Jordi Armengol: “Treballem per recuperar el nostre patrimoni musical”

CerveraEl músic i professor Jordi Armengol és el flamant nou director artístic del Festival de Pasqua de Cervera. Armengol exercirà el càrrec durant les dues edicions vinents del festival, amb opció a una pròrroga de dues més, després que la Paeria de Cervera convoqués per primer cop un concurs públic amb l’objectiu d’escollir aquesta figura. Finalment, un comitè d’experts va dipositar la seva confiança en el projecte artístic proposat per Jordi Armengol, que relleva Josep Maria Sauret en el càrrec. Armengol destaca per ser un músic experimentat i un estudiós de musicologia.

¿Té una sensació agredolça davant la celebració del seu primer festival en el marc de la pandèmia actual?

D’agredolça res. De fet, totes les activitats que formaven part del meu projecte, si no hi ha canvis d’última hora en relació amb les mesures sanitàries, es tiraran endavant sense problemes. Sí que m’agradaria que el paranimf de la universitat estigués a rebentar, però ens haurem de conformar amb el 50% de l’aforament.

Va ser elegit al gener per organitzar un festival que tenia lloc a l’abril. Una mica just...

Sí, però ja sabíem que això podia passar. Per tant, quan vaig ser elegit, ens vam posar de ple a treballar-hi, a finals de gener. Ara bé, tot i que només hem tingut dos mesos i poc per preparar-ho tot, amb els músics i els grups ja hi havíem contactat.

Quina és la novetat principal d’enguany?

La varietat d’estils: cambra, simfònic, cor... A més, abracem des de la música clàssica fins a la que és de nova creació.

I què me’n pot dir dels artistes homenatjats?

Justament aquest any es reivindica la figura de Robert Gerhard, es commemoren els 125 anys del seu naixement, i també la de Joan Manén, pel 50è aniversari de la seva mort. Potser són dos dels casos més paradigmàtics del desconeixement que tenim sobre grans figures de la música que, en aquest cas, es van moure per tot el món. Fins i tot Robert Gerhard és més conegut a Anglaterra que aquí, ja que hi va viure molts anys. A Catalunya els tenim bastant oblidats, i és molt necessari recuperar la seva obra.

Malgrat que el plat fort són els concerts, també s’ha tingut molta cura de les activitats paral·leles.

N’estic molt orgullós, de les activitats paral·leles que presentem, i també de la implicació de tothom, però aquest any, a part de les activitats paral·leles, s’han introduït nous formats de concert: hi haurà un espectacle que es diu #BombollaSegura i que el protagonitzen un pianista que es diu Carles Marigó i un actor, en què tots dos actuen dins d’una bombolla d’aire, com si es tractés d’un iglú, i el públic el tenim assegut al costat. Les composicions són pròpies de Marigó i, mitjançant la música, el text, la poesia i el gest, pretén ser una reflexió sobre els temps actuals, ja que vivim en una mena de bombolla, de vegades aïllats, i sobre tot el que ens suposa la pandèmia per al nostre dia a dia.

¿Si les condicions sanitàries del 2022 milloren, ens trobarem davant un festival molt diferent?

No compto que hi hagi gaires diferències, més enllà de l’aforament i, esclar, la recuperació dels altres escenaris que enguany s’han hagut de descartar per les seves dimensions reduïdes. Ara bé, els eixos bàsics sí que es mantindran, com els concerts de matí i de vespre i les activitats paral·leles. Això sí, m’agradaria incloure-hi taules rodones, presentacions de llibres, etcètera.

Què ha assolit el festival fins ara i què li queda per fer?

Tot i ser un festival relativament jove, ja són deu anys, i això ens ha ajudat a consolidar-nos en el marc d’una oferta molt extensa de festivals que hi ha a Catalunya. Té una personalitat única, és l’únic festival dedicat exclusivament a la música catalana. Així doncs, s’ha de defensar aquesta personalitat tan característica del festival i, si podem, potenciar-la, perquè resulta d’allò més necessari recuperar el nostre patrimoni i la nostra música de sempre, la qual cosa forma part del festival des dels seus inicis.