La Maria enterra el seu pare, mort a la Guerra Civil, 83 anys després

EL SOLERÀSEmocionada, amb llàgrimes als ulls i incapaç d'emetre cap so més enllà d'un intermitent sangloteig, la Maria, filla del soldat Josep Moles i Espelt, intenta explicar-nos la història del seu pare mentre se sosté, amb l'ajuda d'un bastó, damunt de la fossa comuna del Soleràs on fa més de vuitanta anys van tirar-hi el seu cos.

Per a la consellera de Justícia, Ester Capella, obrir les fosses permetrà tancar ferides, però la ferida de la família Moles trigarà temps en cicatritzar, tal com ens explica el seu nebot, Josep Moles. "Nosaltres sabíem que el tiet havia mort d'un tret al cap i, a través d'alguns testimonis, ens vam assabentar que l'havien transportat en una furgoneta fins a l'hospital de campanya, aquí al Soleràs". La resta, tot eren suposicions. Unes suposicions que, finalment, gràcies a la constància dels familiars i, sobretot, a les proves d'ADN, "que han estat clau per trobar respostes", assegura el Josep, han acabat resultant verídiques. Josep Moles era un soldat republicà de Vimbodí que va ser destinat al front del Segre. Quan va marxar de casa, la seva filla, la Maria, tenia poc més de dos anys, i el record del seu pare cada cop se li apareix més borrós. No tant com el de la seva mare, que tota la vida va intentar esbrinar què havia passat amb el seu home, tot i que va morir sense esbrinar-ho. Ara, però, gràcies a la Maria, el Josep i la resta de la família poden tancar aquest cercle i, a poc a poc, curar les ferides.

Veïns, víctimes dels bombardejos

Com la família de Leandre Preixens i Maria Teresa Mir, que van morir víctimes dels bombardejos del desembre del 38. "Nosaltres a la padrina no la vam conèixer, però hem sentit que va morir en plena guerra i que la van portar embolicada amb un llençol a la fossa comuna". A diferència de la família de Josep Moles, els descendents del morts del Soleràs tenien molt clar que les restes dels seus familiars es trobaven en aquesta fossa comuna ubicada al cementiri vell. Tot i això, també mitjançant al programa d'identificació genètica, han pogut identificar les seves restes d'entre 146 cossos, per donar-li sepultura i "tenir un lloc on resar uns parenostres", confessen emocionats la Marcelina i el Ramon Gil. Al cementiri nou, amb únicament un contrabaix entonant 'El cant dels ocells' i un fort vent trencant el silenci, tres d'aquestes quatre famílies (la quarta, la del soldat de Vimbodí, ho farà a la seva localitat) han pogut, per fi, donar sepultura "com cal" als seus familiars.

És l'inici d'un procés què, inevitablement, esdevindrà difícil, ja que han passat molts anys i, com en el cas de la família de Leandre Preixens, només queden vius els besnets de les famílies, encara que de vegades ni tan sols això. Tanmateix, la consellera de Justícia ha anunciat que a l'espai on durant tants anys ha romàs aquesta fossa comuna, la més gran excavada fins ara a Catalunya, es construirà un espai de memòria "que servirà d'homenatge a les persones que van ser-hi enterrades" i que disposaran també un dipòsit que acollirà les restes trobades, "convenientment classificades i a l'espera de poder ser identificades", ha conclòs.