JORDI IGNASI VIDAL: “Volem que Balaguer sigui un punt de referència comercial per a la gent de fora”

Més de 120 expositors, prop de 80 activitats i 6.000 metres quadrats; aquestes són les xifres que donen forma a la Fira Q de Balaguer. L’alcalde de la capital de la Noguera, Jordi Ignasi Vidal, remarca la seva evolució, que ha fet que una fira sense personalitat s’hagi convertit, en pocs anys, en tot un referent, no tan sols pel que fa al contingut sinó també pel que fa a disseny i estructura.

La Fira Q és un reflex de l’activitat econòmica de Balaguer, ja que abraça molts sectors. Què hi podem trobar?

Els sectors que exposem són aquells en els quals Balaguer té fortalesa: el de l’hostaleria i l’oci, el de la construcció, el sector de l’alimentació de proximitat, el del comerç, el dels serveis, el de la moda i el de l’automoció. Volem mostrar tots aquests punts forts, i ho volem fer de la manera més dinàmica possible. Moltes fires acostumen a ser només per donar un tomb, no hi passen gaires coses, però nosaltres tenim més de 80 activitats repartides en els dos dies. A més, no tanquem al migdia, fet que ens permet tenir una oferta gastronòmica amb acompanyament musical perquè la gent en pugui gaudir. En definitiva, intentem que la Fira Q sigui una fira a la qual es pot anar a passar el dia i, d’aquesta manera, tenir més temps per veure i gaudir de la seva oferta comercial.

És una fira, doncs, encarada a la gent de fora, tot i que suposo que els veïns de Balaguer també en gaudeixen.

Sí, la veritat és que atreu tant la gent de fora com la gent d’aquí. Els de Balaguer ho aprofiten per anar a veure les novetats, a banda d’assistir a les activitats complementàries que organitzem, com la mostra de la coca o la de la mel. Però la gent de Balaguer, normalment, ja sap l’oferta que hi ha a la ciutat. El nostre objectiu principal és arribar a la gent de fora per potenciar aquesta activitat econòmica, ampliar-la al territori. La idea és que la fira esdevingui un pont perquè, durant la resta de l’any, Balaguer pugui ser un punt de referència del comerç i els serveis per a la gent de fora.

Quines són les novetats o les activitats més destacables de l’edició d’enguany?

D’una banda, hem segregat una part d’activitats només per a petits en una zona on les persones que han de tancar algun tracte poden deixar els nens, i que estiguin distrets. De l’altra, en l’àmbit de les jornades hi ha la d’arquitectes i la jornada tècnica de la mel, que es fa a nivell de tot Catalunya, fins al punt que la Fira Q s’ha convertit en un punt de trobada on s’entreguen també els premis a les millors mels de Catalunya. També hi ha la mostra de la coca de samfaina, que ja és un clàssic. Pel que fa a la resta, el que intentem és que cadascú, en funció de les seves necessitats, pugui tenir una manera de vendre’s. Amb el món de la moda i els complements fem desfilades, amb el món de la construcció fem xerrades, amb el món de la gastronomia fem tastos... Permetem que les empreses de cada sector tinguin un espai per poder promocionar-se adequadament.

Com ha evolucionat la fira des que va començar fins avui?

Creiem que el canvi d’estil que hi va haver la legislatura passada va ser molt positiu per a la fira. Es va passar d’una fira clàssica a una fira amb un disseny molt cuidat. Quan hi entres t’adones que estàs entrant en un lloc diferent. Està feta amb molt més gust. No obstant això, la crítica que hi havia durant la legislatura passada és que era una fira buida de contingut. El que necessitàvem era posar tota aquesta estètica al servei del que tenim i ser capaços d’ensenyar i vendre tot el que tenim. Podríem seguir fent la fira de coses que no tenim, com s’intentava abans, però una prova de l’encert és que avui la Fira Q ja està més que consolidada i que, tret d’alguna excepció, tothom acostuma a voler tornar a exposar.

I quins són els objectius de la fira de cara als pròxims anys?

Jo crec que un dels objectius principals és mantenir l’estil estètic, ja que agrada molt, i mantenir també la seva dinàmica, que la fa diferent de les altres. Hem d’estar sempre oberts als canvis que hi hagi, tant en els sectors dins de la mateixa ciutat com en la manera que ens hem de relacionar amb els visitants. No ens podem adormir, hem trobat un model que funciona, però ara toca fer-lo evolucionar.

Repeteix com a candidat a l’alcaldia de Balaguer. ¿Pot fer un balanç del que s’ha aconseguit i del que queda per fer?

Queda molt per fer, perquè quatre anys es fan curts quan tens moltes ganes i moltes idees. La veritat és que nosaltres ens vam trobar l’Ajuntament més malament del que ens esperàvem. No a nivell econòmic, però sí a nivell de logística. Hem fet una gran inversió en aquest àmbit, molt necessària però poc agraïda, perquè la gent no ho veu tan fàcilment. Ara toca seguir amb tota la resta.