El projecte de gasificació de Juneda, una disputa sense punts de trobada

El GAP, la cooperativa Gestió Agroramadera de Ponent, que aglutina 160 ramaders de les Garrigues i el Pla d’Urgell, va tractar l’any passat a la planta Tracjusa que té a Juneda més de 70.000 tones d’excedents de purins (les dejeccions del porc). Ho fa encara avui amb la cogeneració, un sistema que utilitza gas natural per evaporar l’aigua dels purins. Després d’un quart de segle en funcionament, a finals d’aquest any la planta deixarà de rebre les primes per al seu funcionament i deixarà de ser rendible. Després d’anys buscant una sortida, els ramaders han pensat que la seva millor opció és aprofitar les instal·lacions actuals per continuar assecant purins a través d’un sistema nou, el de la gasificació. Es tracta de produir vapor a partir de combustible recuperat, majoritàriament residus urbans. Són els famosos CDR, proveïts pel Grup Griñó (ara associat amb el GAP). Els CDR són els residus que no poden ser reciclats i que aquí es converteixen en combustible. La planta assumirà 45.000 tones anuals de CDR, el que molts consideren una aberració, perquè suposa tractar a Juneda la brossa que es produeix a les ciutats. Però sense aquesta brossa, no hi hauria una font de calor prou rendible. Això sí, serà brossa catalana (de l’àrea metropolitana), asseguren al GAP, com a resposta a la polèmica investigació de Griñó per un possible tràfic il·legal de brossa italiana. 

La gasificació és un procés termoquímic, com la incineració, però es diferencia d’aquesta segona perquè utilitza molt poc oxigen i transforma els compostos orgànics en un gas que es vol aprofitar energèticament. És el gas de síntesi, que s’ha de filtrar per netejar-lo en un circuit que hauria d’estar tancat.

A més, la calor que produirà la planta de gasificació de Juneda permetrà assecar els purins per convertir-los en fertilitzant fàcil de transportar i comercialitzar. “Les emissions de CO2 es reduiran en un 80% amb la gasificació”, prometen. En relació amb les dioxines i forans, un dels principals temors dels opositors, els ramaders asseguren que es mantindran per sota dels llindars legals i molt més de qualsevol tipus de combustió. 

La plataforma opositora tem que la teoria de la gasificació acabi saltant pels aires a la pràctica.“Tenim demostrat, després de visitar moltes plantes semblants d’Alemanya, que el procés per mantenir els paràmetres de calor i oxigen és tècnicament tan complicat que al final s’acabarà incinerant”, diuen membres de la plataforma. La pilota és doncs al camp de la Generalitat, encarregada de monitorar les emissions de Nova Tracjusa. Però no sols això. El GAPes compromet a publicar totes les emissions de la planta.“Ningú ens hi obliga, ni els opositors ens ho han demanat mai”, diuen. 

És ben cert que a Ponent hi ha una extrema preocupació per la qualitat de l’aire. Les boires persistents d’hivern fan que compostos i partícules quedin atrapats. Els últims estudis del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) indiquen que al desembre els nivells de nitrats, sulfats, micropartícules, amoni, clor o potassi a l’atmosfera es disparen, en molts casos per sobre de Barcelona ciutat. Andrés Alastuey, coordinador de l’últim estudi, admet que els indicadors (tot i que massa elevats per complir la directiva europea fixada per al 2030) estan encara per sota del topall legal actual i per sota d’àrees ambientalment molt més castigades com la de la plana de Vic. Però alhora recomana que el Govern instal·li a Juneda mesuradors de les partícules més fines (per sota de 2,5 micres), en ser les que poden provocar càncer. 

Escenari canviat

Un dels arguments inicials per triar la gasificació va ser l’aprofitament econòmic. La cooperativa, que en assemblea va aprovar no repartir mai dividends entre socis, recorda que fa anys s’havien estimat uns ingressos d’1,2 milions anuals amb la futura gasificació de residus. Ara diuen que l’escenari ha canviat. La planta de Repsol a Tarragona, que tractarà cada any 400.000 tones de residus urbans, ha modificat la demanda i els preus que s’ofereixen per tractar-los han caigut en picat. Tot i això, per les característiques orogràfiques de les Garrigues, la gasificació és defensada com el model idoni i “sensat” pels promotors. 

 “L’autorització ha estat exageradament rigorosa”, assegura el president del GAP, Eduard Cau. Però veus com la de l’alcalde de les Borges Blanques, Josep Farran, un dels principals líders polítics enfrontats al projecte, denuncien la nocturnitat del procés, que va donar-li l’autorització “en un govern en funcions” l’any 2021. Els ramaders repliquen que els encarregats d’aprovar la llicència ambiental no són, a priori, els polítics. Un exemple: Isabel Hernández és encara avui la subdirectora de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica de la Generalitat. Ho és des de l’any 2006. 

En qualsevol cas, més d’una vintena d’ajuntaments, gairebé tots governats per ERC i partits independents, han mostrat el seu rebuig explícit convocant aquest mes de març consultes populars per demanar l’opinió dels veïns i traslladar-la a la Generalitat. L’estratègia és frenar l’últim pas administratiu pendent per a l’execució projecte: la llicència d’obres de l’Ajuntament de Juneda, un tràmit que sembla imminent per complir amb el pla del GAP d’engegar Nova Tracjusa el 2026. 

Els alcaldes justifiquen les consultes per donar espai de participació i debat a la ciutadania amb la finalitat d’explicar el projecte. Malgrat tot, els punts de trobada entre defensors i detractors de Nova Tracjusa són gairebé inexistents. De fet, el diari ARA ha intentat infructuosament organitzar una trobada entre Eduard Cau i un representant polític del moviment contrari. Cap dels alcaldes sol·licitats ha volgut participar-hi. “Després de vuit anys, ja no és moment de debats”, argumenten . “Nosaltres no tenim res a dir alGAP, volem anar més enllà i instar la Generalitat i el consell a definir el seu model de territori”, justifiquen altres. Mentrestant, alcaldes de Junts es mantenen en silenci, una mostra de la intensa politització de l’assumpte.