PeriodistaÉs la matriota de Ponent. Una de les tres impulsores del projecte intel·lectual i polític que anomenen matriotisme, preconitzat en el manifest Per un nacionalisme feminista, que ha cristal·litzat enguany en el llibre col·lectiu Màtria o barbàrie (Angle Editorial). Periodista, escriptora, traductora i editora, Anna Punsoda i Ricart (Concabella, 1985) és una dona compromesa amb l’independentisme, la lluita feminista, la llengua i les seves arrels.
Llegint Maria-Mercè Marçal va arribar a un text que “oposa a la pàtria que els homes defensen amb urc de guerra una màtria que proveeix i cuida”. Fins a quin punt el patriotisme i l’articulació teòrica del catalanisme havien estat només una cosa d’homes? Això la va dur a coincidir amb les altres matriotes, Júlia Ojeda i Marta Roqueta, quan buscaven “maneres de reconstruir el fracàs del Procés”. Una de les vies amb què ella confia treballar és a través d’Alhora, “un partit sense les servituds pròpies del sistema autonòmic” que empeny des de l’equip de direcció.
Aquesta militància l’exerceix des dels Plans de Sió, a la Segarra, on ha decidit tornar per instal·lar-s’hi amb la família, després d’una dècada a Barcelona. Com deia Guillem Viladot, tal com Punsoda recull aLa terra dura. Retorn al cor de Catalunya (Pòrtic, 2023), només som lliures si ens reconciliem amb nosaltres mateixos. En tenir fills, buscava estabilitat i una xarxa, “una comunitat una mica forta, que no tenia a Barcelona”, i una vida amb més horitzó que el pagament del lloguer. Ho explica en el llibre amb què l’escriptora va voler teixir-se “un relat que no fos de derrota”.
“És clar que hi havia dinàmiques patriarcals i de cert tancament al lloc on em vaig criar, com es troba tothom que ha crescut en un entorn rural als anys 90”. Era un món on ella volia tornar a la seva manera, quedant al marge dels vicis de tot poble. A vegades necessitem distanciar-nos del propi univers per rellegir-lo, igual com la Claustre, protagonista de la seva premiada novel·la Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), que va començar a pair el que duia dins quan va allunyar-se de Lleida. “La independència emocional et dona la llibertat creativa i ara tinc la sensació que soc emocionalment independent”, assegura. A cada llibre, aquesta segarrenca fa un dol.
Des de les Pallargues, on viu, brega també perquè a la seva comarca hi passin coses que valguin la pena. Amb l’Associació Cultural Amics del Castell de Concabella, participa en l’organització d’una programació cultural estable. Per a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs, recull maneres de criar i de viure la sexualitat dels anys 50, 60 i 70 a la comarca per mitjà d’entrevistes a gent gran. Paral·lelament, col·labora amb el premi literari 7lletres de relats breus, el més ben dotat dels Països Catalans... Al seu reportatge literari sobre la Segarra, Anna Punsoda parla de franctiradors culturals que combaten la degradació del patrimoni local, però es deixa un nom. En pau amb la seva pròpia essència, ella n’és una que la seva terra ha recuperat.