Pirineu de Lleida, Muntanyes de referència

El Pirineu de Lleida és un territori per descobrir en família. Gràcies a la neu, ha desenvolupat un model de vida i oci amb multitud de serveis entorn de les activitats d’hivern que practiquen i de què gaudeixen petits i grans. Des dels que es calcen uns esquís per primera vegada fins als més experimentats, l’esquí permet viure experiències plegats. La neu ha estat sempre present en aquestes muntanyes i fa més d’un segle els primers pirineistes van començar a creuar-les. Així es va sembrar la llavor del que avui en dia és una societat que viu al voltant de la muntanya i la neu com a motor econòmic fins a convertir el Pirineu en una destinació de referència.

Onze raons per esquiar

Fins a onze estacions d’esquí formen la radiografia del Pirineu de Lleida. Més de 500 quilòmetres esquiables es distribueixen en sis estacions d’esquí alpí i cinc de nòrdic. Aquesta varietat permet gaudir de l’esquí com a l’esport rei de l’hivern amb la màxima seguretat, atenció i tots els serveis necessaris.

L’esquí alpí es constitueix a través de Baqueira Beret, Boí Taüll, Port del Comte, Tavascan, Espot Esquí i Port Ainé. Entre totes sumen més de 350 quilòmetres de domini esquiable, una de les ofertes més atractives d’Europa. A més, per passejar amb raquetes de neu hi ha un total de 180 quilòmetres marcats per a aquesta modalitat.

La comunió amb la natura sempre és present al Pirineu. Enguany, les cinc estacions d’esquí nòrdic de la demarcació de Lleida han estrenat cinc itineraris ecoturístics. Aquestes rutes, que durant l’hivern es poden fer amb raquetes i a l’estiu practicant senderisme, amplien l’oferta complementària de l’esquí.

Els darrers temps, però, cal parlar d’una nova modalitat d’esport d’hivern, l’esquí de muntanya. Es tracta d’una disciplina que té els seus orígens als països nòrdics, com una manera de relacionar-se amb la natura a l’hivern, basada en travessies per coronar cims o enllaçar refugis.

Cultura i caràcter rural

La cultura del Pirineu és un mirall de la seva gent i tradicions. Des de l’època romana amb els banys termals, el patrimoni medieval o la gastronomia, museus i l’observació d’animals o astronòmica, tot està ideat per conviure amb la muntanya i la fam insaciable de pujar cims.

A través dels seus banys termals, el Pirineu és un dels millors testimonis de l’època romana. Alguns exemples es troben als balnearis de Caldes de Boí, els Banhs de Tredòs, les aigües termals d’Arties, les termes de Les i el balneari de Sant Vicenç.

Més de dos milions de persones han visitat les esglésies romàniques de la Vall de Boí des que es van incloure en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco fa 22 anys. Aquest conjunt medieval dels segles XI-XII enlluerna pel seu excel·lent estat de conservació. Està format per vuit esglésies i una ermita, entre les quals destaca Sant Climent de Taüll amb el màping del seu pantocràtor.

La cuina del Pirineu s’elabora amb paciència, a foc lent. Receptes mil·lenàries, que combinen gustos amb personalitat i aromes potents, són la base de la gastronomia de muntanya. Caça, bolets, formatges i embotits són alguns tastets. I els qui tenen el paladar entrenat per a les aromes també sabran valorar la qualitat i personalitat d’un vi de la DO Costers del Segre.

Riquesa natural

Un altre dels principals valors del Pirineu és la seva fauna. A la primavera és habitual veure amants de la natura en alguns espais clau d’aquests territoris, sobretot la Val d’Aran, per veure i fotografiar ossos que surten de les coves després d’hibernar durant mesos. També és propi d’aquestes altures que els aficionats a l’ornitologia facin rutes per la muntanya per observar una infinitat d’aus.

Una altra observació destacable al Pirineu és la de les estrelles. El Parc Astronòmic del Montsec, situat als afores d’Àger, al Prepirineu entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, és un dels millors miradors per veure els astres i el cel nocturn. I és que la serra del Montsec està reconeguda per la Fundació Starlight com un dels indrets del món amb unes condicions excepcionals per a l’observació dels astres.

Els valors naturals i l’etnologia pirinenca són tot un orgull per a la seva societat. Així ho mostren a través d’una cinquantena de museus repartits per les comarques. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’espai natural més important de la geografia catalana i té espais didàctics per divulgar la seva riquesa natural.

Pobles de conte

Malgrat el despoblament que s’ha viscut les darreres dècades als espais de muntanya, els pobles del Pirineu han sabut mantenir el seu caràcter rural, com a manera de vida i atractiu per a visitants. La majoria de municipis no superen el miler d’habitants i caminar per ells és la millor manera de tastar la seva història.

I és que la gent del Pirineu ha sabut treure partit a la muntanya a través de les seves tradicions i forma de viure. Un territori que manté el seu caràcter a través dels seus pobles i entorn natural. Es tracta d’una societat que conviu amb el fred de l’hivern i la calidesa de l’estiu. Tot per crear un teixit potent de serveis i oci envers la neu, els paisatges i camins per esdevenir muntanyes de referència.