell i morir jove, havent viscut tots els anys pertinents, significaria anar de pitjor a millor, guardar el millor per al final i deixant el pitjor enrere.
No només la vida, sinó també tot allò que en forma part resultaria mil vegades millor mitjançant un viratge a contracorrent. De debò, penseu-hi una estona i us n'adonareu... Per exemple: l’amor. Relacions de parella que passen del desgast d’anys i panys, de l’esgotament, la desídia i els retrets de les acaballes a l’emoció, la felicitat i els petons dels inicis, a la follia sense anys ni panys. També el sexe, començant per la buidor final i acabant pel frenesí inicial. I quan sortim de festa? La sensació de ressaca ja no deslluiria mai més aquella celebració tan especial, que s’encaminaria cap al seu desenllaç abans del pròleg, és a dir, amb ganes de més. Per últim: les vacances. No cal enumerar els beneficis de començar les vacances pel final i acabar-les pel començament.
Sempre hi sortim guanyant. Sempre. També ara. Parlo d’aquesta columna d’opinió, atès que si feu l’esforç de llegir-la a l’inrevés, podrien passar dues coses: que us pugés la sang al cap o que aprenguéssiu un idioma nou. Sigui com sigui, insisteixo, sempre hi sortim guanyant. .erpmeS
