Lleida demana perdó a les dones condemnades per bruixeria

LleidaCervera, Bossòst, Alins, la Seu d’Urgell, Biosca, Bellcaire i Torrefarrera són alguns dels municipis lleidatans que enguany organitzen actes públics de desgreuge per a dones que entre els segles XV i XVIII van ser acusades de bruixeria, perseguides, tancades, torturades i executades. A partir d’un reportatge de la revista Sàpiens i del documental Bruixes, la gran mentida, de Televisió de Catalunya, un grup d’historiadores, artistes, polítiques i periodistes lleidatanes lidera aquests actes de justícia històrica.

“Les dones hem estat silenciades i excloses del poder –denuncia la historiadora Carmen Xammar, experta en bruixeria a l’Alt Urgell–. Aquesta investigació és la reivindicació del seu paper en una història en què fins ara tan sols han destacat per ser amants, santes o bruixes”. Els actes pretenen demanar-los perdó i defensar la seva importància en la llarga lluita feminista. “Volem denunciar el primer feminicidi en la nostra història i recordar que aquest llegat continua viu”, afegeix Oriol Cortacans, el productor executiu del documental.

La majoria de condemnes contra les suposades bruixes van ser dictades per tribunals civils i no per la Inquisició. “Va ser una violència institucionalitzada, liderada per les mateixes alcaldies”, acusa Helena Martínez, cap de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Lleida, que ha coorganitzat aquests actes de desgreuge a Ponent. “La Diputació i els ajuntaments tenim la responsabilitat de demanar perdó i recordar que encara hi ha molt a fer”, afegeix Martínez.

‘Memòria és nom de dona’

En el marc de la campanya Memòria és nom de dona, la Diputació de Lleida va encetar al març a Cervera aquests actes de desgreuge. El consell municipal va condemnar sis dones entre els segles XVI i XVII. Una d’elles, Magdalena de Montclar, donarà nom a una plaça de la capital de la Segarra ben aviat.

A la Seu d’Urgell també es va celebrar un acte semblant al juny. La ciutat va ser un dels focus més importants d’acusacions per crims de bruixeria, i una de les víctimes, Jerònima Hugueta, la Carabassera, és el fil conductor del documental de TV3. “A mi em va impressionar més una conversa que va tenir una altra dona, la Juandona d’Alàs, quan va confessar que la seva mala fama era un càstig diví”, diu Xammar, que subratlla els estats d’angoixa que les acusades sofrien durant els processos judicials. La historiadora resumeix que la bruixa catalana respon principalment a dos perfils: “Una dona gran, vídua, pobre i marginada; o bé una sàvia amb coneixements de medicina”.

I és que moltes denúncies veïnals argumentaven que les bruixes tenien capacitat de fer mal. Però elles devien ser només remeieres, expertes en herbes medicinals. La gent les buscava perquè coneixien les propietats curatives de les plantes, però òbviament en coneixien d’altres, com l’estramoni o la belladona, que podien arribar a matar. L’artista visual de Bell-lloc Olga Olivera té catalogats els espais on aquestes dones es devien reunir per collir o compartir uns coneixements que actualment s’estan perdent. El Tossal de les Cases de Corbins és un dels més destacats. De fet, a l’Edat Mitjana es creia que hi celebraven els seus aquelarres.