Miquel Pueyo: “Sense el Comú serem un govern més coherent, compacte i barat”

LleidaHan passat dos anys i tres mesos, un regidor d’ERC, dos de JxCat i el grup del Comú de Lleida al complet, així com diversos càrrecs de confiança, des que el republicà Miquel Pueyo (Lleida, 1957) accedís al càrrec de paer en cap de la ciutat de Lleida. Presidint la taula, un exemplar de l’últim número de l’Ara Terres de Lleida, el titular de portada del qual deia: “ERC s’ha acabat convertint en el recanvi del PSC” en boca dels comuns. Un pretext immillorable per trencar el gel.

¿En què s’ha convertit vostè per a Lleida: en un canvi o en un recanvi?

ERC volia liderar el canvi honest, i és aquí on vam coincidir el Comú, Junts i nosaltres. Lleida necessitava un canvi, i dos anys després continuem liderant aquest canvi. Ara sense el Comú, tot i que al final d’aquesta legislatura podrem comprovar si els seus regidors han complert la seva promesa de seguir vetllant pel programa de govern. Nosaltres dialogarem amb tothom, i per descomptat amb ells també.

La sortida del Comú del govern va despertar suspicàcies d’allò més dispars, com ara l’existència d’un pacte amb el PSC. Què hi ha de cert en aquest rumor?

[Riu.] L’oposició poc constructiva del PSC dista bastant d’un hipotètic pacte de govern amb Esquerra. A hores d’ara veig més probable un acord entre socialistes i comuns després de les pròximes eleccions que no pas amb nosaltres.

¿Un home de tarannà tranquil com vostè s’esperava una legislatura tan convulsa?

La política, com l’amor, no hi entén, de prediccions, però la veritat és que no m’esperava que ocorreguessin determinats fets que han acabat tenint lloc, com ara la sortida del Comú, que em genera una sensació ambivalent. Cal reconèixer que ens n’hem sortit durant dos anys, fins que el Comú ha abandonat el govern de mutu acord amb els dos partits restants, la qual cosa em provoca una barreja de melancolia, al tractar-se de dos companys amb qui hem treballat molt bé, i optimisme, atès que ens trobem davant d’una oportunitat no buscada per bastir un govern més coherent, més compacte i més barat en termes de costos.

Quina és la seva versió dels fets?

Ara mateix estem molt més centrats en el futur que no pas en fer cap autòpsia, però tothom veia que el Comú compaginava les seves demandes de govern amb d’altres més pròpies de l’oposició, una mica com el refrany aquell que diu que no es pot repicar i anar a la processó. Estar en un govern implica entrar en certes contradiccions. Per moltes conviccions amb què pugui comptar el Comú, quan governes una ciutat de tants habitants hi ha una sèrie de responsabilitats que t’impedeixen saltar-te el marc vigent i t’obliguen a fer coses de manera a vegades menys brillant i, fins i tot, efectiva. Va ser aquest constant “Som dins del govern però el critiquem com si n’estiguéssim fora” el que va esgotar el crèdit del pacte.

I Torre Salses va ser l’estocada definitiva...

Doncs sí, i és que, en un moment donat, el Comú ens demana que no donem tràmit a un procediment que legalment no ens podíem saltar. D’acord, hem aprovat la reparcel·lació de la zona, però fins a una hipotètica construcció hi ha molt camí per recórrer. De fet, tant des de la Generalitat com des de la Paeria disposem de molts recursos per fer-hi front. El govern municipal té molt clar quin és el comerç que vol per a Lleida, i no passa per un model comercial situat fora de la ciutat.

Hem parlat de les ombres d’aquesta legislatura, però quines són les llums?

La meva impressió és que hem aconseguit una Paeria més sòbria, en tots els sentits, i més transparent, amb una pàgina web on es detallen totes les factures emeses i una bústia ètica per a denúncies anònimes. També estem fent un gran esforç a l’hora de digitalitzar tots els nostres serveis, tenint en compte que vam heretar una Paeria molt poc 2.0. I després d’un any i mig dedicats a servir i protegir la ciutadania del covid, ara posem la directa amb projectes tan demanats com la nova estació d’autobusos, un projecte que la Generalitat ha assumit amb molta intensitat, fins al punt que té previst que aglutini al seu entorn els serveis territorials del Govern. Si tot va bé, el nou equipament hauria de veure la llum a principis del 2024 al costat de l’estació de ferrocarrils, talment com a les ciutats europees més modernes.

¿Hi haurà Miquel Pueyo més enllà del 2023?

Si el meu partit em fa confiança i considera que soc la millor opció per encapçalar la llista de nou, assumiré aquesta responsabilitat. Això sí, per últim cop.