“Lleida és el paradís per practicar el millor esport del món”

Os De Balaguer“És el millor esport del món”, afirma amb rotunditat el genet olímpic Albert Hermoso. “I t’ajuda a madurar”, afegeix la joveníssima Carlota Marqués, que amb tan sols 4 anys va muntar el primer cavall. N’és un exemple, del que diu Marqués, el genet Marçal Piró, que farà 18 anys aviat però que ja s’expressa com si en tingués, almenys, deu més: “Aprens a llegir el llenguatge corporal, el del cavall i el teu. A més, aquí ningú et vindrà a robar la pilota, sou el cavall i tu”. “És una lluita contra tu mateix”, conclou Hermoso, que assegura, convençut i convincent, que “Lleida és el paradís per practicar aquest esport: per clima, per espai, per formació i per gent com el Marçal i la Carlota”.

Després d’una breu exhibició sobre el cavall per a la sessió fotogràfica, ara Hermoso, Piró i Marqués seuen entre les quadres de l’hípica propietat del primer, situada a Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera, d’on el genet és originari. Piró s’hi entrena tants cops a la setmana com l’hi permeten els estudis, mentre que Marqués, que viu als Arcs, vila del Pla d’Urgell que pertany al municipi de Bellvís, s’entrena sota les ordres del genet Jordi Font a Lleida ciutat, on la seva mare l’acompanya cada dimarts a la tarda i el dissabte al matí.

“Encara ara em fa un salt el cor cada cop que la veig pujar a un cavall”, lamenta la Marisol. El seu pare, el Jordi, també es lamenta, però, en el seu cas, de les poques ajudes que reben: “És un esport molt car. Comprar un cavall, o més d’un, després pagar-ne el manteniment... I costa molt trobar patrocinadors o, fins i tot, la complicitat de les administracions”. En aquest sentit, Hermoso reconeix que “per guanyar una mínima fortuna en el món dels cavalls, primer s’ha de tenir una gran fortuna”. I reflexiona: “Resulta curiós que l’esport més igualitari, perquè no hi ha cap diferència entre homes i dones, tots juguem al mateix, sigui el que té menys igualtat econòmica respecte dels altres esports”. Ho diu el genet més internacional de Lleida, una figura de l’equitació espanyola, integrant de l’equip olímpic que va participar en els Jocs de Rio el 2016. I ho corroboren Piró i Marqués, que aspiren a acompanyar-lo als futurs Jocs de París. Heus aquí els nostres tres protagonistes compartint opinions d’igual a igual, sota l’atenta mirada dels altres protagonistes: els cavalls. Passat (amb molt present), present (amb molt futur) i futur (amb molt present) de l’equitació de casa nostra.

Albert Hermoso

Albert Hermoso es va iniciar en l’equitació “una mica més tard” del que considera “l’edat adequada”. De fet, emprèn aquest camí arran de veure els Jocs Olímpics del 1992 per la televisió, és a dir, als 14 anys. Des d’aleshores fins ara, una bona part de la seva vida se l’ha passat sobre un cavall. Això sí, “sense gaires ajudes ni subvencions, a excepció de la Diputació de Lleida, que tampoc és que s’hi prodigui en excés”. Ara bé, Hermoso ha fet tot el possible per tirar endavant la pràctica d’aquest esport alhora que en donava a conèixer tots els beneficis, “tant per al cos com per a la ment”, que aporta practicar-lo.

Sens dubte, una de les millors experiències de la seva vida té lloc amb la classificació a última hora per als Jocs de Rio. Tot i que el resultat no va ser l’esperat per la lesió del seu cavall, que el va obligar a retirar-se en plena cursa després d’una revisió veterinària que havia superat pels pèls. “L’aprenentatge que en vaig treure em servirà al llarg de tota la meva carrera”, apunta el genet, que entén la seva relació amb el cavall com un binomi inseparable: “Si ell no està bé, jo tampoc estic bé. Vaig intentar forçar, però si hagués continuat tots dos hauríem pres mal”. Segons el genet d’Os de Balaguer, “en aquest esport una bona experiència no té cap relació amb el resultat, sinó amb els valors adquirits i l’ampli aprenentatge personal i professional que deixa”.

Un dels seus objectius com a formador de genets i, al mateix temps, de cavalls és demostrar que del benestar dels primers en depèn el benestar dels segons. Així doncs, Hermoso assenyala que el benestar dels animals està per damunt de tot, “i aquest ambient de rendiment, treball i millora els fa feliços, als cavalls”. Hermoso ho té clar: “Parlem d’un esport màgic que cal entrenar no només en l’apartat visual, sinó que també cal fer-ho en la connexió que s’estableix amb el cavall, perquè es tracta de vincular dues ànimes. Jo li proporciono seguretat a ell, i ell al seu torn me la proporciona a mi”, explica el genet, que també reconeix que la duresa de l’esport passa factura. “L’esquena pateix molt amb cada salt, per això cal portar una vida activa fora de l’hípica i dedicar temps a fer estiraments, és l’única manera d’allargar la nostra vida esportiva”.

Una vida esportiva, la d’Hermoso, que dependrà de l’evolució de la pandèmia actual. No de la causada pel covid-19, de la qual considera que sortiran reforçats “perquè l’equitació es realitza a l’aire lliure, en grans espais i amb mesures fàcils de complir”. Ens referim al brot massiu de rinopneumonitis a Europa que ha paralitzat l’equitació. El que s’anomena “el covid dels cavalls” és una mostra més del camí paral·lel que recorren els genets i els seus cavalls. “Esperem que les dues pandèmies acabin bé”, desitja Hermoso.

Marçal Piró

Un dels alumnes més avantatjats d’Hermoso és Marçal Piró, un campió jove però amb experiència, que ja ha obtingut cinc victòries consecutives en el campionat d’Espanya. La seva afició pels cavalls prové del seu pare, que des de ben petit “havia mostrat una certa admiració per aquests animals”, reconeix Piró, la qual cosa el va dur a animar els seus fills a dedicar-se a aquesta disciplina. “Sense el suport de la família, des del punt de vista emocional i també econòmic, resultaria impossible fer passos endavant. Per sort, a mi de suport mai me n’ha faltat en cap sentit, sempre he tingut la família rere meu animant-me a seguir”.

Piró recorda amb emoció el seu primer any en la categoria juvenil, sobretot quan va aconseguir participar en el campionat d’Europa. El jove genet de Mollerussa se sent molt orgullós del resultat: “Però sobretot del que vaig aprendre dels meus rivals i companys”.

Uns companys que, com Carlota Marqués, valoren d’ell que “sap controlar els nervis i, quan entra a la pista, és capaç de desconnectar i internar-se en un mena de realitat paral·lela”. “Tothom diu que aquesta és la meva gran virtut”, admet Piró, que tot i això no s’està de confessar que ha tingut molta sort a l’hora d’anar cremant etapes: “No he tingut cap ensurt ni he patit cap accident important, un dels motius pels quals molta gent s’acaba retirant d’aquest esport”.

De moment no té cap intenció de retirar-se, però tampoc pretén dedicar-s’hi amb total exclusivitat: “Vull estudiar i ser capaç de compaginar l’equitació amb els estudis”. No descarta participar en els Jocs de París, però ara per ara prefereix centrar-se en estudiar i galopar amb la mateixa intensitat.

Carlota Marqués

Per a Hermoso, “el futur de l’equitació està en mans de gent com la Carlota Marqués”, una adolescent de 16 anys, exalumna seva i campiona de ponis de Catalunya. El primer contacte amb el cavall el va tenir quan vivia a Barcelona, on una amiga la va convidar a una festa d’aniversari en una hípica. Una entrenadora li va dir de muntar un poni i ja no n’ha baixat.

Ara no té cavall propi -“És un esport molt car”, insisteix el pare- i li costa compaginar-ho amb els estudis -“Vint minuts d’entrenament es converteixen en quatre hores, perquè has d’arribar fins a l’hípica, preparar el cavall...”, relata la mare-, però està molt satisfeta del que ha aconseguit fins ara, sobretot al damunt d’un poni. “Gaudiu d’aquest esport sense posar-vos el cavall com a meta”, aconsella Marqués als que vulguin iniciar-s’hi.

“Tinc molt clar que en un futur vull participar en alguns Jocs Olímpics, encara que això impliqui un munt d’hores d’entrenament i de sacrifici”, rebla Marqués, a qui Hermoso elogia per la mentalitat. El genet d’Os valora que tant la Carlota com el Marçal no pensin en l’èxit, la publicitat ni els diners. “Ho fem per passió”, coincideixen Marqués i Piró. Passat, present i futur de l’equitació. O hauríem de dir: futur, futur i més futur. Perquè els cavalls mai galopen enrere.