Més metges i menys guàrdies per atendre l’allau a Urgències

LleidaLa pressió assistencial a l’àrea d’Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida s’incrementa sense treva. Exceptuant els dos anys de pandèmia (2020-2021), el nombre de pacients del centre no ha parat d’augmentar fins a arribar a la xifra rècord de 105.000 de l’any passat. En una dècada, la xifra ha pujat més d’un 20% i la tendència continua.

“Anys enrere, ens arribaven una o dues persones durant una guàrdia nocturna; ara resulta estrany que no n’hi hagi cap en mitja hora”, explica l’actual cap d’Urgències de l’Arnau de Vilanova, Oriol Yuguero. Els malalts entren i entren en una àrea que s’ha vist sovint desbordada.

La població lleidatana no ha augmentat amb la mateixa intensitat que l’activitat assistencial a Urgències. L’increment s’explica per diferents factors. Els facultatius ho atribueixen, per una banda, a l’envelliment de la població; per una altra, a la manca de recursos als centres d’atenció primària, i, segons Yuguero, també a un canvi de mentalitat de la població. “És el concepte generacional de la immediatesa”, descriu Yuguero, que recorda que “els nostres padrins no anaven tan fàcilment a l’hospital com ho fan ara els joves”.

En qualsevol cas, els facultatius han decidit afrontar aquesta allau amb un pla de xoc. Quan Yuguero va entrar com a cap d’Urgències de l’Arnau de Vilanova l’octubre del 2022, es va presentar un projecte per reorganitzar el servei. Especialitzat en medicina familiar, Yuguero feia uns deu anys que treballava a Urgències i durant els mesos de pandèmia va qüestionar amb els seus companys una realitat que havia de corregir-se: guàrdies de 24 hores que no sols esgotaven el personal mèdic, sinó que allunyaven l’interès dels metges per aquesta especialitat. “A Urgències, quan els doctors es feien grans i agafaven experiència, acabaven marxant cap a altres unitats laboralment més relaxades”, descriu. Urgències no ha estat mai una opció atractiva. Ni tan sols per als més joves, que un cop acabades les seves pràctiques, escollien altres destins.

La reorganització va començar amb un procés participatiu en què els metges van deixar clares les seves demandes. El novembre del 2022 es va executar la reducció de guàrdies llargues a sols els caps de setmana, va caldre també que els infermers assumissin més responsabilitats i que hi hagués un compromís del departament de recursos humans per acabar contractant una desena més de facultatius. Ara, la redistribució de guàrdies ha fet que, tant els adjunts com els interins, treballin menys hores i que el seu salari s’hagi reajustat lleugerament a la baixa. Per contra, gaudeixen “d’un millor ambient laboral”.

Un servei molt feminitzat

El projecte de reorganització d’Urgències, després de més d’un any de la seva execució, ha estat mereixedor d’un reconeixement públic. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va atorgar-li un premi a les millors pràctiques de conciliació al sector sanitari. Segons el jurat d’aquests guardons, el projecte destaca “per la seva originalitat, resultats i metodologia”.

Una de les raons per les quals es va impulsar aquesta reorganització és per l’elevat índex de dones treballadores. Actualment, de la trentena de facultatius adjunts al servei, més de la meitat són doctores. “Moltes d’elles són mares joves i es va pensar que calia treballar diferent en benefici del seu benestar emocional”, diuen responsables de l’Institut Català de la Salut.

L’augment de dones professionals a Urgències no és aïllat. “De fet, la medicina cada cop està més feminitzada”, assegura la doctora Cecília Llobet. Especialitzada en medicina integral, Llobet fa més de vint anys que és a Urgències i reconeix que la reorganització ha estat un encert. “S’ha redimensionat la plantilla i, amb més gent, s’han pogut repartir millor les funcions i els horaris per donar més qualitat i facilitar la docència amb els metges interins”, assegura l’experta doctora.e