La part menys dolça de la revolució alimentària

Salut multa un dels coorganitzadors de la fira dies després d’una polèmica conferència també a Balaguer

Entre els ponents convidats hi ha doctors, nutricionistes i psicòlegs.
G.m.
24/10/2018
3 min

BalaguerSlow Food Lleida organitza la Fira d’Alimentació i Salut de Balaguer juntament amb Dolça Revolució, associació presidida per Francesc Rubió però més coneguda per les polèmiques protagonitzades per un dels seus impulsors, Josep Pàmies, pagès balaguerí popular (i impopular alhora) per la defensa de remeis naturals per curar determinades malalties. Aquest afer centrarà l’últim fòrum de debat de la fira, “una taula rodona amb professionals de la salut que parlaran sobre els nous paradigmes de l’alimentació saludable en el marc del segle XXI i sobre la persecució que pateixen les teràpies alternatives”, argumenta Rubió, que també confirma que Pàmies hi serà.

La taula rodona serà observada amb lupa, sobretot després que ahir es confirmés que la conselleria de Salut havia imposat a Dolça Revolució dues sancions, una de 30.000 i l’altra 90.000 euros, fruit de dos expedients. Els 30.000 euros (convertits en 18.000 perquè l’entitat va pagar de seguida) són per la publicitat i promoció “a la seva web de productes fets amb plantes que es venien per curar diversos tipus de càncer i leucèmia”, expliquen fonts de la conselleria. Els 90.000 euros són per un segon expedient obert al setembre per la venda i promoció a la mateixa web de MMS (suplement mineral miraculós, segons la sigla en anglès), un producte suposadament per curar l’autisme que l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris ja va prohibir el 2010.

Així mateix, hi ha obert un tercer expedient per una conferència pseudocientífica sobre autisme feta a Balaguer el 14 d’octubre. Salut havia advertit als organitzadors que no estava permès fer-la, però tot i així es va dur a terme. Rubió insisteix a desvincular la conferència de Dolça Revolució, però a l’acte es va promoure el mateix MMS que l’entitat venia a través de la web.

A més, es dona el fet que l’Ajuntament de Balaguer és col·laborador de la fira. “Com a alcalde tinc l’obligació de permetre determinades activitats amb les quals no combrego, però entenc que al llarg de la història s’ha acceptat una certa heterodòxia per variar l’ortodòxia”, manifesta Jordi Ignasi Vidal (ERC), que tot i això assegura que l’Ajuntament estarà alerta a tot el que tingui lloc a la trobada. Un posicionament menys contundent que el de la conselleria de Salut, encapçalada per Alba Vergés, també d’ERC.

En aquest sentit, Vidal diu que tenen clars els límits i recorda la conferència del dia 14: “Que no s’hagués programat a la fira és la prova fefaent que hi ha fronteres que no estem disposats a sobrepassar”. De feina no els en faltarà, i és que un dels ponents convidats, Pablo Cambra, afirma que ha constatat “la intensa activitat antitumoral del gaspatxo andalús”. “És doctor en ciències químiques de la Universitat d’Almeria, i en cap cas dirà que el gaspatxo cura el càncer, sinó que ajuda a prevenir-lo”, matisa el coordinador de la fira, Joan Feliu, que s’afanya a informar: “No hem inclòs cap conferència sobre MMS o la ineficàcia d’algunes vacunes”, principals camps de batalla de Pàmies, “que no ha intervingut en l’organització perquè el paper que hi juga Dolça Revolució és mins”. L’alcalde i el coordinador expliquen que el programa de la fira ha passat el filtre de Salut. Segons Vidal, el departament ha enviat un requeriment perquè dues ponències s’adeqüessin al compliment de la llei de no promoció de substàncies prohibides. La gerent de la Regió Sanitària de Lleida, Divina Farreny, assegura que hi estan al damunt.

Especialistes multidisciplinaris

Més enllà de la polèmica, la fira compta amb especialistes en diferents disciplines com Santi Jàvega, conegut herbolari i expert en flora medicinal que ha estudiat i catalogat les plantes remeieres de Catalunya durant 30 anys; el geobiòleg Joan Carles López, que difondrà les eines per protegir-se de les radiacions del wifi i el Bluetooth, i l’exfarmacèutica Teresa Morera.

stats