Llum verda a les obres de l’alberg de Pardinyes enmig de protestes

LleidaLes obres del nou alberg de temporers de Lleida ja tenen llum verda. Aquest equipament era un compromís polític de la Paeria, però no estarà operatiu abans de les eleccions municipals. Ni tan sols ho estarà la pròxima campanya d’estiu, quan s’espera l’arribada de centenars de persones atretes per la demanda laboral de la recollida de la fruita. Les protestes veïnals, el rebuig dels ecologistes, els recursos urbanístics i ara les amenaces judicials han endarrerit un dels projectes estrella de l’Ajuntament.

Des de fa uns anys, la Paeria habilita cada estiu un pavelló de Fira de Lleida per acollir els temporers sense llar. L’any passat hi van pernoctar prop de 600 persones. Segurament aquest estiu s’haurà de tornar a utilitzar perquè el nou equipament no estarà acabat fins a l’agost.

El regidor Jaume Rutllant, president de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana, defensa l’imminent inici de les obres com un “acte de valentia política” davant una oposició que ell considera nimbista, en relació a l’acrònim anglès NIMBY (not in my back yard, que es tradueix com no al meu pati del darrere ), tendència social que s’oposa a tenir prop de casa infraestructures que es veuen indesitjables.

L’octubre del 2021 la Paeria va aprovar el projecte inicial de l’alberg, aleshores previst sobre un solar del barri de Pardinyes. Valorat en més de 5 milions d’euros, el projecte compta amb una ajuda de la Generalitat de 4 milions. Es va iniciar la seva redacció amb la confiança que es pogués obrir l’estiu de l’any següent, però va ser impossible. Una plataforma veïnal va forçar la marxa enrere del projecte fent bandera d’una reivindicació històrica d’una residència geriàtrica al mateix solar.

Com a alternativa, la Generalitat va cedir les antigues sitges del Servicio Nacional de Productos Agrarios (Senpa), ubicades al mateix barri. Es va projectar l’enderrocament de dues d’aquestes sitges per construir l’alberg i aleshores va néixer un confrontament més ampli.

Els veïns continuaven oposant-se al projecte, tant per la seva envergadura (una capacitat de 70 places amb possibilitat de doblar-la en moments puntuals) com per la destrucció d’unes sitges que ells consideren aprofitables. L’Organització de Veïns de Pardinyes (Orvepard) insisteix que, en lloc de gastar-se prop de 200.000 euros en l’enderrocament, es podria haver rehabilitat l’edifici com a “hotel o centre termal”, però a més lamenta que no s’hagin buscat alternatives o no s’hagi repartit millor el nombre de places pels barris (els veïns volien limitar l’alberg a 40 llits). “Lleida ciutat té més de 200 quilòmetres quadrats de terme –denuncia el portaveu d’Orvepard, Joan Torné–. Hi ha terreny de sobres”. Els serveis tècnics de la Paeria recorden que dins el terme municipal cal un espai urbanitzable i proper al centre per facilitar la mobilitat dels usuaris del futur alberg. Les sitges de Pardinyes seguien sent per a ells la ubicació més viable.

Torn dels ecologistes

Al moviment opositor s’hi van afegir els ecologistes. Entitats com Ipcena i Seo/Birdlife van avisar que l’enderrocament posava en perill la colònia més gran de cigonyes de Catalunya sobre un edifici. A les dues sitges hi havia 17 nius i, per pal·liar la seva desaparició, l’Ajuntament en va preveure 19 d’alternatius (onze en un edifici adjacent i vuit més al Parc de la Mitjana). Però les alternatives no van satisfer els animalistes. La delegada de Seo/Birdlife a Catalunya, Cristina Sànchez, lamenta que, malgrat els nius de substitució, es van posar les aus en un perill innecessari. L’enderrocament va començar a principis de gener, va haver d’aturar-se per les protestes veïnals i va continuar fins ben entrat el febrer. Els nius alternatius estaven preparats abans del 5 de febrer, el termini legal per protegir l’inici de l’època d’aparellament, però els ecologistes asseguren que els treballs prolongats d’enderrocament van exposar els animals “a un estrès addicional”. “Es van plantejar molt malament els terminis”, lamenta Sànchez. De fet, asseguren que moltes de les cigonyes desnonades no van acabar als nius substitutoris. “Hem vist fins i tot baralles entre elles”, denuncia el portaveu d’Ipcena, Joan Vàzquez. Segons Joan Alàs, tècnic del Centre de Fauna de Vallcalent, era previsible que moltes de les cigonyes acabessin rebutjant els nius substitutoris i en busquessin d’altres pel seu compte.

Tant Ipcena com Seo/Birdlife van demanar al jutge l’aturada de l’enderrocament i van recórrer a la mateixa Paeria i a la direcció general de Polítiques Ambientals, però van obtenir sempre la mateixa resposta: les tasques d’enderroc seguien el seu curs. Ara, tant Ipcena com Orvepard denuncien que l’enderroc va estar “ple d’irregularitats” i, a més de presentar un recurs de nul·litat de tot el procés, amenacen amb una denúncia a la Fiscalia pel que ells consideren un presumpte delicte de prevaricació i tracte de favor a l’empresa. Creuen que se’ls va concedir una pròrroga il·legal dels terminis. La Paeria va argumentar la decisió per uns motius aliens a l’adjudicatària, com les protestes veïnals, la retirada dels nius i, fins i tot, un accident laboral.

Jaume Rutllant insisteix que la Paeria ha actuat amb legalitat i amb la voluntat de “dignificar la situació de totes les persones sense llar que venen a treballar a l’estiu”. També assegura que hi ha un sector important de la població que avala l’actuació i no descarta que moviments xenòfobs “utilitzin això com a escut de les seves reivindicacions”. Joan Torné replica que no és una qüestió de racisme, sinó de manca de diàleg per part de la Paeria. “Els veïns hem estat sempre els últims en aquest procés”, lamenta.

En qualsevol cas, la portaveu de Seo/Birdlife reconeix que sovint la gent s’enrecorda d’ells “només quan hi ha fets que els afecten directament” i admet que li molesta que s’hagin gastat tants recursos en un projecte mal gestionat, “quan alhora passen coses molt més greus a la plana de Lleida”.