La marihuana confiscada es multiplica per deu
Prop de 50.000 plantes decomissades l’any 2021 a Lleida, la província on més creix la pressió policial
LleidaLa persecució policial contra el tràfic de marihuana ha crescut exponencialment a Lleida. El 2021, segons un informe dels Mossos d’Esquadra, es van decomissar unes 49.000 plantes a tota la demarcació, deu vegades més que l’any anterior, quan només se’n van aconseguir 4.857 (segons dades del ministeri de l’Interior). Malgrat que Lleida encara representa només un 6% del conjunt de cànnabis confiscat a tot Catalunya, els decomissos augmenten a Ponent molt més que a la resta de demarcacions, on hi ha hagut només el 212,4% d’increment respecte de l’any 2020. L’any passat es van comissar a tot Catalunya 826.697 plantes, que suposen gairebé nou tones de droga, la major part procedent de la demarcació de Tarragona (on l’augment va ser d’un 800%, un índex encara per sota del de Lleida).
Així doncs, Ponent es troba dins d’una voràgine cultivadora que s’ha anat incrementant any rere any (el 2019 es van confiscar poc més de 3.200 plantes, i el 2018, la meitat). La policia autonòmica explica aquest augment per “la despoblació rural i la crisi del 2008, que han generat un gran parc d’immobles buits [habitatges i naus industrials] i terres abandonades que són ocupades pels cultivadors”. I és que la gran majoria d’actuacions policials solen tenir lloc en nuclis rurals o ciutats petites. Un pis de Balaguer amb més de 200 plantes, un altre de semblant a Agramunt, una plantació amb mes de 600 unitats als Arcs, 600 més trobades en una nau abandonada del Palau d’Anglesola i fins a 947 plantes confiscades a l’Horta de Lleida han estat les últimes grans partides descobertes aquest any a les comarques lleidatanes.
L’efecte globus
El doctor en psicologia social David Pere Martínez, coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona, defineix aquest augment del tràfic de drogues com “l’efecte globus”. Després de la gran pressió policial als Països Baixos, que fins fa uns anys eren l’epicentre del cànnabis, “la producció no ha desaparegut, sinó que s’ha desplaçat”. I el nostre país s’ha convertit en un escenari ideal: “Una gran tradició d’ús i consum de la marihuana, tota una indústria legal de cànnabis (growshops ) i bancs de llavors i una legislació tova que preveu penes reduïdes a aquest tipus de droga ens han convertit en l’horta d’Europa”, diu el mateix Martínez. “Al final, estem pagant impostos per tenir uns policies que acaben exercint de jardiners i arrencant plantacions il·legals d’herba”, denuncia de manera irònica.
A tot plegat, segons el mateix expert, s’hi afegeixen les poques perspectives que té actualment la pagesia lleidatana. “A un agricultor jove li surt més a compte cultivar marihuana que qualsevol altre producte legal”, conclou. Els càlculs de la policia podrien resultar força temptadors per a molts pagesos: una plantació interior de 50 metres quadrats pot aportar fins a 12 quilos de marihuana en una sola collita. Després d’una inversió inicial de 6.000 euros, es podrien obtenir uns beneficis nets de fins a 30.000.
El dòmino criminal
Però, segons els Mossos, no tot s’acaba en la plantació de cànnabis. Molts productors són grups organitzats que desvien “els seus beneficis cap a altres activitats il·legals”, i tot plegat acaba muntant un dòmino que encadena crim rere crim. I això inclou els assassinats. El cas més surrealista és el de l’octubre passat, quan dos homes es van presentar a la comissaria dels Mossos de Lleida per denunciar que algú havia matat el vigilant de la plantació de marihuana que tenien amagada en una casa de les Borges Blanques. Quan els policies hi van anar, no van trobar cap rastre del cadàver però sí alguns indicis, com la seva suposada identitat i el seu cotxe abandonat al campus d’Agrònoms de la Universitat de Lleida.
Segons els Mossos, en els últims set anys s’han desarticulat a Catalunya 196 xarxes criminals que traficaven amb marihuana. L’any passat van ser 35, cosa que suposa un augment del 26% respecte de l’any anterior. L’última actuació en aquest sentit a Lleida va ser al febrer, quan es van desmantellar dues plantacions a Golmés i les Borges Blanques que van acabar amb la detenció de dos homes, de 23 i 30 anys, a qui s’acusava de formar part d’una banda organitzada. “Volem donar un impuls a les investigacions patrimonials per arribar a l’epicentre d’aquestes organitzacions criminals -anuncien fonts policials-. L’objectiu final és afeblir la seva capacitat per ressorgir i mantenir el negoci de la droga”.
Però no és això el que opinen alguns experts. La politòloga Constanza Sánchez, experta en polítiques de drogues i membre de la fundació ICEERS (Centre Internacional d’Educació, Recerca i Servei Etnobotànics) assegura que l’estratègia de control i prohibició del tràfic de cànnabis és un fracàs. “S’ha d’acabar regulant l’accés a la marihuana, la informació i un consum de qualitat, perquè quan regules estàs també protegint la salut de les persones”, diu Sánchez, que recorda que, tot i l’augment d’aprehensions policials, el consum de drogues no s’ha reduït mai. “El 70% dels joves de 14 a 18 anys saben on comprar marihuana”, recorda David Pérez.