Ponts aboca 200.000 euros de cultura a la col·legiata mil·lenària
El municipi dissenya un programa ambiciós, tot i que el consistori necessita regularitzar-ne el finançament
PontsLa cantant Maria del Mar Bonet, la mezzosoprano Mireia Pintó, els pianistes Vladislav Bronevetzky i Alba Ventura, l’actriu Sílvia Bel, el Trio Fortuny i la companyia de dansa Mal Pelo són alguns dels artistes que aquest estiu passaran per la col·legiata de Sant Pere de Ponts amb motiu de la commemoració del primer registre documentat que dona fe de la seva existència, ara fa mil anys. Els actes programats se sumen als que ja s’han executat fins ara aquest any, com les actuacions de Jordi Savall, Lídia Pujol i la Rufaca Folk Jazz Orchestra. “Amb aquesta programació espectacular hem pogut donar a conèixer Ponts i posar-lo al mapa”, reivindica l’alcalde Josep Tàpies.
Rut Martínez, com a comissària del Mil·lenari, n’és una de les principals ideòlogues: “Hem intentat programar per a tots els públics, combinant propostes de gran format amb altres de menys conegudes, per tal de fidelitzar la gent entorn del monument i de la ciutat de Ponts”. Martínez, que té deu anys d’experiència programant el festival Dansàneu de les Valls d’Àneu, reivindica que el futur de la programació cultural a Catalunya està en el petit format. “Hem de treballar per la cultura com a motor de transformació, però allunyant-nos del soroll de les xifres, dels macrofestivals, i buscant les petites comunitats, escoltant la gent i el territori”, argumenta.
Per aquest motiu, explica que la programació busca la combinació d’artistes més comercials amb d’altres que no ho són tant, per trobar “una connexió emocional” amb la societat. Per la seva banda, l’alcalde celebra la qualitat de la programació: “El Mil·lenari ha estat una gran oportunitat per a nosaltres”.
Aprovació del pressupost
De moment s’han compromès més de 200.000 euros en actes musicals, presentacions de llibres, misses, aplecs i espectacles multidisciplinaris com Sageta de foc, una coproducció amb el festival Barcelona Poesia estrenada el 15 de juny per reivindicar l’obra de Joan Salvat Papasseit. “Estem buscant nous col·laboradors per fer encara més gran aquest Mil·lenari”, avança l’alcalde.
A part de l’aportació de 114.000 euros del departament de Cultura, també hi han posat 30.000 euros l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a part de 30.000 euros més de recursos propis. L’aportació del sector privat ha estat una de les grans sorpreses dels organitzadors. “L’aposta d’empreses locals em sembla molt rellevant”, afegeix Martínez, que ho defensa com una mostra que els actes del Mil·lenari “són del poble i per al poble”.
Malgrat tot, l’aniversari ha agafat l’Ajuntament amb el peu canviat. La renúncia sobtada del seu secretari interventor a principis d’any els va deixar sense haver aprovat encara els pressupostos d’aquest any. Així doncs, l’Ajuntament es va veure obligat a acollir-se als serveis d’assistència tècnica (SAT) del consell comarcal, que limita l’ajuda administrativa a un parell de dies a la setmana. Segons el consistori, el servei ha estat insuficient per poder disposar de partides pressupostàries adequades per executar els actes del Mil·lenari. “Era una situació anòmala, però no podíem aturar el Mil·lenari sols per això”, diu Tàpies. L’Ajuntament ha anat pagant factures utilitzant partides ordinàries dels pressupostos prorrogats o, fins i tot, del capítol d’inversions que “ara s’hauran de regularitzar”, reconeix l’alcalde de Junts. De fet, el consistori té la intenció de convocar aviat un ple per aprovar finalment els pressupostos i després posar en ordre les factures que ha emès fins ara. “Els diners els tenim, estem en una molt bona situació econòmica, però assumim que s’haurà de regularitzar”, argumenta Tàpies.
El grup de l’oposició (ERC) ha enviat una instància a la Sindicatura de Comptes per informar dels fets. “No sabem si és per deixadesa o per incompetència, però és inexplicable que no s’hagin fet les modificacions pressupostàries pertinents per no convertir totes aquestes partides fins ara executades –144.000 euros, segons els seus càlculs– en nul·les de ple dret”, argumenta el seu portaveu, Xavi Benítez, que assegura que les irregularitats han incomplert la llei de finances públiques de Catalunya.
Voluntat de continuïtat
El portaveu de l’oposició afegeix que s’ha fet un macromil·lenari “que no està en concordança amb les dimensions de Ponts”. Xavi Benítez titlla la programació de sobredimensionada i adreçada “a una part molt petita de la població”. “Ha estat llençar els diners”, conclou Benítez, que reclama “un programa més popular, amb més participació dels veïns”. Així mateix, membres de l’Associació d’Amics de Sant Pere també lamenten la manca de protagonisme que ha tingut la seva entitat.
En tot cas, els actes culturals a Sant Pere han vingut per quedar-se. La voluntat de l’Ajuntament és donar-hi continuïtat amb més actes al llarg dels anys vinents. “No sabem encara en quin format, però volem consolidar-ho”, explica l’alcalde. La comissària, Rut Martínez, afegeix que la intenció és dissenyar una programació estable. “Volem inocular la cultura en aquest poble i treballarem de forma perseverant, a ritme suau, per fidelitzar la gent”, promet.e
L’existència de la col·legiata de Sant Pere de Ponts és possible avui gràcies a la intervenció popular. L’any que ve es compleixen cinquanta anys de la creació de l’Associació d’Amics de Sant Pere, una entitat que va aturar el deteriorament del temple i va idear-ne la recuperació.
Des de la seva destrucció el 1839, l’església estava en un estat de gran abandonament. L’1 de maig del 1968 s’hi va celebrar el primer aplec popular a causa d’un darrer intent d’espoli. Des d’aleshores, l’aplec s’ha dut a terme ininterrompudament.
Les obres de reconstrucció del temple, sota la direcció de l’arquitecte Jorge Maria Rivero, van començar el 1979 amb la participació de tot un poble. I les obres de l’exterior es van donar per culminades el 1989, però les tasques de conservació i reivindicació popular van continuar cada any fins que la Generalitat va reconèixer l’associació atorgant-li la Creu de Sant Jordi el 2000.
“La sensibilitat de la gent per aquesta església ha estat màgica”, assegura el president de l’entitat, Toni Sala, que per això reivindica que “Sant Pere sempre serà dels pontsicans”.