Recuperar els principis del cooperativisme

TàrregaDe les 4.411 cooperatives que cohabiten a Catalunya, 400 són de les comarques de Ponent, la qual cosa representa un 9% del total. Tal vegada és una xifra escarransida si tenim en compte el pes de què gaudia el cooperativisme agrícola en aquestes contrades fa un segle, coincidint aquest any i el vinent amb el centenari d’algunes cooperatives històriques. Però aparquem el tema un moment per tornar-nos a centrar en les xifres: d’aquestes 400 cooperatives, Grup Alba, L’Olivera, Tres Cadires, El Risell, Les Obagues, Quàlia i John Fil, associacions i fundacions incloses, són les que impulsen Ponent Coopera, un dels catorze ateneus cooperatius repartits per tot el país gràcies al finançament del departament de Treball.

I rere els números hi trobem les persones, que també es poden agrupar en més números; i és que Ponent Coopera, concretament les set persones que en configuren l’equip tècnic, ha acompanyat 207 projectes nous en l’àmbit del cooperativisme que al seu torn han generat 310 nous llocs de treball. Una última xifra: 7.431 persones han participat en les activitats organitzades per l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de Lleida, entre les quals la Ponent FEST, Fira d’Economia Social i Transformadora de Ponent, al llarg dels quatre anys de vida del projecte.

Més i millor cooperativisme

“És un projecte viu, obert a noves cooperatives”, assegura Anna Maria Capdevila, coordinadora de Ponent Coopera, amb seu a Tàrrega. De fet, fins a set nous projectes s’han afegit al gruix cooperativista de Ponent durant el 2021. “Tot un èxit”, segons els tècnics en economia social Marc Brugulat i Marcel Vidal. “I més encara en un escenari de postpandèmia i, per tant, de no creixement com l’actual”, afegeix Brugulat. Per a Vidal, “ara cal diversificar la incidència del cooperativisme en àmbits tan dispars com el consum, l’habitatge...”

I no hi ha línies vermelles? “El sector armamentístic!”, exclamen tots tres a l’uníson entre riallades. Capdevila ho té clar: “Els principals valors del cooperativisme a escala mundial són democràcia, igualtat, transparència, responsabilitat social i ecològica, solidaritat i participació. Òbviament, qui no els respecti, no hi té lloc”. ¿On queden aleshores les centenàries cooperatives agrícoles que representen un 39,2% del gruix cooperativista a Ponent? “Les cooperatives agrícoles han passat per processos de jerarquització i d’assimilació mercantilista amb els beneficis com a prioritat”, reconeix la coordinadora de Ponent Coopera, però matisa: “Sense restar la importància que han tingut per a l’activitat agrícola i ramadera de casa nostra, ara tenen dos reptes al davant: el relleu generacional i ajustar el model agroalimentari industrial”.

N’és un exemple BonÀrea, anteriorment cooperativa ramadera i ara convertida en societat anònima. “Una empresa no és una democràcia”, afirmava el seu president, Jaume Alsina, el 6 de novembre a l’ARA. Res més lluny de la realitat cooperativista... I res més a prop de la realitat cooperativista actual en l’àmbit agrícola i ramader a les comarques de Ponent.

Formació universitària

Per fer créixer la sensibilitat envers l’economia social i solidària, Ponent Coopera va crear fa quatre anys el títol d’especialització en economia social i solidària homologat per la Universitat de Lleida, que supera amb escreix la cinquantena d’inscrits anuals.

“Vaig estudiar administració d’empreses i ni rastre del model cooperativista en tota la carrera”, lamenta Brugulat, que es va haver d’informar per formar-s’hi. Ara ja hi ha a qui adreçar-se per conèixer models cooperativistes, formar-se en cooperativisme i, en definitiva, formar una cooperativa.

Mangrana guanya el Premi l’OESST 2021

Ponent Coopera impulsa el Premi l’OESST, que té per objectiu el reconeixement i suport a la creació d’una nova iniciativa cooperativista a Ponent mitjançant 3.000 euros més una oferta formativa i d’acompanyament per a la constitució de la cooperativa. L’entitat guanyadora de la segona edició ha estat Mangrana Cultura Contemporània, un projecte editorial d’una revista de periodicitat trimestral especialitzada en cultura contemporània que vol esdevenir una plataforma de difusió dels seus artistes.

De les quatre entitats presentades, el jurat també va decidir premiar amb un accèssit el projecte La Maleta Creativa (a la foto), un espai obert, col·laboratiu i multifuncional dirigit tant a aficionats com a professionals amb un marcat perfil creatiu i artístic, en què els usuaris abonen una quota per tenir accés al catàleg d’eines i dels materials disponibles per al seu ús.