Nova Tracjusa posa en peu de guerra les Garrigues

JunedaEls socis de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) SCCL van aprovar de manera majoritària en l’última assemblea general extraordinària, celebrada el 16 de gener a Juneda, la creació de la Fundació Ara Garrigues, amb el principal objectiu de donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a la comarca mitjançant una aportació inicial de 500.000 euros. Una maniobra en què molts han vist un intent de netejar la seva imatge després que la cooperativa hagi promogut també un projecte per poder assecar purins a partir de la gasificació de combustible derivat de residus (CDR) a la planta de tractament de purins de Tracjusa, a Juneda, de la qual és propietària, i substituir així l’actual actual sistema d’assecatge a base de gas natural.

En aquest sentit, que els socis donessin llum verda durant la mateixa assemblea a l’entrada a l’accionariat de VAG, una altra planta de tractament de purins també situada a Juneda, d’un grup empresarial especialitzat en el sector energètic, sembla que dona la raó als detractors, que ho atribueixen a l’interès d’experimentar amb noves energies, la qual cosa té el seu màxim exponent en Nova Tracjusa, un projecte que genera rebuig entre sectors ecologistes i part de la població de l’entorn pels suposats efectius nocius que la crema de CDR pot ocasionar en la salut dels veïns de municipis propers.

Aquest és l’últim capítol d’una particular sèrie de no-ficció amb la comarca de les Garrigues com a escenari principal que ja suma unes quantes temporades, concretament des del 2014. I tot apunta que el seu heterogeni equip de guionistes, format per ramaders, ecologistes, sindicats i partits polítics, encara té corda per anys.

De Tracjusa a Nova Tracjusa

Tracjusa va néixer l’any 2001 amb el gas natural com a única font de calor per a l’assecatge de purins i la seva transformació, d’una banda, en adob i, de l’altra, en electricitat. El canvi de sistema de subvencions estatals lligat a la cogeneració elèctrica va obligar els promotors a tancar la planta el 2014 i, consegüentment, a idear un nou projecte per a la cogeneració que van presentar el 2016 sota el nom de Nova Tracjusa. Es tractava de substituir el gas per CDR, uns residus que provindrien, la major part, de fora de la comarca, i el canvi va desembocar en la creació d’una plataforma opositora que des d’aleshores es dedica a alertar dels riscos per a la salut que tenen les emissions d’aquesta combustió. Per contra, els responsables de Tracjusa defensen la seguretat del projecte; de fet, van encarregar un informe a l’ambientòleg Ramon Folch que conclou que les emissions serien “acotades”.

Segons l’empresa, l’objectiu del canvi passa per poder processar totes les dejeccions ramaderes que generen les explotacions dels socis de GAP, titular de Tracjusa i de la planta VAG, amb capacitat per a 100.000 m( 3) de purins, quan les granges de la zona en produeixen 400.000. Amb el canvi de sistema, argumenten, Nova Tracjusa podria passar a tractar-ne 300.000 i es donaria sortida així a tot l’excedent, part del qual es transformaria en adob líquid concentrat.

A pesar de l’aprovació per part de la comissió de medi ambient del Parlament de Catalunya d’una proposta de resolució que instava el Govern a “no impulsar les plantes de tractament de purins que vulguin utilitzar la combustió tèrmica, inclosa la gasificació de residus municipals, industrials o els seus derivats”, a finals del 2017 la Generalitat faria el primer pas per a la tramitació del projecte de Nova Tracjusa, que l’estiu passat rebia l’autorització ambiental per a la crema de residus de mans del departament de Territori i Sostenibilitat.

De tota manera, per tal que les obres d’adequació de la planta al nou sistema tirin endavant, primer caldrà resoldre les 2.200 al·legacions presentades per la plataforma Aturem la Incineradora a Juneda en contra de l’ús de residus com a combustible a Nova Tracjusa, que se sumen a les que han presentat altres entitats, ajuntaments i consells comarcals.

Així mateix, el Consell Comarcal de les Garrigues ha recollit més de 600 signatures per reclamar al departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que estableixi unes mesures de tractament de les dejeccions ramaderes “mediambientalment sostenibles i respectuoses amb la salut de les persones de les àrees d’influència”, i al departament de Salut que tingui en compte les dades actuals d’emissions a la zona. Recentment també hi han dit la seva la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de les Borges Blanques, la primera expressant el rebuig de la institució a qualsevol mètode de tractament de purins que utilitzi la incineració de residus o de combustibles derivats, i el segon instant el Govern a establir una moratòria a la tramitació de noves llicències per a infraestructures d’incineració o d’ampliació de la capacitat de coincineració de residus.

Ara bé, mentre les protestes creuades entre partidaris i detractors del projecte de Nova Tracjusa pugen de to, la planta torna a entrar purins, tractats, de moment, amb gas natural.

Veus en contra

“No estem en contra de ramaders ni agricultors, ens oposem a un procés que és especulatiu. Els promotors no només volen fer diners amb els porcs, sinó també dels residus, és un negoci addicional”, assegura el portaveu de l’entitat ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, que recorda que el projecte preveu cremar 45.000 tones a l’any en forma de combustible derivat de residus (CDR): “Són uns residus dels quals no saben què fer i que poden contenir plàstics, medicaments i restes de l’àrea metropolitana de Barcelona”. Pere Olivart, president de LaBanqueta de Juneda, associació amb 28 anys d’història que vetlla per la conservació del patrimoni natural i la millora mediambiental, no dubta a apuntar-se a les tesis de Vàzquez: “En una comarca que genera tan pocs residus a causa del despoblament i que, a més, té molt marge de millora pel que fa al reciclatge, caldria valorar molt cautelosament si la viabilitat del sector porcí ha de dependre d’importar residus urbans de Barcelona”.

“Juneda es troba en un indret amb unes característiques geogràfiques i climàtiques peculiars i amb una gran saturació industrial per les oleàcies i la crema de biomassa a la planta termosolar, amb els consegüents problemes de contaminació, de manca de renovació de l’aire. Un projecte com el de Nova Tracjusa ho agreujaria”, avisa Eduard Ruestes, enginyer químic i extreballador de la planta, que acusa els seus promotors de convertir Juneda en un conillet d’Índies: “A Europa s’està veient que aquest tipus d’instal·lacions donen molts problemes. A més, no n’hi ha cap funcionant a Catalunya, és un experiment amb tecnologia pròpia d’una enginyeria que usa altres tipus de gasificacions, però fins ara mai residus”.

Una solució a l’excés de purins que pateix la comarca de les Garrigues podria passar pel seu tractament en origen, a la mateixa granja, “amb processos més biològics”, tal com apunta un dels membres de la plataforma Aturem la Incineradora a Juneda, Joel Zamora, que, com Vàzquez, hi veu un “negoci rodó” resultant de “poder cobrar pels residus que rep en comptes d’haver de pagar per comprar gas natural”. Com Ruestes, també hi veu “una aberració” en matèria d’economia circular, atès que “la crema de residus no permet una segona vida als materials”.

La plataforma contrària a Tracjusa aplega una cinquantena de membres i, des de la seva creació, l’any 2016, ha fet desenes de xerrades tècniques i informatives per tot el territori alhora que preparava les al·legacions per a la Generalitat. Tanmateix, Zamora confessa que del que se senten més orgullosos és d’haver organitzat la primera manifestació en contra del projecte a Juneda. I és que unes 200 persones van sortir al carrer a finals de l’any passat sota el lema “Salut sí, incinerar no”. “La tebiesa dels alcaldes de Juneda i les Borges contrasta amb l’activisme dels veïns i veïnes de Juneda, que han engalanat la majoria de balcons del municipi amb pancartes contràries a Nova Tracjusa”, recorda Joel Zamora, que es mostra esperançat amb el desenllaç del conflicte: “Per ara la resolució tira endavant, però tot just acaben de respondre les al·legacions del 2017, encara ens queden les del 2018 i del 2019”.

Unió de Pagesos i JARC discrepen

El projecte per reobrir la planta de tractament de purins Tracjusa ha fet que molts actors es posicionessin sobre aquesta qüestió, com ara el sector del porcí de les organitzacions agràries. Així doncs, segons Unió de Pagesos (UP), “l’administració no ha de posar traves a les iniciatives dels ramaders per gestionar les dejeccions en zones d’alta densitat ramadera com les Garrigues si compleixen els requeriments tècnics i legals”. D’aquesta manera, el sindicat opina que el projecte de Nova Tracjusa “s’adequa a les orientacions europees de transformació dels residus en energia”.

Una opinió contrària, però, a l’expressada fa pocs dies per l’altre sindicat majoritari, JARC, que considera: “Les dejeccions ramaderes són un subproducte que cal aprofitar al màxim per fertilitzar els nostres cultius“. “El millor per al territori no pot ser incinerar els residus urbans, sinó reciclar-los i transformar els fems en fertilitzants orgànics”, conclou.

I què en diuen els socis de GAP de tota aquesta polèmica? Per fer-nos ressò de les últimes declaracions de la cooperativa de ramaders propietària de Tracjusa ens hem de remuntar fins a l’estiu de l’any passat, quan després d’una reunió amb el president del Consell Comarcal de les Garrigues, Jaume Setó, van criticar “l’ús partidista” que s’estava fent del projecte i que se’ls criminalitzés, i van defensar que Nova Tracjusa era un projecte “absolutament imprescindible” per al futur de la ramaderia de la zona. “En cap cas volem perjudicar el medi”, assegurava el responsable de GAP.

Arribats a aquest punt, la següent línia argumental l’haurà d’escriure el departament de Territori i Sostenibilitat, a qui li pertoca dirimir les al·legacions del 2018 i 2019. Per la seva banda, la plataforma anunciarà noves mobilitzacions aviat. I la història seguirà el seu curs fins que algú s’atreveixi a posar-li un final que, probablement, no satisfarà tothom per igual. Com en el cas de qualsevol sèrie que s’allarga més del compte.

Calvet es compromet a crear una taula de la qualitat de l’aire a les Garrigues

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s’ha compromès a crear una taula de la qualitat de l’aire a la comarca de les Garrigues “amb l’objectiu d’afrontar el projecte de Nova Tracjusa”. Aquest anunci tenia lloc el dissabte 18 de gener després d’una breu conversa amb els responsables de la plataforma Aturem la Incineradora a Juneda, en el marc d’una concentració a l’exterior del pavelló firal de la 57a Fira de l’Oli de les Borges Blanques, que va reunir una vintena de persones que l’esperaven amb pancartes i cridant consignes en contra del projecte.

Per la seva banda, Calvet insistia en la necessitat d’establir “noves maneres de tractar els residus”, així com també els purins. En referència al projecte de Nova Tracjusa, Calvet va explicar que es tracta d’“una pràctica habitual”. Tot i això, va remarcar que el projecte “encara s’està avaluant” i que, de moment, “no s’ha pres cap decisió”. En aquest sentit, el conseller afegia que, un cop s’hagin valorat les al·legacions i estudiat “les millors pràctiques possibles”, es veurà si és possible autoritzar el projecte o no.

Així mateix, Calvet demanava als concentrats que tinguessin “confiança” en l’administració i es comprometia a crear una taula que permetrà definir el “marc actual” i saber “quines pràctiques” es poden avaluar i corregir per aconseguir la màxima qualitat de l’aire possible” i, en el cas de Nova Tracjusa, “per afrontar el projecte amb ciència i mètode i no amb intuïcions, frases fetes i a través de Twitter”.