IGUALTAT

Preocupació a les aules per l’auge del masclisme

Educadors i experts alerten de la normalització del discurs antifeminista

L’activista i advocada Carla Galeote en la seva ponència a l’Institut Torre Vicens dilluns passat. SANTI IGLESIAS Una activitat de coeducació organitzada per l’equip docent de l’INS Almacelles. CEDIDA


6 min
Regala aquest article

Naim Darrechi (30 milions de seguidors a TikTok) va dir recentment: “Les dones tenen més drets i, per tant, a partir d’ara, soc una dona, perquè a Espanya et deixen canviar de sexe cada sis mesos i només has d’omplir un formulari”.

Roma Gallardo (prop de dos milions de seguidors a YouTube) va opinar sobre una denúncia de l’activista Carla Galeote contra un veí que es masturbava observant-la des de casa: “El vell deu pensar que ets retardada; ell sí que és un mascle”.

Amadeo Llados (312.000 seguidors): “Les dones no volen diners, volen divertir-se, i si les vols atreure has de centrar-te, has de convertir-te en mel per atraure abelles; si ets una merda, atrauràs mosques”.

Javi Oliveira (més de 600.000 seguidors) va ser condemnat l’any passat a indemnitzar la youtuber María Rubio Sánchez (Miare) i la seva mare amb 9.000 euros per haver-les denigrat sexualment i insultat dient que eren unes “filles de la gran puta”, “malaltes” i “fracassades”.

La llista de misògins violents a les xarxes és llarga. Però el que genera més preocupació és que els seus discursos estan penetrant ben endins en la consciència dels adolescents. Així ho manifesten una majoria de docents d’instituts lleidatans, que alerten d’un auge del masclisme a les seves aules.

Per aquest motiu, en molts centres educatius s’estan creant en últims anys comissions de coeducació, formades per docents que intercanvien experiències i busquen eines per contrarestar els missatges masclistes. “Són discursos molt treballats en contra del feminisme, els elaboren molt bé, traient de context el feminisme”, argumenta Cristina Costa, coordinadora de coeducació de l’Institut Guindàvols de Lleida, un centre que fa més de vint anys que du a terme propostes per la igualtat de gènere amb l’alumnat.

“Estem desorientades, no sabem com abordar-ho, ens trobem en un moment d’odi a un nivell massa alt”, asseguren altres docents lleidatans.

Accions tutorials amb les famílies, però sobretot activitats, tallers, xerrades i jornades, són algunes de les iniciatives que sorgeixen de les comissions que estan naixent als instituts. D’aquí surten propostes per commemorar dies internacionalment reconeguts com el 8 de març (Dia de les Dones), el 25 de novembre (Dia per a l’Eliminació de la Violència Masclista) o, fins i tot, l’11 de febrer (Dia de les Dones en la Ciència), però també ideen accions més duradores que incideixin en els alumnes d’una manera més prolongada. S’han promogut fins i tot assemblees d’alumnes que, tot i tenir una presència majoritària de noies, estan rebent una creixent acceptació entre els homes. “Cada cop hi ha més docents i joves implicats, però a la vegada ha aparegut una actitud obertament més confrontada”, explica Costa. Les posicions, doncs, s’han polaritzat i, fins i tot, radicalitzat. “Ens trobem amb una contraposició al feminisme, un masclisme explícit, sense pal·liatius, que s’exhibeix amb orgull”. Fins i tot ha emergit la visió victimista de l’home davant dels principis feministes. Alguns ja reivindiquen la commemoració del Dia Internacional de l’Home (el 19 de novembre).

Els experts admeten que l’auge masclista sorgeix de les pors del patriarcat a perdre els seus privilegis històrics. “Tot plegat és un reflex del que hi ha al carrer; molts homes se senten atacats, i el que volem és sumar-los a la causa feminista donant-los l’oportunitat de participar-hi”, comenta Laura Dejuan, la coordinadora de coeducació de l’Institut d’Almacelles, que també compta amb una comissió docent des de fa un grapat d’anys.

Veus expertes

A les activitats que munten aquestes comissions sovint hi participen organitzacions expertes en l’educació per la igualtat. Una és Lika, una associació de Lleida especialista en coeducació amb projectes en set centres educatius de la demarcació. La seva terapeuta, Susanna Salse Subirà, descriu que els feminismes cada cop estan més arrelats. “Les joves es veuen interpel·lades i saben identificar cada cop millor les violències –argumenta Salse Subirà–, però els nois se senten atacats”.

Des d’una visió optimista es considera que les dones estan més empoderades i molts nois comencen a reconèixer noves masculinitats. Però tant la pressió del grup com la incidència de l’extrema dreta en la política “estan visibilitzant un discurs obertament confrontat”, apunta.

Més escèptica es mostra Sònia Notario, cap del projecte Diacrítiques, en matèria d’educació sexual, de la Fundació Antisida de Lleida. “Els adolescents no són més que l’estómac de la societat, són el nostre mirall i no ens agrada el que hi veiem –explica Notario–. El jovent no s’ha convertit en masclista, sinó que som nosaltres, els adults, els responsables d’anar perpetuant els estereotips de gènere”.

El problema de les desigualtats ha crescut. Ara els discursos violents se senten més fort “perquè el megàfon és molt més gran”. “Fa més soroll un arbre que cau que mil que creixen”, diu un docent d’Almacelles. Les xarxes i els seus algoritmes estan penetrant en les opinions, sobretot entre els col·lectius més joves i immadurs.

Una de les persones que han sofert més l’atac violent del relat masclista és Carla Galeote, una jove advocada d’Alcoletge que s’ha convertit en portaveu de la causa feminista a un preu molt alt. Ha hagut de reduir la seva activitat a les xarxes, sobretot a TikTok, per una creixent agressivitat contra la seva persona, però continua operativa en programes estatals de televisió i participant en moltes activitats públiques, algunes en centres educatius, com la xerrada que va protagonitzar dilluns passat a l’Institut Torre Vicens de Lleida. En moltes de les seves aparicions davant d’adolescents s’ha sentit increpada d’una forma excessivament agressiva. En algunes de les seves participacions ha vist com alumnes han abandonat les aules amb actitud de menyspreu. “Els adolescents segueixen a les xarxes persones molt influents amb un missatge molt polititzat, maquillat amb bromes i mems”, diu Galeote, que reconeix que l’actitud dels joves d’avui no és més que un reflex d’una societat en què l’extrema dreta ha anat en auge. Per això, considera: “Les persones que generem opinió a les xarxes no hauríem de tenir tant de protagonisme en els debats, sinó més aviat els experts”, com politòlegs, sexòlegs, psicòlegs i sociòlegs.

Per a Galeote, el debat s’ha de mantenir com més obert millor. “No podem deixar-ho córrer”, demana. Encara que la violència masclista pugi de to. I d’això en donen testimoni les docents de l’Institut Torre Vicens, un dels centres més grans de Lleida (1.700 alumnes i 160 professors), que ha creat recentment la seva pròpia comissió davant l’auge del masclisme. “Hem tornat trenta anys enrere –lamenten les docents–. Ja no ens escolten, l’opinió dels professors no té cap valor i manca la implicació de les famílies”, asseguren. La situació per a elles és greu, fins i tot entre mestres d’edat avançada. “És difícil revertir deu hores diàries d’exposició a TikTok amb dues hores setmanals de coeducació”, diu Meritxell Niñà, historiadora de l’art i coordinadora del centre.

Un fenomen transversal

Les violències masclistes no són patrimoni únic de les grans ciutats. A les zones rurals es percep el mateix fenomen. Almenys així ho certifica Edu Sesé, de l’Institut Josep Vallverdú de les Borges Blanques, on coordina la comissió docent des de fa uns quatre anys. Té una dilatada experiència en la matèria gràcies al seu pas per l’INS Guindàvols. “La diferència entre rural i ciutat s’està difuminant perquè l’accés a les xarxes arriba de molt joves d’una forma universal”, explica Sesé. “Ara els nens dels pobles s’estan urbanitzant”, alerta el docent, que indica que els discursos cosificadors de la dona estan fent que “la situació sigui cada cop pitjor”. Sesé també és coordinador de coeducació, convivència i benestar emocional, càrrec conegut per les sigles COCOBE, que és obligatori a tots els centres des de l’aprovació de la llei orgànica del 2021 de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència. “Les responsabilitats que ens demanen són pròpies d’un superprofessor”, bromeja Sesé.

Però la Generalitat replica. “Als coordinadors no se’ls deixa sols”, asseguren portaveus del departament d’Educació, que citen la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència, formada per psicòlegs, juristes, pedagogs i educadors, i el nou Registre de Violències de l’Alumnat, on els centres tenen l’obligació d’anotar qualsevol acte violent al centre per tal de fer-ne una estadística acurada. “No tenim encara prou dades que certifiquin un augment de les violències –avisen fonts d’Educació–, però admetem que han augmentat els riscos”. L’accés no supervisat a internet i un augment dels recursos que visibilitzen tots els episodis violents han fet aflorar molts més casos que una dècada enrere.e

stats