Lleida suspèn en reciclatge

LleidaLa ciutat de Lleida manté un dels pitjors registres en recollida selectiva de residus urbans. Amb un 35,82% de reciclatge de brossa (matèria orgànica, vidre, paper i envasos, principalment), Lleida presenta l’índex més baix de les quatre capitals catalanes i continua lluny de l’objectiu de la Unió Europea per a l’any 2020 (mínim del 50% de reciclatge). De fet, la capital lleidatana mostra una taxa molt semblant des de fa quatre anys i la seva massa poblacional fa que a la vegada tota la plana de Lleida presenti una mitjana de reciclatge força baix: un 43,9%, un índex que està molt per sota de Girona, les Terres de l’Ebre i, sobretot, la Catalunya Central.

Malgrat aquests resultats irrisoris, corresponents a l’exercici del 2022, l’Agència Residus de Catalunya (ARC) destaca els “notables esforços” que ha fet darrerament la Paeria per millorar-los. La ciutat té un sistema de recollida de residus comercials porta a porta i ha introduït aquest model individualitzat al barri de Ciutat Jardí amb uns nivells de recollida selectiva del 90%. A més, disposa d’un model combinat amb contenidors tancats amb identificació d’usuaris per a la fracció orgànica als barris de Pardinyes i Balàfia. Segurament, tots aquests esforços han fet que l’índex sigui notablement superior al que presentava la ciutat exactament fa vint anys, quan el reciclatge era de poc més del 10%.

I és que l’any 2016 la ciutat de Lleida registrava una recollida selectiva del 26,2%. En aquell moment es van canviar els contenidors amb un model de càrrega lateral i es va aprofitar per reordenar les seves ubicacions. Només això va fer que en un any el reciclatge a la ciutat es disparés fins al 30,7%.

La Paeria reconeix que encara s’ha d’avançar més en la recollida selectiva. Fonts municipals informen que “s’incorporaran models més eficients com ara més contenidors tancats, es milloraran els models porta a porta i es reforçaran la comunicació i les sancions per avançar en la corresponsabilitat de la ciutadania”.

Cap a nous models de gestió

El director de l’ARC, Isaac Peraire, va presentar fa unes setmanes els balanços de la gestió dels residus municipals del 2022 de tot el territori català. Aquests resultats mostren que les comarques i els municipis que encara no han fet canvis per individualitzar la recollida dels residus (com el sistema porta a porta o els contenidors tancats) continuen obtenint resultats de recollida selectiva força baixos.

Segons les dades estadístiques de l’any 2022, el 90% dels municipis que van fer recollida porta a porta a Catalunya van superar el 50% de recollida selectiva. Precisament, els municipis de Ponent amb els índexs més alts són Agramunt (89,35%), Castellserà (86,44%), Alcarràs (70,07%), Alguaire (76,48%) i la Granja d’Escarp (75,58%), tots ells amb el sistema porta a porta implantat.

La Vall d’Aran –juntament amb la Cerdanya– continua sent una de les comarques que reciclen menys de tot Catalunya. Amb un 33,82% d’índex de reciclatge, només està per sota de la Cerdanya. Els pics d’activitat turística de la Vall d’Aran expliquen aquestes dades tan baixes. Durant la campanya d’hivern, i sobretot els mesos de juliol i agost, la població s’arriba a quintuplicar, i l’administració admet les dificultats per seleccionar la brossa que es genera. Però també falla el sistema de recollida. Per al director de l’ARC, els sistemes tradicionals ja han arribat al màxim “i el que cal és avançar cap a sistemes eficients” que segurament preveurà la futura llei catalana de residus.

El Consell General d’Aran té pendent de licitació un nou servei de recollida de residus, ja que l’actual contracte finalitza el gener del 2024. Després de dur a terme una campanya d’informació i conscienciació sobre la generació de residus a l’Aran l’any 2022, la màxima institució aranesa va obrir a l’abril d’aquest any un procés de participació ciutadana per definir la futura gestió dels residus.

“El nou model de recollida ens ha de permetre arribar al 55% l’any 2030”, promet el conseller de Gestió Ambiental, Oriol Sala, que reconeix que, malgrat l’elevada activitat turística, a l’Aran també hi ha una manca de cultura i conscienciació mediambiental. En el futur model de gestió es preveu també aplicar progressivament la recollida porta a porta i, en nuclis poblacionals més aïllats, la instal·lació d’àrees tancades d’accés restringit. Tot plegat doblarà el cost de la gestió de residus (actualment de 2 milions) i segurament obligarà a incrementar les taxes a la població. “Però aplicarem els increments en funció del volum de brossa que cadascú generi”, assegura Sala. És a dir, qui més embruta, més paga.

Comarques campiones

Mentre que el Solsonès, integrat dins la vegueria de la Catalunya Central, presenta un índex del 62%, el Pallars Sobirà lidera tant Ponent com el Pirineu (un 60,08%). La principal raó és que les dues comarques tenen individualitzat el servei de la gestió de la brossa. De fet, els municipis amb els índexs de recollida selectiva més alts (Esterri d’Àneu, Alins, Sort, Espot, Llavorsí, Olius, Sant Llorenç de Morunys o, fins i tot, Solsona) són tots d’aquestes dues comarques i tenen el sistema porta a porta implantat des de fa temps.e