Les que no guanyaran diumenge

PeriodistaAquatre dies de la cita amb les urnes per escollir els nostres ajuntaments, ja sabem qui no guanyarà a uns quants municipis. A tres capitals de comarca de Lleida, per exemple, no rebrà la vara cap dona: a Mollerussa, Cervera i la Seu d’Urgell totes les candidatures estan liderades per homes. Si continuem fixant-nos en les capitals, no hi ha cap batllessa o paera en cap en la història de Lleida, Balaguer, Cervera, Pont de Suert, Sort i Vielha e Mijaran. I si obrim el focus, fa quatre anys les eleccions van donar l’alcaldia a una dona en el 22% de les poblacions de Ponent, un percentatge lleugerament inferior al de la mitjana catalana, que no arriba ni a la quarta part!

Malgrat la llei de paritat, encara estem a anys llum d’assolir la normalitat si les vares de comandament de pobles i ciutats estan monopolitzades per homes. No és trivial si tenim en compte que el govern local és el primer esglaó en l’estructura de poder que ha de transformar els municipis i un país històricament bastits a partir de l’androcentrisme. Què s’hi pot fer per revertir aquesta anomalia? L’hi pregunto a la politòloga i política republicana Montserrat Fornells i Solé, que el 2007 als 23 anys va convertir-se a Vilanova de l’Aguda (Noguera) en l’alcaldessa més jove de Catalunya i que deixa la batllia després de setze anys –és també la més veterana de les comarques lleidatanes–. “En la política municipal les dones som menys i durem menys temps en el càrrec”, constata. “Hem de fer una mica d’autocrítica. He estat molts anys buscant persones per fer llistes i, d’entrada, amb les dones m’he trobat majoritàriament amb un no”, lamenta. És curiós com aquells pensaments nocius del “No sé si ho sabré fer...” i el “No sé si tindré temps...”solen embolcallar sempre les dones. Aquest és el primer sostre de vidre contra el qual només nosaltres tenim el martell. “Quan planteges a un home entrar a formar part de l’equip, si s’hi nega és per evitar maldecaps, però no perquè cregui que no està preparat”. La clau per empoderar les dones, segons la Montserrat, és inequívoca: “Quan et vinguin a buscar i tinguis opcions de ser escollida regidora o alcaldessa, no t’autoimposis una barrera. Com més siguem, més exemple donarem a les que han de venir”. A Vilanova de l’Aguda abans del 2007 només hi havia una regidora. A la candidatura hereva de la batllessa aquesta vegada les dones són majoria (ella continuarà de diputada al Parlament, on va entrar el 2015).

L’empremta feminista

I en què cristal·litza l’empremta feminista en la política municipal? Montserrat Fornells parla d’“una mirada més empàtica, la capacitat d’escoltar tothom i la voluntat de posar l’accent en les cures i la conciliació de la vida laboral, política, social i familiar”. Cada quatre anys també es vota això. Des del 1979, després de més de quaranta anys i onze convocatòries electorals, s’ha passat de tres alcaldesses a mig centenar en tot Lleida. Si no posem el peu a l’accelerador, l’equilibri necessari perquè les nostres filles i netes vegin que liderar un govern local és una opció real a què aspirar no arribarà fins al segle XXII.