“No tenim gaire temps per canviar les coses”

PeriodistaAdapto el guió de la conversa un parell de cops abans no quedem. És reticent a una entrevista gaire personal, després d’haver obert la porta de casa ja a uns quants mitjans. “No tenim gaire temps per canviar les coses”, assegura. Per això ara vol parlar d’allò que ens afecta a tots –i que ella visqui amb la família en una borda a 1.400 metres d’altitud amb un petit ramat d’ovelles i un hort, ho considera secundari–. L’objectiu de Vanesa Freixa i Riba (Rialp, 1977) és activar una consciència política i fer reflexionar la gent per viure en coherència amb els límits del planeta.

Il·lustradora, pastora i activista rural, va ser una de les fundadores de l’Escola de Pastors de Catalunya. Actualment es dedica a la creació artística i la generació de pensament crític. Al llibre Ruralisme: la lluita per una vida millor (Ara Llibres, 2023) sintetitza la seva visió del món, en contacte amb la terra i respectuosa amb tots els éssers vius. Doncs anem per feina! En quin punt ens trobem, li pregunto. En el de no retorn pel que fa al canvi climàtic, em respon amb rotunditat. “Hi coincideixen tots els científics i ho avala l’ONU, que només fa que cridar que s’ha de decréixer de manera accelerada”. Evitar el col·lapse requereix impugnar el sistema econòmic i els poders que l’orquestren, que no estan per la feina. “La qüestió és què podem fer mentrestant”, diu.

Canvi d’hàbits

Cal qüestionar-nos la pròpia petjada. “Tot el que fem té una incidència molt més important del que ens imaginem”. “Ens hem de preguntar si som capaços de canviar els hàbits en moltes coses que podrien ser supèrflues, que ens semblen necessàries i uns drets que en realitat no ho són”. Decréixer no vol dir viure amb escassetat, segons Vanesa Freixa, sinó dur “una vida més sòbria, però també feliç”. Es tracta de retornar a la senzillesa pensada des del lloc com a espai de convivència.

Tenir una sanitat i una educació de qualitat i una alimentació saludable en un entorn ben gestionat sí que són drets bàsics. Però, en canvi, hauríem de començar a renunciar a les compres que fem a l’altra punta del món a través d’internet o a viatjar amb avió cada any, per exemple. “Ens venen que el creixement continuat beneficia la població global, però només beneficia uns pocs. Ens ho demostra el fet que la majoria de gent amb prou feines es pot pagar l’habitatge i l’alimentació i arribar a final de mes en condicions”.

Però amb creativitat afloren mecanismes que permeten crear-se una petita autonomia financera. La Vanesa practica el troc per bescanviar corders del seu ramat per ous, pa, obres a casa... i il·lustracions per llibres, i a casa no consumeixen més recursos dels que necessiten. “M’aporta esperança veure que cada vegada hi ha més persones que han començat el camí invers des d’una mirada intuïtiva, conscient i natural”. Es refereix als joves que tornen a la pagesia de casa i recuperen pràctiques d’abans; petites iniciatives cooperatives, familiars o individuals vinculades a la dinamització juvenil, al reforçament de les comunitats, a la silvicultura, a l’alimentació de proximitat... “Cada vegada som més, encara que la política miri cap a una altra banda”.

Ferma defensora de la ramaderia extensiva i la sobirania alimentària, la Vanesa s’enfurisma quan parla de la classe política, que no blinda el sector primari –només cal veure les protestes d’aquests dies– i “no té un discurs propi per a l’entorn rural, autocentrat en el lloc, que plantegi alternatives”. Ella té molt clar que la revolució implica practicar la radicalitat d’allò tradicional i local, fugir dels moviments mainstream i homogeneïtzadors i retornar a la diversitat. Cal tenir pressa per respectar la terra i la gent que en viu.e