Les plantes silvestres, de la falç a la taula

LleidaQui ens ho havia de dir, que trobaríem una malva, una rosella o una dent de lleó damunt la taula. I no en un gerro decoratiu -res més lluny de la realitat!-, sinó al bell mig del plat, com a element protagonista de l’àpat. I és que tradicionalment la planta silvestre comestible era un ingredient més a les cuines senzilles; una part que s’unia als seus usos medicinals i a la necessitat i la falta de recursos en uns temps no tan llunyans dels nostres.

El col·lectiu igualadí Eixarcolant va brotar l’any 2016 i ara les seves arrels s’estenen arreu dels Països Catalans i arriben a Ponent amb la voluntat de fer xarxa i compartir la saviesa ancestral que recullen aquestes espècies menystingudes. Actualment el col·lectiu Eixarcolant desplega un total de dinou nodes territorials.

Des dels camps de l’Horta de Lleida, Amanda Bataller en coordina les activitats a la Terra Ferma. “Soc cuinera i és molt atractiu no només menjar una fulla o una flor silvestres, sinó tastar-les elaborades en un plat. És llavors quan se’n descobreix l’amplíssim ventall de possibilitats”, explica Bataller, que confessa que la ravenissa blanca és una de les plantes silvestres comestibles que la va sorprendre més la primera vegada que la va degustar -“qui m’ho havia de dir a mi que era picant com elwasabi!”-, tot i que admet que als seus fogons no hi falta mai l’intens i agraït blet blanc.

L’ús de plantes silvestres comestibles segueix tot un ritual. Primer, la recol·lecció, que té lloc en el seu punt òptim; després, la correcta identificació, la tria, la neteja i la cuina. Per a Bataller “és una activitat totalment mindfulness, una manera de connectar plenament i en calma amb el present i la natura”.

Línies de treball

Però un cop tastem les “males herbes” dins el plat, ¿quin és el següent pas a fer? Bataller ens explica una possibilitat que treballa el col·lectiu Eixarcolant: plantar-les a casa, en una jardinera o en un bancal. De fet, en alguns casos, com ara el lletsó i la malva, el cultiu ja era una realitat antigament. Val a dir que el projecte també inclou la venda de llavors de plantes silvestres comestibles. El corn de cérvol, la ruca de flor groga, la sàlvia, els colitxos, la calèndula, el card marià i la malva arbòria en són bons exemples. “Aquest pas permet tornar a valorar la planta silvestre i observar-la amb més detall durant tot el cicle vital”, assegura.

Eixarcolant preveu altres línies de treball, com ara recuperar espècies agrícoles oblidades, millorar el model agrari actual i consumir productes de proximitat i de temporada de manera ètica, justa i sostenible. “Menjar de temporada és clau per viure en equilibri amb l’entorn. Hem de ser realistes: no hi ha de tot els dotze mesos de l’any! I els productes importats no tindran ni el gust ni el respecte pel medi que cal, perquè incorporen tant sí com no transport de llarg recorregut; tampoc la qualitat, ni el nivell lògic de responsabilitat social, perquè en molts dels països productors les condicions laborals són encara pitjors que les d’aquí”, afirma.

Bataller trenca una llança a favor de la recuperació de varietats agrícoles tradicionals i pròpies de cada zona. “No pot ser que tots els tomàquets del mercat siguin iguals de forma, color, olor... On queda la diversitat que ha existit sempre?”, es pregunta. “No veig bé l’homogeneïtzació dels cultius agrícoles. Cal recuperar les varietats de la zona, perquè són les que s’hi adapten millor. I emprant-les no ens caldrà readaptar-ne les condicions i generar encara més despesa”, conclou.

La llavor de tot plegat

El secret del retorn a l’agricultura tradicional i respectuosa i la connexió més profunda amb la saviesa ancestral del treball de la terra és en la llavor. Per aquest motiu, Eixarcolant disposa d’una selecció de llavors recuperades i llavors de plantes silvestres comestibles. “Comprant híbrid perds el poder d’autogestionar de manera efectiva el teu conreu. També el poder de ser sobirà i tenir el control de les llavors per tornar a plantar-les sense haver-les de comprar”, opina Bataller.

La geografia catalana acull més de 260 plantes silvestres comestibles, cosa que fins ara només era motiu de molèstia per als pagesos, i com a molt es remeiava arrencant-les i donant-les a les bèsties o ensulfatant-les. A anys lluny d’aquesta situació, Eixarcolant les eleva al cim de la gastronomia i la nutrició. Segons Bataller, “les herbes silvestres comestibles, com que sorgeixen espontàniament i per selecció natural, no pas per decisió humana, són molt més guerreres que les espècies plantades i aporten molts més nutrients”.

Amb el node de Ponent, el col·lectiu vol fer comunitat i crear sinergies per quedar per compartir coneixements i experiències, i també per gaudir de tota mena de propostes etnobotàniques obertes a socis i no socis. Les caminades guiades als entorns naturals pròxims i els tastos de plats elaborats amb plantes silvestres comestibles ja han sigut un mitjà de connexió i difusió d’aquest pou de saviesa sense fons. Eixarcolant Ponent també enllesteix noves propostes per a un futur no gaire llunyà, com ara un bany de bosc a la Mitjana i un taller de cosmètica natural bàsica.

Tot plegat tracta de propostes atractives que toquen de peus a terra i que tenen la intenció final de contribuir a l’equilibri ecològic i productiu mundial des de les potents accions locals.