La memòria democràtica centra l’arrencada del festival Dansàneu

Esterri D’àneuEl Prat de Rinau (Esterri d’Àneu) va ser diumenge l’escenari natural de l’espectacle inaugural del 31è Dansàneu, Trencadís, de l’OMAC (Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya), que donava el tret de sortida formal a una setmana de dansa, música i patrimoni a les Valls d’Àneu. Al migdia, a més, l’església de Sant Joan d’Isil acollia el concert de la pianista Laura Farré Rozada, que presentava el seu segon i multipremiat àlbum, Nimbus (Seed Music), en el marc de la inauguració de l’exposició del pintor japonès Tatsuji Ohara Llepada celestial: el Romànic aneuenc vist per Tatsuji Ohara.

La mostra pictòrica és un encàrrec del Consell Cultural de les Valls d’Àneu a aquest prestigiós pintor japonès seduït per la singularitat de les Valls d’Àneu. En els seus quadres, la natura emula el moviment dels elements primaris i també recorda el so (cap allà on menen els colors) de l’aigua i l’aire. Hi té un rol destacat la sèrie sobre l’església de Sant Joan d’Isil. L’última activitat del primer dia va ser la projecció al Jardí de Gallimó d’Esterri d’Àneu del documental d’animació Josep, d’Aurel, que donava per iniciats els actes al voltant de la memòria democràtica que van continuar dilluns al llarg de tot el dia i que van culminar a la nit amb el concert300 crits de Marina Rosell al Firal d’Esterri d’Àneu.

El pont patrimonial d’Espot va acollir dilluns l’acte en record de les set persones deportades de les Valls d’Àneu (set homes i una dona) als camps nazis amb recitació de l’actriu Carme Sansa i l’actor pallarès Eduard Muntada i acompanyament musical de Quico Pi de la Serra i Joan Pau Cumellas a l’harmònica. En el marc de l’acte, el Consell Cultural de les Valls d’Àneu va presentar el llibre Viatge a l’infern dels KL. Deportats de les Valls d’Àneu als camps de concentració nazis, a càrrec de l’historiador Josep Calvet.

D’altra banda, al matí la sala d’exposicions de l’Ajuntament d’Esterri acollia la inauguració de la mostra Quan s’enduen el país: l’espoli franquista als ateneus de Catalunya.

Retorn a la normalitat

En la seva 31a edició, normalitzada després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques, el Dansàneu –que l’any passat va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura– ha programat una trentena d’espectacles amb artistes d’alt nivell, nacionals i internacionals, que situen el Pirineu com a escenari cultural de primer ordre. Als eixos temàtics de dansa, música i patrimoni s’hi sumen aspectes com la memòria democràtica i la reivindicació de l’accés a la cultura per part de la població aneuenca en el context d’un territori sense equipaments escènics. En aquest sentit, la directora del Dansàneu, Rut Martínez, considera que després d’unes edicions marcades per la pandèmia el festival torna en tota la seva “plenitud” per maridar música i dansa amb el patrimoni cultural, monumental i natural de les Valls d’Àneu.

N’és un exemple el concert d’ahir de Maria Arnal, José Luis de Vicente i Eduard Escoffet, que van trenar les seves veus amb imatges i textos que exploraven les històries que s’amaguen darrere del fascinant personatge mil·lenari de la Sibil·la. Partint de les dimensions místiques, filosòfiques i feministes d’aquest insòlit ritu pagà, tots tres van desgranar el seu projecte per adaptar el Cant de la Sibil·la al segle XXI dins de Clamor, el segon àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés.

La “perla” del festival

Cloïa la segona jornada del Dansàneu el “folk tronadet i gregorià progressiu” de les Tarta Relena, el duo vocal format l’any 2016 per Marta Torrella i Helena Ros, que tenia per objectiu explorar a cappella les sonoritats de diferents estils de músiques vocals. Tarta Relena va presentar Fiat lux i es va fer seu un repertori que anava des de músiques de tradició oral fins a cançons d’autor que, d’una manera o altra, es relacionaven amb el Mediterrani com a àrea geogràfica. Torrella i Ros van presentar al Dansàneu el seu nou treball discogràfic, amb el qual els timbres de les dues veus es relacionen de diverses maneres: s’enllacen o es traven fent nusos, flueixen com l’aigua o són rasposos com l’estepa, s’allunyen en dissonàncies afilades i, més tard, es retroben, buscant sempre la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb l’ús del mínim d’elements possible.

Al matí, els baixos de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu van acollir la projecció del documental Arrel, que es pregunta per què els creadors contemporanis aposten cada cop més per la utilització del patrimoni cultural com a font d’inspiració.

El Dansàneu presenta avui una producció encàrrec del festival. Es tracta d’Esercizio di stile, a càrrec dels ballarins Iratxe Ansa i Igor Bacovich (tots dos Premio Nacional de dansa), juntament amb el pianista Francesco Tristano, que cercaran la inspiració en els serafins de Santa Maria d’Àneu per omplir una tela en blanc des d’on partir de zero i desenvolupar un diàleg franc entre els tres artistes. Segons la directora del festival, Rut Martínez, es tracta d’“una de les perles” de l’edició d’enguany.